Flamencs contra avions a l’aeroport de Barcelona

Un flamenc picoteja les jonqueres mentre l'enlairament d'un Airbus emmudeix el so de les ones que esquitxen els últims aiguamolls del Llobregat. Deu minuts amb cotxe més enllà, a prop de la desembocadura del riu, diversos temporers sembren enciams amb la torre de control de la T1 com a paisatge de fons. És la imatge dels dos universos antagònics, però alhora paral·lels, que convergeixen des de fa dècades al delta de Llobregat, un pulmó verd de la Barcelona metropolitana enclaustrat entre asfalt i mar.

Sobre la conquesta del formigó al Delta, la Comissió Europea creu que Espanya no l'està protegint prou. El 19 de febrer, Brussel·les va obrir un procediment pel que considera deixadesa ambiental en aquesta zona humida, habitada per més de 350 espècies d'aus, segons Seo BirdLife. Les ha observat totes el vicepresident de la fundació Depana, José García. “Heu tingut sort. No és gaire comú trobar un flamenc en aquesta època [a finals d'abril]”, xiuxiueja a pocs metres de l'au.

El flamenc [a la imatge], encara amb les plomes blanques per la seva joventut, es mostra impassible davant de la presència humana. A pocs metres d'ell, rere uns reixats que el separen del petit aiguamoll, un altre avió realitza maniobres d'enlairament en la tercera pista de l'aeroport, una estructura que Aena vol allargar 500 metres. Minuts després, l'aeroplà separa les rodes de l'asfalt i s'eleva sobre la llacuna de la Ricarda, un espai natural que alberga la Casa Gomis, bé cultural d'interès nacional.

Queda lluny del salvatge Delta que García recorria amb bicicleta tots els estius de la seva infantesa. “Als anys setanta això era com el jardí de casa meva. Soc testimoni de la seva degradació", recorda. Fa anys que va canviar les dues rodes pels quatre pneumàtics d'una furgoneta. La seva obsessió per lligar la seva vida als flamencs o les gavines corses va impulsar l'advertència de la UE. És la seva signatura la que tanca l'exhaustiu informe presentat a Brussel·les per Depana el 2019. “Jo no he estudiat Dret, però sí que he estudiat les directives europees i alguna cosa en sé", diu a bord de la seva furgoneta. La clau, explica García, ha sigut demostrar el deteriorament gradual en la població d'aus en un punt estratègic en la ruta migratòria del mediterrani que uneix Europa i Àfrica.

Brussel·les demana al Govern espanyol, en la seva carta d'emplaçament, que expliqui les mesures compensatòries després de l'ampliació de l'aeroport, la reforma del qual el 2008 va afectar prop de 300 hectàrees de zones humides, segons Depana. En paral·lel, l'ampliació del port va obligar que algunes espècies, com la gavina corsa, una de les aus més escasses del planeta, hagin de niar entre grues.

Un pàrquing fantasma

El paradigma de la invasió de l'asfalt, segons els ecologistes, es troba un aparcament per a taxis de vuit hectàrees a prop de la T1, a Can Sabadell. La paradoxa és que el pàrquing es va construir en zona protegida. Mai no s’ha arribat a utilitzar i ara sembla un escenari de la sèrie The Walking Dead, amb l'asfalt trufat de brots verds que intenten obrir-se pas en una atmosfera fantasmal. Una sentència va dictaminar el 2017 la seva incompatibilitat amb l'entorn. Fonts de la Fiscalia mostraven a aquest diari, abans que s'oficialitzés l'advertiment de la UE, la seva incomprensió que encara no s'hagi renaturalitzat. Fonts d'Aena expliquen que el procés necessitava un informe ambiental que ja està en la seva última fase. També que la construcció es va fer partint de la legislació vigent. Sobre l'ampliació de la tercera pista, expliquen que l’empresa pública proposa compensar amb 10 hectàrees cada una de les que ocupi de la Ricarda.

L'advertència de Brussel·les també esquitxa la Generalitat, que té competència per declarar zones de protecció de l'avifauna (ZEPA). “Ens hem compromès a ampliar-les en menys d'un any”, explica Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals. Miralles afegeix que la Generalitat ja ha elaborat i enviat una resposta, a través del Ministeri d'Exteriors, a Brussel·les (tenia dos mesos per fer-ho). I que la carta s'ha consensuat amb el Govern d'Espanya. El director afirma que el Govern ja té elaborat un mapa amb una cartografia detallada de les espècies. Però encara no revela quines ni quantes hectàrees s'estendran a la zona de protecció. "Està treballat. És impossible anar més ràpid”, defensa. Abans, diu, ho vol parlar amb els sectors implicats. Especialment amb els pagesos, reticents que s'incloguin algunes de les 3.000 hectàrees que conformen el parc agrari. “Hi haurà conflicte”, avancen fonts del sindicat majoritari Unió de Pagesos.

El Govern també s'ha compromès a portar aigua als aiguamolls i accelerar el pla especial de protecció del Delta, pendent des de 1994 i que el dotaria d'un marc legal per definir-ne millor els usos. Miralles admet que porta anys de retard, però ho atribueix a la falta de mitjans per tramitar-lo. També que el Govern va optar llavors per prioritzar el plans de Collserola i l'Alta Garrotxa. No s'aventura a posar una data per aprovar-lo, però admet que, ara sí, és el preferent.

Amb tot, Miralles explica que la dilació de les negociacions per a la formació d'un nou Govern, en les quals també s'estudia la creació d'una conselleria d'emergència climàtica, està retardant el treball. El Delta, creu, ja ha esperat molt, però “és millor esperar unes setmanes més que no pas presentar alguna cosa ara i que després vingui un altre i vulgui fer una cosa diferent”.

Els últims pagesos del Delta

Olivier Chantry i Gloria tenen 40 i 38 anys, respectivament, estudis en agronomia, 4,5 hectàrees i des de fa nou anys són pagesos a Sant Boi. “Vam començar quan el milionari Adelson va voler construir un casino aquí. Sobrevivim”, diu Chantry. És la temporada de maduixa i porten tot el matí repartint amb la furgoneta. En pocs mesos se'ls acaba el contracte de les terres i perdran una hectàrea. “Ara hi ha una moda de compartir horts: gent de la ciutat que lloga i comparteix parcel·les per conrear el cap de setmana. El problema és que ells paguen més i després els pagesos ens en quedem sense”, diu Chantry. Les seves terres són dins del parc agrari [desclasificadas] i això els garanteix que estan fora de perill de l'especulació urbanística. Però, encara així, estan preocupats per plans com el de l’àrea residencial estratègica del Prat, que preveu construir 3.000 nous habitatges, alguns en antics terrenys agraris.

Tampoc volen sentir parlar de l'ampliació de l'aeroport per por de les mesures compensatòries. “Si ocupen metres d'espai protegit després hauran de compensar amb altres terrenys i ho pagarem els pagesos”, afegeixen.