_
_
_
_

El PSC demana renovar TV3 perquè deixi de “fomentar la fractura social”

Els socialistes presenten un document de reestructuració de la CCMA i proposen que els mitjans públics catalans siguin impulsors d’una nova plataforma de televisions de l’Estat

Seu de TV3 a Sant Joan Despí.
Seu de TV3 a Sant Joan Despí.Albert Garcia
Cristian Segura

La televisió i la ràdio pública de Catalunya han de reformular-se de dalt a baix. No només els continguts sinó també l'estructura. Així ho conclou el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en un document presentat ahir dilluns per l'executiva del partit. El PSC posa l'accent a millorar la pluralitat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), accelerar la transició cap a l'emissió de continguts per internet i controlar la despesa. Els socialistes subratllen que és necessari que els mitjans públics recuperin la confiança de l'audiència no independentista.

Más información
La batalla independentista pel control de TV3 dispara les alarmes de la plantilla
El sector audiovisual reclama deu mesures urgents per salvar el català

“En l'última dècada, la CCMA s'ha convertit en l'altaveu mediàtic del procés independentista, deixant totalment de banda bona part de la societat catalana”, assegura el document de treball del PSC: “Lluny de ser un instrument de foment de la cohesió social i del respecte de la diversitat i el pluralisme (missions específiques de servei públic que els encomana la llei), els mitjans de la CCMA fomenten la fractura social”.

El PSC denuncia que TV3 i Catalunya Ràdio s'han convertit en “instruments” a favor de la independència en totes les seves franges horàries, amb “la vulneració sistemàtica de les missions de servei públic que té la CCMA”, i ofereix com a prova que, segons dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, només el 16% de l'audiència de TV3 és contrària a la independència quan, segons els resultats electorals de les eleccions autonòmiques del febrer passat, la meitat de la població catalana vota a favor de partits que defensen la unió amb Espanya. Segons estadístiques del CEO, el 2020 els informatius de TV3 havien perdut en sis anys, els de més tensió de la cursa unilateral per la independència, gairebé la meitat de l'audiència no independentista. Els socialistes proposen mesures concretes, com crear “grups de debat i enquestes representatives de tota la societat catalana” per reformular la programació. Aquesta iniciativa és la mateixa que haurien fet en el passat els mitjans públics canadencs, segons el PSC.

Bona part de l'informe del PSC se centra en la reconversió de la CCMA en l'epicentre d'un pol publicoprivat de producció audiovisual al sud d'Europa. Per fer-ho, el partit més votat en les eleccions autonòmiques indica que cal contenir la despesa pública i reestructurar la Corporació: “El 2008 els ingressos publicitaris van ser de 135 milions d'euros, mentre que el 2019 només es van ingressar 54 milions (14 menys que els previstos al pressupost). Els costos estructurals de la plantilla s'han mantingut invariables. El 2008 la CCMA tenia prop de 2.700 treballadors amb un cost de 173 milions d'euros. El 2019 la plantilla era d'uns 2.300 treballadors amb uns costos pràcticament iguals, 172,56 milions. Sembla evident que no es pot defensar el manteniment dels costos actuals estructurals sense una reforma profunda del model en tots els sentits”.

Les estadístiques incideixen que l'emissió de televisió convencional disminueix la seva audiència de manera ràpida i progressiva, en favor de les plataformes de continguts per internet com Movistar +, Netflix o HBO. El PSC posa el focus en la necessitat de crear, com s'ha fet a Alemanya, una plataforma d'emissors públics de l'Estat, en la qual participin RTVE, les televisions locals i les autonòmiques. Els socialistes destaquen que la CCMA ha de ser la impulsora del projecte, amb una “visió federal d'Espanya” i finançada amb els fons de reconstrucció de la Unió Europea per pal·liar els efectes de la pandèmia del coronavirus. Alicia Romero, portaveu del grup parlamentari del PSC, va afirmar en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva del partit que una altra opció seria una plataforma dels mitjans públics de parla catalana, és a dir, els de Catalunya, València i les Illes Balears.

Romero va explicar que la intenció del partit és que aquest document serveixi de punt de partida d'una discussió pública per reformar la CCMA. Per això, els socialistes volen obrir l'elaboració del pla als agents del sector i a la resta de partits amb representació parlamentària. Els socialistes van confirmar que tant Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) com Junts per Catalunya han contactat amb ells per abordar la renovació del consell de la CCMA, que està en funcions. La presidència de l'ens públic és triada per una majoria de dos terços del Parlament autonòmic. Desenes de càrrecs públics estan pendents de ser renovats per la falta dels consensos amplis requerits per llei, en part a causa de la polarització derivada del conflicte per la independència.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_