Pintures de Dalí viatgen a Itàlia per trobar-se amb Rafael

“Soc un mal pintor. Si comparo les meves teles amb les del Renaixement, amb les de Rafael, per exemple, m’adono del desastre total de la meva obra. Però això no impedeix que sigui, gràcies al meu estil, un dels millors artistes actuals”, va escriure Salvador Dalí el 1958. Malgrat el seu ego, Dalí no va deixar de reconèixer la influència d'altres artistes com Wermeer, Velázquez, Leonardo, el seu admirat Picasso i, sobretot, Rafael. A finals de 2018, la Fundació Gala-Salvador Dalí va mostrar l'obra dels dos grans pintors quan va aconseguir situar en una mateixa sala La verge de la rosa, pintada per Rafael el 1517 (procedent del Prado) amb L’ascensió de Santa Cecília que Dalí va pintar el 1955; plats forts de l'exposició Dalí/Rafael, un somieig prolongat, on es visualitzava la fascinació que Dalí va sentir sempre per l’italià. Ara aquest repte continua, ja que cinc olis de l'empordanès de la Fundació han viatjat fins a Itàlia, en concret al Museu d'Art Modern i contemporani de Trento i Roverte, el MART, per participar en l'exposició Picasso, De Chirico i Dalí: diàleg amb Rafael, que podrà veure's fins al 29 d'agost.

Les obres que han viatjat i que es poden veure des de demà són cinc olis: Autoretrat amb el coll rafaelesc, de 1921; L'ascensió de Santa Cecília, de 1955; Al·lucinació rafaelesca, de 1979 i l'obra estereoscòpica formada per Incendi al Borgo i Escola d'Atenes, també de 1979; a més de fotografies de Dalí als seus estudis en les quals és més que evident la inspiració que li va proporcionar sempre Rafael. Aquesta influència va començar ja de jove, com demostren els seus autoretrats de joventut als anys 20, moment en què el jove pintor es va deixar créixer el cabell i les patilles per assemblar-se al seu ídol. Va seguir per l’etapa misticonuclear als anys 50 i va arribar a les pintures dels anys 70.

“Ens consumíem en admiració davant de les làmines de Rafael. Allà es podia trobar de tot; tot constituïa en Rafael només un fragment diminut del seu talent, però conscient contingut de coses inesperades, ocultes i manifestes”, va escriure Dalí el 1942 en la seva Vida secreta. I en un pas més: “Perquè Gala és per a mi el que la Fornarina era per a Rafael”, va explicar el 1945, després de pintar Galarina, inspirat en l'amant de l'italià. Estava tot dit. Hauria estat bé veure allà també el seu Cosmic Madonna, de 1958, l'obra que acaba de sortir a la llum després de més de mig segle ocult en un menjador privat, sense haver-se exposat mai, pintura que exposa, una vegada més, el vincle entre Dalí i Rafael.

Del museu de Sant Petersburg de Florida (un dels centres amb més obres –i més importants– de Dalí, format per la col·lecció creada per Reynolds Morse i la seva dona Eleanor) han viatjat dues obres més que se sumen a la mostra italiana: Paranonïa, de 1935, i La Madona dels ocells.