Moltes artistes, poc visibles
La necessitat de crear i els dots artístics no hi entenen, de gènere, però com en gairebé tot, en una societat patriarcal el paper de la dona en l’art ha quedat relegat
La necessitat de crear i els dots artístics no hi entenen, de gènere, però com en gairebé tot, en una societat patriarcal el paper de la dona en l’art ha quedat relegat, tant abans com ara, perquè la majoria de museus i centres culturals exhibeixen menys obres creades per dones. Entre 2015 i 2019, segons Dones en les Arts Visuals, en 20 museus d’Espanya només el 31% de les mostres individuals les van protagonitzar dones.
AMAZONAS CON PINCEL
Victoria Combalía
Sd. Edicions
284 pàgines. 31 euros
LAS INVISIBLES
Peio H. Riaño
Capitán Swing
192 pàgines. 17 euros
I no és que no n’hi hagi. Com les 30 —de María Blanchard a Unica Zürn, passant per Leonora Carrington, Camille Claudel, Frida Kahlo, Dora Maar, Lee Miller, Meret Oppenheim, Ángeles Santos i Remedios Varo, entre altres— que reuneix la crítica d’art i comissària Victoria Combalía en el seu llibre, una reedició ampliada del publicat el 2006, vigent com fa 15 anys.
“Està totalment vigent. Les coses han millorat, la meitat d’elles han protagonitzat un bon nombre de retrospectives i se n’han publicat monografies, i això és un bon senyal, però no s’ha igualat la seva presència en els museus ni en el mercat. Crec en la paritat perquè elles valen el mateix”, explica.
L’autora no només explica l’obra, sinó també les seves vides. “Perquè moltes van viure històries dramàtiques de supervivència i van lluitar de forma titànica per fer una carrera”. Algunes van treballar sota l’ombra de les seves parelles, homes artistes, “com Dora Maar amb Picasso que podria haver fet més carrera, o Kahlo, que sempre va ser madame Rivera". Altres van patir la pressió de les seves famílies perquè abandonessin l’art i, fins i tot, van caure en episodis de bogeria, com Claudel, Santos, Carrington i Zürm. Que les coses han canviat es veurà en el segon volum, amb 40 artistes més, que es publicarà a finals d’any, amb creadores nascudes als anys cinquanta l’obra de les quals s’ha ampliat molt perquè gairebé totes continuen actives.
Tres raons per recomanar-los
1. Poder comprovar que la presència activa de la dona en l'art és una constant des del principi del segle XX, tot i que continua relegada.
2. Conèixer a fons, amb amenitat, l'apassionant biografia de 30 creadores de primer nivell, moltes d'elles marcades per la tragèdia.
3. Per la valenta denúncia que es fa de la revisió pendent dels discursos de gènere que es mantenen en museus espanyols com El Prado.
La poca visibilitat de les dones artistes l’evidencia, amb l’esperit crític que el caracteritza, el periodista i historiador de l’art Peio H. Riaño a Las invisibles, en què analitza la seva presència, en nombre i importància, a El Prado. Un museu en què només s’exposen una dotzena de pintures de sis dones artistes entre les més de 1.700 exposades i que ha dedicat tres exposicions a dones en 200 anys de la seva història (Clara Peeters, el 2017 i Sofonisba Anguissola i Lavinia Fontana el 2019), a més de la mostra Invitadas, celebrada el 2020. L’autor defensa que el museu segueix legitimant el pensament de gènere, raça i classe i dona visibilitat a la dominació d’un sexe sobre l’altre, alhora que proposa que es construeixi un nou relat, on les coses es diguin pel seu nom. “Si hi ha una violació és una violació, no dones raptades o deshonrades”, com se segueix llegint en moltes de les cartel·les d’aquestes grans obres, sobretot mitològiques.
ARTE, BOTÍN DE GUERRA
Arturo Colorado
Cátedra
352 pàg. 25 / @ 17,49 euros
El franquisme va perpetuar la idea que la República va robar i va destruir el patrimoni i només el va utilitzar en el seu profit. Ara sabem que, si no hagués estat per l’acció decidida de salvaguarda dels republicans durant la Guerra Civil, milers d’obres s’haurien perdut per sempre. Però, quin va ser el destí de totes aquestes obres durant el primer franquisme? L’autor, gran expert en el tema, analitza la gestió franquista d’unes 17.000 obres d’art emmagatzemades per la República, que en molts casos van ser retornades als seus propietaris. Una gran quantitat, però, es van desviar cap a altres destinataris que reconeixien com a seves, cosa que representa un nou espoli i desaparició de nombroses obres d’art per part dels responsables del nou règim. Una acció que l’autor compara amb la realitzada pels nazis en aquests mateixos anys.
ANTONI CAMPAÑÀ. LA GUERRA INFINITA
Arnau González i Toni Monné
MNAC
148 pàgines
24 / @ 17,49 euros
Després d’un oblit de dècades, Antoni Campañà torna amb força. Si el 2020 Comanegra va publicar La caixa vermella, que donava a conèixer la troballa de milers de fotografies seves de la Guerra Civil, inèdites i amagades a Sant Cugat, ara coincideixen tres exposicions dedicades a aquest fotògraf, comparat a Agustí Centelles per la qualitat de les imatges que va fer del conflicte. La principal és Antoni Campañà. La guerra infinita (MNAC, fins al 18 de juliol). El catàleg, senzill però amb una selecció de les millors fotografies, repassa la trajectòria d’aquest “monstre” de la fotografia: des dels seus inicis el 1920, les fotos de la Barcelona en guerra (1936-1939), fins als seus treballs publicitaris per a la SEAT, el seu modus vivendi ja a l’Espanya franquista. A L’endemà de la retirada (Comanegra, 25 eu.) llueixen les del Museu de l’Exili de la Jonquera.
CASA NAVÀS I EL MODERNISME
Josep Maria Buqueras
Triangle-Postals
560 pàgines
24 euros
Hi ha modernisme de primera més enllà de Barcelona. N’és un clar exemple la Casa Navàs, construïda per Lluís Domènech i Montaner a Reus (Baix Camp) entre els anys 1901 i 1908, que podria estar perfectament ubicada al Quadrat d’Or de l’Eixample.
Però aquest edifici no és l’únic. Al llibre, impulsat pel propietari principal de Casa Navàs, Xavier Martínez, i escrit per l’arquitecte Josep Maria Buqueras, s’inventarien més de 700 construccions realitzades entre 1880 i 1930, en més d’un centenar de localitats de Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Entre els autors destacats, arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol, Cèsar Martinell, Joan Rubió, Francesc Berenguer i Pedro Caselles. Com és norma de la casa, el llibre està profusament il·lustrat amb fotografies excel·lents.
AMÉRICA SÁNCHEZ A BARCELONA
Julià Guillamon i Albert Planas
Galaxia Gutenberg - Ajuntament de Barcelona
288 pàgines
23 euros
Què tenen en comú Vinçon, el TNC, el Museu Picasso, Tricicle, Furest, L’Auditori, la candidatura olímpica de Barcelona’92 i El Vívora? Doncs que la imatge que els identifica tenen un mateix pare: el dissenyador América Sánchez. El creador argentí protagonitza aquest llibre, on es recorre la seva trajectòria vital, des de la seva arribada a Barcelona el 1965, on participa i viu de primera mà el boom del disseny dels anys vuitanta i noranta; la seva creació paral·lela al disseny gràfic; la fascinació per la gràfica popular i de carrer, a més de la creació de centenars de dissenys de marques corporatives, senzilles però potents, que formen part de l’imaginari popular i el paisatge de la ciutat. El llibre és una continuació de l’exposició al Palau Robert de Barcelona de finals de 2019, la més àmplia organitzada mai sobre el seu treball.
EMOCIONARTE. LA DOBLE VIDA DE LOS CUADROS
Carlos del Amor
Espasa
232 pàgines
19,90 euros
El periodista Carlos de l’Amor arrenca en el seu últim llibre —Premi Espasa 2020— de la premissa que les obres d’art amaguen una història real que, normalment, no es llegeix a les cartel·les. Però també una ficció que cada espectador imagina quan les veu.
Amb un estil divulgatiu i molt personal —com el que imprimeix a les cròniques culturals que fa per a TVE—, l’autor repassa 35 grans obres de la pintura de tots els temps que l’emocionen, creant un relat en què barreja dades reals de cadascuna d’elles i de les històries que li inspiren tant els personatges representats com els seus creadors; d’Ángeles Santos a Van Gogh, passant per Vermeer, Rembrandt, Goya, Turner, Magritte i Hopper, entre molts altres. “Las Meninas i el Guernica t’estremiran sempre, però si coneixes alguna de les seves claus ho faran encara més”, assegura.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
