Gimnàstica mental contra el càncer
Anne Boyer, a qui van diagnosticar un càncer de mama als 41 anys, dissecciona tot el que li passa pel cap en un llibre que va guanyar l'últim Pulitzer
“La radiologia metamorfoseja una persona feta de carn i de sentiments en una pacient feta de llums i ombres”. Ho escriu la poetessa i assagista nord-americana Anne Boyer, a qui, la setmana que fa 41 anys, li diagnostiquen càncer de mama triple negatiu; per entendre’ns, dels pitjors. Hi ha poc marge i poc temps. Cal una mastectomia doble i la quimioteràpia més agressiva que es pot donar avui. I a encreuar els dits...
DESMORIR
Anne Boyer
Traducció de Patricia Gonzalo de Jesús
Sexto Piso
260 pàgines
21,90 / @12,99 euros
La químio que li subministren té un element que és una variant d’un dels components del gas mostassa de la Primera Guerra Mundial, que el 1925 s’il·legalitzà com a arma. Coses així són les que es posa a disseccionar mentre viu el seu viacrucis aquesta professora d’institut d’arts. Ben lluny de l’escriptura autocompassiva: com que acaba llegint tot el que li cau a les mans (o li porten) sobre càncer i experiències, té ben apresa i vol practicar l’estratègia de Susan Sontag: “Mai escriu ‘jo’ i ‘càncer’ en la mateixa frase”, recorda. I també rescata el que l’assagista va deixar escrit el febrer de 1976, sotmesa a quimioteràpia: “Necessito una gimnàstica mental”.
I cap allà va Boyer. Amb suposada i freda disciplina, ho va analitzant tot, rebutjant la tesi filla del neoliberalisme que dona per suposat que “explicar una història del teu propi càncer de mama és explicar una història de supervivència a través de l’autogestió neoliberal”, ja tot un gènere literari en ell mateix que qualifica de “suat”.
Partint del convenciment que “tota persona que rep un diagnòstic es veu alliberada del que una vegada va pensar que era”, dona voltes a qualsevol detall. Va des de les primeres respostes, ja siguin personals o buscades per ella mateix a la xarxa (“El diagnòstic ha disminuït la meva habilitat per discernir el bon consell de la ideologia buida”), a l’actitud de l’entorn (tots els seus examants van a veure-la, diu, amb la intenció de fer l’amor per darrer cop amb ella), passant per la càrrega oculta etimològica de paraules com clínica (vinculada a llit) o pavelló (que evoca justes i camps de batalla). Després d’una sessió demolidora, per exemple, de la qual surt tan baldada que no es pot ni moure, reflexiona: “No hi ha moble més tràgic que un llit, pel ràpid que pot decaure i passar del lloc en què fem l’amor al lloc on podríem morir".
Tres raons per recomanar-lo
1. Un enfocament diferent de la literatura que genera la malaltia, fugint de manera valenta de l'autocommiseració i oferint una mirada 'comunitària'.
2. El delicat equilibri entre la fondària psicològica i cultural de les reflexions i els sentiments més íntims, en un festí de cites: 57 llibres referenciats.
3. El factor de denúncia de la indústria del malestar darrere el càncer: 130.000 milions de dòlars en despeses el 2017, més que el PIB de 100 països.
La fredor o la tristor és, però, només aparent. Sí, les amigues li porten plantes i al cap de poc se les enduen per por que hi hagi bacteris que acabin amb ella, tan baixa de defenses. I tot indicador d’una “identitat específica més enllà de ‘la malalta’ i ‘la sana’ resulta d’una altra era. El càncer ho mediatitza tot”, escriu. Ho fa des de la vulnerabilitat, però no des de la derrota. Per això hi ha coses insubornables, com el compromís. Per això denuncia que “el cost d’una infusió de quimioteràpia eren més diners del que hauria guanyat qualsevol any de la meva vida. El meu problema era que les meves ànsies de viure pujaven a milions de dòlars...”.
Boyer cita 57 llibres en el seu, premi Pulitzer. És el resultat de voler saber-ho tot sobre la malaltia, de confrontar el seu estat amb com ho van viure d’altres. I escriure’l, una manera de lluitar contra el que més destrueix la medicació que pren: vocabulari i memòria. Vist el seu pas per la gimnàstica mental, d’això també se’n va sortir.
¿ÉSTE ES KAFKA?
Reiner Stach
Traducció de L. F. Moreno Claros
Acantilado
336 pàg. 22 euros
Quina mena de persona és capaç d’imaginar La metamorfosi o El procés? Potser això explica la munió de mitòmans seguidors que té l’autor txec. Ho sap el pare de la seva monumental biografia (dues mil planes), que aquí ofereix tot el contrari: 99 píndoles de curiositats. Per sucar-hi pa: que va subornar la guapa majordoma del seu professor de grec per obtenir el títol de batxillerat; el seu mètode de gimnàstica danesa; per què bevia compulsivament cervesa abans de morir; que va escriure tres cartes al pare i no una; tres lapsus calami de gruix psicològic dels seus manuscrits; que somniava ser campió olímpic de natació als Jocs d’Anvers... Tot ho sap qui ha estat capaç de trobar el plànol de la casa de Gregor Samsa, comptar-li els cops que anà a un prostíbul i fer un rànquing de quin color eren els seus ulls indefinits a partir dels testimonis. Una lúdica i erudita delícia.
ESPLENDOR Y VILEZA
Erik Larson
Traducció de Vicente Campos
Ariel
702 pàgines
23,90 / @12,99 euros
Churchill portava Nelson, negre i llustrós, amunt i avall. Mary, la filla, estava preocupada perquè el gat se les tenia amb el del número 10 de Downing Street, on acabaven d’arribar. “Els Chamberlain han deixat la casa molt bruta”, escriu la nena al dietari. De detalls així, extrets de quaderns del mandatari i de la seva família, però també del seu secretari, entre d’altres, va esquitxant el periodista nord-americà un dels retrats més íntims mai escrits del premier que fumava puros Romeo i Julieta i bevia (tot el dia) Johnnie Walker etiqueta negra. Anava escopetejat per una casa que era un galliner (passava dels crits al gest més carinyós), seguit per un exèrcit de mecanògrafes perquè dictava a qualsevol lloc, banyera inclosa, espai predilecte... Però el perfil no és l’únic fil d’un àgil llibre que reviu el Londres dels bombardejos. Conclusió: el lideratge sempre és clau.
DIARI DE GUERRA
Manuel Reventós
L’Avenç
260 pàgines
21 euros
Hi ha una recrudescència de recíproca malfiança, en això que en diuen depuració de la rereguarda i cada dia és més aguda la crisi del proveïment. De casa a casa neix i creix l’enveja, l’odi, el malmirar-se perquè l’altre té oli, sucre o llet i tu no!”, escriu l’economista, fundador d’Acció Catalana i exdirector general amb la República, el “més brillant de la seva generació” (Xammar dixit), el 23 de desembre de 1937 al seu dietari inèdit. Escrit per un home format a Alemanya, liberal, catalanista moderat, que sap que el seu món s’ensorra i que ningú ho llegirà, es queda descansat. Així, Companys és un “pajaritu”; Tarradellas falla per permetre patrulles de control i col·lectivitzacions... “A dreta i esquerra hi ha el mateix esperit...”, es queixa el pare del futur dirigent del PSC Joan Reventós. Hi ha bonus track: records de la Barcelona anterior a la guerra, notes de Josep M. Muñoz i pròleg de Borja de Riquer.
TESTIMONIO DE DOS GUERRAS
Manuel Tagüeña
Renacimiento
838 pàgines
34,90 euros
Una de les millors memòries de la Guerra Civil. El mèrit és la sinceritat amb què les afrontà qui va ser l’alt oficial més jove de l’Exèrcit de la República, matemàtic i físic brillant que el 1932 es vinculà al comunisme. Entre el rigor científic i el desengany d’un exiliat marcat per un periple vital i ideològic foll per l’URSS, Iugoslàvia, Txèquia i Mèxic, reconeix haver expulsat violentament els Falangistes de la universitat i preocupar-se més per salvar els seus homes que sobrevisqueren a la batalla del Ebre que per sacrificar vides inútilment. Precís, mostra les misèries de la rereguarda (la rivalitat absurda entre Modesto i Líster) o els preparatius del pronunciament del coronel Casado, que proposà impedir detenint-lo. Ja a l’exili, el suport a Tito davant de Stalin marcà el seu final. “D’un sobreviu el seu treball, els èxits i els gens”, deia. I, d’ell, també, una honesta autobiografia.
EL NIÑO SECRETO DE LOS DALÍ
José Ángel Montañés
Roca Editorial
334 pàgines
20,90 / @6,99 euros
En una, Dalí juga amb ell a espases amb un bastó; en una altra, Gala li agafa la mà mentre dinen els tres a Portlligat... I així hi ha fins a 116 fotografies del pintor i la seva dona amb un nen. Qui era? A saber-ho ha dedicat cinc anys de la seva contrastada tenacitat investigadora aquest periodista d’EL PAIS. I així sura un episodi inèdit en la vida del geni empordanès, el de Joan Figueras, fill d’un pintor de parets de Cadaqués, que des de 1948 es convertí en assidu de l’excèntrica parella. “El nen de Can Dalí”, deien al poble de qui fou model per al Jesús de La Madona de Portlligat, estigué a punt de ser adoptat i portat amb ells als EUA, i ja de gran, proposat per Dalí per dirigir el Teatre-Museu de Figueres. Un episodi escrupolosament contextualitzat amb cartes i testimonis, que aporta caliu humà a la suposada vida esquerpa envers els nens i tot el que no fossin diners de la parella.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
