Dues dones dins el cap

Fiódor Dostoievski
Traducció de Miquel Cabal Guarro
La Casa dels Clàssics
704 pàgines. 34,95 euros

Des de la reconegudíssima traducció d’Andreu Nin de 1929, el lector en català no havia pogut reflexionar sobre la culpabilitat i la possibilitat o no de redempció portat per l’obsessiva ment de l’estudiant Rodion Raskólnikov, sac de nervis, dubtes i grans interrogants existencials des del moment en què comet un dels assassinats més cèlebres de la literatura universal, el de la vella a qui deu diners. La seva ànima entrarà en flames: la reconciliació és gairebé impossible entre les necessitats mundanes i els fonaments cristians. Ara, amb pròleg de l’escriptor Francesc Serés, el lector català pot apropar-se a una versió que, a diferència de la de Nin, mostra més intervenció en l’anàrquica puntuació de l’autor rus i una valentia a l’hora d’abordar les formes col·loquials de la parla. Lectura obligada en temps tan poc morals.

Hervé Le Tellier
Edicions 62 / Seix Barral
Trad. J. Boixadós / P. Martín Sánchez
344 / 368 pàg. 19,90 / 20,50-@ 9,99 eu.

El punt de partida del Premi Goncourt 2020 (el jurat es va obrir a una novel·la que aspira a entretenir i que empra sense prejudicis mecanismes de la narrativa popular) el podria haver signat Damon Lindelof, una de les ments pensants darrere de sèries com Perdidos o The Leftovers. Tres mesos després que els més de 200 passatgers d’un avió procedent de París aterressin a Nova York un cop superada una violenta tempesta, un avió amb les mateixes característiques (incloent-hi el passatge) apareix en el cel de Nova York. Davant d’aquesta duplicació que obre un forat immens en la nostra concepció de la realitat, se succeeixen les crisis col·lectives i personals. Matemàtic i membre del corrent literari experimental Oulipo, Le Tellier signa un deliri controlat, enginyós, moral i ben divertit.

Brit Bennett
Periscopi / Lit. Random House
Traducció de M. Rubió / C. Milla
408 / 368 pàg. 19,90 / @ 8,99 euros

Què millor que donar suport als missatges i l’esforç de conscienciació social del moviment Black Lives Matter amb grans novel·les que tractin el racisme i la manca de drets igualitaris a través de personatges mutidimensionals, ambició estructural i voluntat d’estil? Com abans Colson Whitehead a El ferrocarril subterrani i Els nois de la Nickel, l’afroamericana Brit Bennet explora les ferides del color de la pell al seu país (i li suma una denúncia del masclisme i una defensa de la llibertat sexual, compromisos polítics que li fan perdre el nervi narratiu i caure en el pamflet) a través d’una complexa relació fraternal. La Stella i la Desiree, dues bessones, fugen de joves d’un poblet de Louisiana, però les seves vides no triguen a prendre camins divergents marcats per la forma en què responen a les seves arrels i la seva raça.

Isaak Bábel
Páginas de Espuma
Diversos traductors
1.224 pàgines / 39 euros

Aquest llibre és una d’aquelles obres tan ambicioses i treballades que es dirien abans un servei públic que una mera tasca editorial, motiu d’orgull per a qualsevol catàleg que tingui en la preservació d’un llegat literari crucial un dels seus objectius. Páginas de Espuma no només reuneix tots els contes del també soldat, traductor, periodista i dramaturg Isaak Bábel en un sol volum, sinó que hi afegeix el conjunt dels seus reportatges, diaris, guions i relats cinematogràfics. Essent gèneres tan diferents, es diria que Babel ho contitza tot. Veu imprescindible per entendre la barbàrie comunista (patí presó i fou condemnat a morir afusellat, acusat falsament d’espionatge i terrorisme), demana ser recordat abans com a escriptor obsessionat amb la cerca de fórmules expressives amb què propulsar el relat a cotes inèdites de modernitat.

Kazuo Ishiguro
Traducció de X. Pàmies / M. Bach
Anagrama
384 pàg. 20,9 euros / @ 14,99 eu.

Qui hagi seguit la trajectòria de l’autor d’El que resta del dia no pot més que treure’s el barret davant la seva capacitat de mutació, del seu talent per anar renovant la manera d’encarar i explicar uns mateixos interessos. Ja sigui un pintor, un majordom, un detectiu, un pianista o fins i tot un clon, les seves novel·les es preocupen sempre d’esbrinar qüestions com si les nostres decisions són lliures o definides per forces que ens superen, com el record modela la nostra història i, en definitiva, què ens fa dignes de pertànyer al gènere humà. Ficat en un camí més abstracte i arriscat des del seu treball previ, El gegant enterrat, en el seu retorn a la novel·la després del Premi Nobel imagina una robot, cuidadora d’una nena, que intenta desxifrar el comportament de la societat, procés que desvetllarà els clarobscurs de la naturalesa humana.