Totes les cares de l’arquitecte Enric Miralles

L’homenatge pel 20è aniversari de la defunció d’Enric Miralles, un dels arquitectes catalans més notables del panorama contemporani a escala internacional, s’hauria d’haver fet l’any passat. La covid, però, ho va impedir. “La idea principal de la Fundació Enric Miralles era més senzilla, però es va anar fent més àmplia i complexa”, explicava Benedetta Tagliabue, companya professional i personal de Miralles. La implicació de l’Ajuntament de Barcelona –que va decidir que la ciutat li retria un homenatge– i de la Generalitat, i la incorporació en el projecte del també arquitecte Joan Roig (Batlle i Roig) per comissariar el programa juntament amb Tagliabue, han donat com a resultat final un complet programa d’exposicions i activitats amb el nom de Circuit Miralles. Un circuit que s’estendrà al llarg de tot l’any en diferents centres culturals, com el Saló del Tinell (MUHBA), el Centre d’Arts Santa Mònica i el Disseny Hub; i acadèmics de la ciutat, com el Col·legi d’Arquitectes i l’Escola d’Arquitectura (ETSAB).

Un conjunt d'activitats que vol apropar als interessats en l’arquitectura el procés creatiu d'un arquitecte que ha deixat una petjada important a Barcelona —el mercat de Santa Caterina, el parc de Diagonal Mar o la seu de Gas Natural a la Barceloneta i una obra, les instal·lacions olímpiques de tir a l’arc, que van ser desmuntades per unes obres del metro i reposen entre esbarzers—i també pretén acostar aquesta disciplina al gran públic.

Más información

Vint anys sense Enric Miralles

Un premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura, entre els esbarzers

L'exposició central és Miralles. A quarts de quatre, una espectacular mostra del Miralles arquitecte, la seva faceta més coneguda, al Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona, on el 1956 es va fer una primera exposició antològica dedicada a Antoni Gaudí. “No vaig parar fins a aconseguir-ho perquè, com Gaudí, Miralles també va ser un gran personatge. Tots dos van destacar en les seves èpoques en l'arquitectura. Tots dos col·laboraven en els seus treballs amb artistes. Tots dos van ser rupturistes i se saltaven les regles del moment”, va destacar Roig en la presentació de les activitats.

En aquesta mostra es poden veure —gairebé gaudir— el conjunt de maquetes de quatre grans projectes de la vida professional de Miralles: el Cementiri d’Igualada (1985) —on està enterrat—; el Pavelló de Bàsquet d’Osca (1994), del qual destaca una de les seves senyes d'identitat, les grans cobertes com a element arquitectònic que es van fer més espectaculars al mercat de Santa Caterina de Barcelona (1997) i una de les obres més populars i singulars de Miralles, en utilitzar centenars de rajoles de ceràmica de 65 colors diferents per a la coberta, com si fos una immensa horta. El quart projecte d'aquesta exposició és el Nou Parlament d’Escòcia a Edimburg (2004), tot un repte, ja que va suposar encaixar un antic edifici preexistent, amb la complexitat dels volums de la nova Cambra, en un punt de la ciutat que abraça la natura.

Maquetes, dibuixos, esbossos i collages han convertit el Saló del Tinell en un immens estudi d'arquitectura que mostra bona part del procés creatiu de Miralles i que es completa amb unes projeccions sobre cadascun dels projectes que s’hi exhibeixen.

“No parava de dibuixar i d’agafar elements per provar, qualsevol cosa era susceptible de convertir-se en una idea, o per provar un material o una textura”, apuntava Tagliabue. Un arquitecte per al qual la seva professió i la seva vida privada es fonien en moltes ocasions. “Era individualista però sempre treballava en equip, amb els seus col·laboradors”, afegia Tagliabue, i posava com a exemple els dos tàndems professionals i personals que Miralles va tenir en la seva vida: primer amb Carme Pinós i després amb ella mateixa.

Mobles i fotos

Va ser un professional que en només 26 anys va desenvolupar desenes i desenes de projectes que es conformaven després d'una intensa obra intel·lectual d'escrits, dibuixos, esbossos, fotomuntatges, llibretes —com en la que posa punt i final a l'edifici del Parlament d’Edimburg —i gairebé mil maquetes originals. Part d'aquest material és de l'arxiu privat de viatges familiars o professionals i es podrà veure per primera vegada al Centre d’Arts Santa Mònica a la mostra Miralles. Photo & Collages, que recull 170 composicions de l'arquitecte. Una altra de les mostres singulars del programa és la que es podrà veure al Disseny Hub amb el títol Miralles. Perpetuum Mobile, que ensenya la faceta de Miralles dissenyador, amb la particularitat que alguns dels mobles són els que l'arquitecte va dissenyar per a la seva pròpia casa. Destaca la taula Inestable que té 20 posicions diferents de manera que un objecte inert com una taula sembla que es posa en moviment.

Miralles va rebre 62 premis —com el Nacional d’Arquitectura o el Lleó d’Or de la Biennal d’Arquitectura de Venècia— i va tenir una intensa vida acadèmica que també s’abordarà en activitats que es desenvoluparan al Col·legi d’Arquitectes, en format de conferències públiques a Miralles. Converses, en les quals intervindran arquitectes i socis col·laboradors, com Rafael Moneo, Carme Pinós i Tagliabue.

I a l'Escola d’Arquitectura (ETSAB), on Miralles va ser professor, s'organitzarà una altra exposició, Miralles. A l’escola, que ensenyarà el treball acadèmic de l'arquitecte català, que també va ser professor de la Universitat de Harvard.