Joies prehistòriques de la fotografia

Des del començament de la humanitat, l'home ha sentit la necessitat de representar-se: al costat dels animals que caçava va pintar la seva figura de forma esquemàtica i va estampar les seves mans a les parets de les coves. Però van haver de passar segles fins que va aconseguir transferir, amb mètodes químics, la seva primera imatge exacta després d'atrapar la llum amb una càmera fosca dins la qual havia col·locat una placa banyada en sals de plata. Va ser el gener de 1839, quan Louis Daguerre va presentar a l'Acadèmia de les Ciències de París el seu mètode, amb el qual va aconseguir fixar el retrat d'una persona.

Estava clar que, sent francès i inventor, el seu descobriment es diria “daguerreotip”. I aviat va fer furor entre les classes més adinerades –una d'aquestes imatges costava el sou d'un obrer–, que es van sentir fascinades per aquest nou prodigi, sobretot després que el govern francès comprés, sis mesos després, el procediment perquè tothom el pogués utilitzar lliurement i sense patents, una decisió que genera certa enveja davant de situacions com l'actual.

L'invent va córrer com la pólvora i 19 dies després de la seva presentació el Diario de Barcelona ja parlava d'ell. Aquell mateix any ja hi havia una edició en castellà del llibre que va publicar Daguerre explicant el seu mètode.

A Espanya hi ha inventariats 1.200 daguerreotips i a Catalunya hi ha diversos centres que tenen col·leccions amb aquests bonics objectes que podríem qualificar com a prehistòria de la fotografia: 90 al Museu Fredèric Marès, 39 a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i 34 al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. El que més en té és el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona (CRDI), que conserva 118 daguerreotips que, per primera vegada, s'exposen a la mostra La mirada captiva que ha organitzat la Fundació Mapfre al seu centre KBr (fins al 23 de maig). Els comissaris són Joan Boadas Raset i David Iglésias Franch, del CDRI de Girona, una ciutat que no va tenir cap estudi fix per fer daguerreotips però sí que hi ha constància, perquè s'anunciava a la premsa, de la presència el 1849 de Madame Senges, que s'oferia com a retratista i formava a qui volgués aprendre la tècnica.

Aquest conjunt de 118 petites obres d'art úniques –no existeix la possibilitat de fer-ne còpies– està formada a partir de la col·lecció creada pel conservador de fotografia navarrès Ángel Fuente de Cía (131 imatges) i la del joier de Vallvidriera Joan Basseda Casas (87). La majoria estan realitzades entre 1840 i 1850

Aquestes petites obres, la immensa majoria retrats, individuals o en grup, semblen autèntiques joies que apareixen emmarcades en bonics marcs de fusta o plata, que predominen en els daguerreotips realitzats a Europa, o en capses cobertes de pell amb superfícies embuatades de seda o vellut, amb la idea d'expulsar l'aire en tancar la capsa, predominant als que es van realitzar als Estats Units. Els comissaris destaquen que hi ha molt pocs autors coneguts d’aquests treballs i que els pocs que se saben és perquè van estampar el seu nom als marcs o capses. El nom dels retrats també és desconegut: persones anònimes a les quals els va valer la pena quedar-se 20 minuts quiets per quedar fixats a la placa, que els ha permès passar a la història de la fotografia.

Una altra joia és el catàleg de l'exposició, uns dels més bonics que s'ha editat a Barcelona en els últims anys, que compta amb articles dels comissaris i d'altres especialistes i la reproducció de totes aquestes petites obres úniques.