Les biblioteques públiques de Catalunya uneixen els seus catàlegs

El sistema bibliotecari públic de Catalunya té, des de fa gairebé una dècada, un somni tan recurrent que va arribar a mutar en malson: la creació d'un catàleg unificat que havia de permetre una gestió tan suposadament senzilla en temps digitals, com és que un usuari pugui disposar d'un llibre o un document dipositat en qualsevol punt del territori demanant-lo des de la biblioteca més propera a casa seva si aquella no el té. Això és oficialment possible des d'aquest dijous gràcies a la creació del nou catàleg col·lectiu Atena, que unifica els continguts de les 417 biblioteques i 12 bibliobusos que sumen la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona amb els seus equipaments germans de les comarques de Girona, Tarragona i Lleida que gestiona la Generalitat. Traduït: poder-se emportar en préstec qualsevol títol de lectura pública de Catalunya, ara una gegantina lleixa de 15 milions de documents.

Más información

A la ‘biblio’, amb mascareta

Rosalía fa ballar la biblioteca de Nou Barris

Les biblioteques públiques catalanes tindran un carnet únic abans del juny

Atena no deixa de ser un passadís que connecta Aladí, el catàleg bibliogràfic que gestiona els fons de les 227 biblioteques (incloses les 40 que gestiona la capital catalana) i 10 bibliobusos de la Diputació de Barcelona, amb Argus, el catàleg de les 190 biblioteques i dos bibliobusos de Tarragona, Girona, Lleida i les Terres de l’Ebre de la Generalitat. La suma converteix Atena en “un dels catàlegs de biblioteques públiques més grans d'Europa”, va assegurar dijous la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, durant la presentació d'Atena acompanyada del president delegat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles García Cañizares.

La suma va permetre a Ponsa mostrar musculatura: el sistema bibliotecari públic català té, va afirmar, quatre milions de carnets (2,7 milions aportats per la xarxa de la Diputació de Barcelona) i amb 900.000 usuaris actius, segons va quantificar després de la signatura a la Biblioteca Municipal de Corró d’Avall de les Franqueses del Vallès, l'única que es va poder inaugurar a tot Catalunya durant el pandèmic 2020.

La unificació de catàlegs (que també dona accés a la biblioteca digital eBiblioCAT) es complementa amb l'adopció d'unes normes gràfiques comunes per a tots els carnets de biblioteques públiques i el desplegament d'un servei de préstec interbibliotecari que garanteixi la connexió logística de tots els equipaments públics d'aquesta àrea.

“No és l'estació final, però avui fem un pas important per avançar en la vertebració del Sistema de Lectura Pública de Catalunya”, va assegurar Ponsa, molt conscient que aquest catàleg únic ja era un objectiu prioritari al Pla Nacional de Lectura 2012-2016 que va dibuixar la Generalitat quan Ferran Mascarell era el conseller de Cultura. El maig del 2017, i en el marc d'un altre ambiciosíssim “i més realista” pla de lectura, com el va qualificar el llavors titular de la cartera de Cultura, Santi Vila, va tornar a aparèixer aquest objectiu, i fins i tot s'hi va posar data: “Principis del 2018”, va afirmar llavors Quim Torrent, director general de Creació i Empreses Culturals.

En qualsevol cas, el catàleg i portal unificat deixa més a prop l'altre gran somni-malson del sistema bibliotecari públic català: la creació d'un carnet únic per a tots els usuaris, gairebé un mite, especialment després de la idea llançada per Mascarell que servís per obtenir descomptes en qualsevol àmbit del consum cultural a Catalunya.

Aquest passaport, encara nonat, ha tingut també una fallida data de creació: “Abans del juny del 2019”, segons va anunciar el llavors president Quim Torra de manera solemne al Saló Sant Jordi de la Generalitat el gener d'aquell mateix any. Era la clausura del centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars, una de les perles culturals de la Mancomunitat que va arrencar Enric Prat de la Riba i que es va desenvolupar entre el 1914 i el 1925. El veritable i gran inici de tot.