“Se senten de Torredembarra i els agradaria tornar”
El consolat del Marroc ofereix assistència als joves que van fugir del poble després de la destrossa d’un centre de menors
La dotzena de joves migrants que van haver de fugir de Torredembarra (Tarragona) alertats per la imminència d’una manifestació veïnal que va acabar amb un atac a un centre de menors la setmana passada, ara resideixen a Tarragona. El conflicte, tanmateix, continua encès. “Ells se senten de Torredembarra, han viscut allà i els agradaria tornar”, diu Aicha el Gourgi, portaveu d’AIDL, una associació que ofereix assistència a persones en situació de risc social i que s’ha encarregat d’ajudar els nois sense sostre.
L’entitat participa en les converses que els agents socials i l’ajuntament mantenen amb els col·lectius veïnals que van aixecar la veu per denunciar una creixent inseguretat ciutadana per culpa dels robatoris i assalts en domicilis que, presumptament, cometia la banda de joves que vivien d’ocupes en un xalet al centre del municipi. El desacord fins i tot s’ha traslladat a les xarxes socials, on veïns i nois es desafien i s’intercanvien improperis.
“Era un problema latent”, admet l’alcalde, Eduard Rovira. “És una situació que s’arrossega des de fa temps, no és cosa de dies”, assenyala Aicha el Gourgi. “La gent estava molt cremada”, destaca Antonio Prieto, un veí de la casa que habitaven els joves. Manuel Casas, propietari juntament amb la seva germana de dos pisos enganxats al xalet ocupat, denuncia haver patit “tres robatoris en una setmana”. L’habitatge que els servia de base d’operacions ara està tapiat. “Se n’han anat gràcies a la pressió dels veïns, si ens haguéssim hagut de refiar del jutjat, encara estarien allà”, observa Santi Gasull, propietari de la casa.
Feia anys que la finca s’utilitzava com a segona residència, però el propietari lamenta que l’estiu passat ell i la seva família van haver d’allotjar-se en un hotel. Va ser cap al mes de juliol quan els veïns van trucar a la policia per advertir de la presència d’intrusos a la casa. Des d’aleshores, les denúncies s’han succeït. Segons l’Ajuntament, l’últim any s’han produït un total d’11 detencions relacionades amb els habitants del xalet, principalment per robatoris amb força, però també per resistència i desobediència a l’autoritat i furt. A més, s’han obert 19 expedients per baralles, sorolls i altres incidències.
”Hem reforçat la vigilància policial i no ens consta que hagin tornat al poble”, diu l’alcalde, Eduard Rovira (ERC), amb cert alleujament. “Actuaven amb una prepotència i un desvergonyiment que espantaven la gent”, indica, alhora que considera “legítima” la manifestació convocada pels veïns. “No intentaré dissimular la realitat, hi ha hagut uns fets que han provocat una alarma social i, a partir d’aquí, una manifestació i uns disturbis”. Rovira indica que se sent poc preocupat per la imatge que hagi pogut donar el conflicte i la reacció veïnal: “Ser assenyalat com un poble racista em preocupa relativament”, raona, i diu que comprèn la irritació veïnal: “No hi havia manera de parar els delictes i la gent havia perdut la sensació de protecció”.
Els joves ocupes eren l’objectiu dels manifestants que, la setmana passada, van fer una batuda pels carrers per caçar els responsables de l’onada de delictes. No els van trobar perquè, com a mesura de prevenció, els joves havien abandonat el poble. El consolat del Marroc a Tarragona els va oferir assistència. “Em vaig assabentar d’una manifestació de veïns, vaig trucar a l’alcalde i a la policia per confirmar els rumors, i vam actuar”, detalla Saloua Bichri, la cònsol. “El Marroc no abandona els seus ciutadans, però el problema va sorgir a Torredembarra i cal donar-li solució”, afirma.
Els exaltats van acabar atacant un centre d’acolliment de menors. Van agredir dos nois, un va precisar ingrés hospitalari perquè li van trencar el nas a cops, i van destrossar vidres, portes i finestres. Alguns menors van haver d’amagar-se a les habitacions fins a l’arribada de la policia. El consistori va condemnar aquest atac al·legant que els llogaters del centre de menors i els joves ocupes “són persones diferents, sense cap connexió,” més enllà que alguns poden coincidir en la nacionalitat. L’alcalde recull que, després de l’atac, al poble també s’ha fet una manifestació antifeixista per condemnar la violència i la xenofòbia.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.