Catalunya bat rècord d’estrangers, que ja suposen el 16,2% de la seva població

Mai abans a Catalunya hi havia hagut tants estrangers registrats com a residents. L'1 de gener del 2020, els estrangers empadronats a Catalunya eren 1.260.619. Aquesta xifra representa el 16,2% de la població catalana (7,7 milions), la més alta de la història, i supera el registre del 16% del 2010. Les xifres presentades ahir per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) recullen les dades anteriors a la pandèmia, per la qual cosa no revelen l'impacte que la covid ha tingut en la demografia catalana.

A principis del 2020, els estrangers que constaven al padró municipal es van incrementar en 101.192 persones respecte al 2019, la qual cosa representa un augment d'un 8,7%. Per comunitats, la població d'origen americà és la que registra més creixement. A la comunitat autònoma hi ha ara 46.250 persones més d'aquest continent, de les quals el 68,9% són originaris dels països d'Amèrica del Sud. La població europea també s'ha incrementat en 20.490 persones, un 5,5% més. Entre ells, l'augment més alt correspon als europeus de països comunitaris (15.619 persones), mentre que els originaris de la resta d'Europa s'incrementen en 4.877 persones.

Per nacionalitats, destaquen els increments de la població originària del Marroc (14.344 persones), de Colòmbia (11.253), d'Hondures (8.402), d'Itàlia (7.716) i de Veneçuela (7.471). En termes relatius, la veneçolana incrementa notablement (32,6%), i es deu en bona part a la crisi social i política que viu el país andí. La colombiana també augmenta significativament: un 30,9%.

El 2019 un total de 24.123 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 36,3% dels quals eren originaris d'Àfrica i el 33,2%, d'Amèrica del Sud. El Barcelonès és la comarca amb més estrangers. I la població marroquina continua sent la més nombrosa, seguida de la romanesa, la italiana i la xinesa.