Lidia Torrent: “Tots necessitem amor... i sexe”

Ha arribat abans de l'hora i espera asseguda al reservat d'un gran hotel de Madrid, sembla que és a casa seva de tota la vida. El que més impressiona de Lidia Torrent no és la seva façana, imponent en tot cas, sinó el seu aclaparador aplom, insòlit en una noia de 26 anys. Ho sap qualsevol espectador de First Dates –els que admeten que el miren i els que no–, el programa de cites a cegues de Cuatro en el qual Torrent exerceix d'amfitriona-cambrera-aliada dels solters que hi acudeixen “a trobar l'amor” en una hora i mitja d'inefable sopar en un plató d'un polígon madrileny davant de la mirada, entre còmplice i atònita, de tot el país. Després de la benvinguda del mestre Carlos Sobera, la Lidia els calma, els anima, els apuja i els abaixa els fums durant la cita si fa falta, sense perdre el somriure ni la fermesa dels clàssics del mig. La seva mare, Elsa Anka, mite de la televisió dels noranta, en pot estar orgullosa.

D'on li ve aquesta serenitat i aquest aplom de segles?

No és res impostat. Aquesta calma va amb mi i es transmet. Això, i que m'encanta escoltar. Escoltar per entendre, no per respondre. M'agraden les persones, la seva vida, els seus sentiments, els seus interessos. I crec que això es nota. Em costa perdre els nervis. Només em treuen de polleguera les persones superbes i intolerants, amb això sí que no puc.

Com fitxa els participants quan entren per la porta?

Crec que sé llegir les persones. No acostumo a equivocar-me. Observo la seva manera de caminar, com miren, com parlen, com es mouen. En l'amor és important la comunicació verbal i la no verbal.

Crec que, al principi, li van dir al programa que no els abracés per no intimidar-los.

Sí. Vaig començar al programa amb 21 anys, era molt espontània i els abraçava com un pop perquè em semblava que, en aquell moment en què ets tan vulnerable, ho agraeixes. M'agrada el contacte físic amb la gent. Jo et veig una altra vegada i t'abraço. Per això porto fatal la distància social, no va amb mi. Per a mi First Dates, a part de casa meva, ha estat un màster de la vida.

Sembla més gran del que és.

Tinc 26 anys, visc en aquest món, però sí, soc una mica viejoven, m'ho diuen els meus amics. A veure, no soc un avorriment de persona, però sí hiperresponsable, salvadora, cuidadora. Els meus pares es van separar quan jo tenia 12 anys, la meva mare treballava i vaig haver de tenir cura del meu germà petit, portar-lo a classe, estar per ell. Vaig adquirir responsabilitats que no em corresponien i això m'ha fet ser molt conscient de tot.

La seva mare, Elsa Anka, va ser un mite als noranta. S'avenen?

Tenim un vincle molt especial. Hem crescut juntes, hem sigut una família de tres, som una mica mirall i reflex l'una de l'altra i, tot i que tenim els nostres desacords, som molt còmplices. De vegades fem broma dient que en una altra vida devíem ser germanes.

Es declara a si mateixa alcavota fora i dins de la seva feina. Digui'm: el que necessitem és amor?

Sí. L'amor és curatiu i pal·liatiu; el necessitem, sigui com sigui, amb qui sigui, viscut de la forma que sigui, encara que sigui amb un mateix. Però tots necessitem amor... i sexe.

Fins a quin punt ha contribuït ‘First Dates’ a normalitzar la diversitat?

Molt. Ens han donat premis per això. Però a mi el que emociona és sentir-ho al carrer. Fa poc se'm va apropar un noi en un bar i em va dir que s’havia atrevit a dir als seus pares que era gai gràcies a la naturalitat amb què el programa mostra les parelles homosexuals. First Dates és la prova que l'amor és universal i divers.

S’hi pot acudir sense estar ple de tatuatges?

Doncs, ara que ho dius, potser no [riu]. Tu en tens algun?

No em digui que no al·lucina amb algun dels participants.

Sí, amb molts. Per l'estètica i per l'ètica. Per com són, com pensen, com encaren la vida. Hi ha mons interiors molt peculiars... i exteriors també.

Això de món interior em sona sempre a flora i fauna intestinal.

Em refereixo a la manera de cada un d'entendre el món i entendre's a si mateix. Però això que dius també em val, perquè, al cap i a la fi, van a sopar i això es nota.

Com es veu el festeig aliè des de la seguretat de la barrera?

Hi ha de tot, però de vegades no hi tenim gaire traça. Volem impressionar l'altre, parlem massa de nosaltres mateixos i no escoltem, però no per maldat, sinó per voler-nos vendre tan bé i tan ràpid que, amb els nervis i la tensió, moltes vegades no tenim en compte l'altre. Em fa la sensació que som poc sensitius a l'hora d'observar l'altre, les seves sensacions, el seu missatge, més enllà del terreny verbal. Mira, aquí hi ha una veta de mercat: aprendre a lligar amb propietat.

Alguna vegada s'ha posat vermella per vergonya aliena?

Sí, sobretot per assistir a confessions molt íntimes que es fan els participants. Jo els sento, els sent tota l'audiència, però tot i així commou. Veure saltar l'espurna és molt emocionant. Tots som química. Potser els joves tenen menys vergonya i parlen més de sexe, però els grans saben molt bé al que van i no ho dissimulen gens. En el fons, l'amor ens col·loca a tots a la mateixa casella de sortida.

Alta, guapa, amb bon cos i una cabellera magnífica. Quan es va adonar que cridava l'atenció pel carrer?

Sé del que parles, però saps què passa? Que porto molt malament ser el centre d'atenció. És un tema que he treballat molt a teràpia, perquè en el moment en què sento això, tendeixo –bé, tendia– a fer-me petita. He hagut de florir per dins per poder florir per fora. Solia avergonyir-me’n. Per això, la qualitat que més puc valorar és que soc una persona interessant, és l'únic de què presumeixo.

Digui un defecte seu, si us plau.

Soc desordenada, molt despistada, molt impacient i tinc orelles en nansa, per què creus que porto els cabells llargs i sense recollir? Les processons van per dins.

En el confinament va crear un qüestionari de 13 preguntes i va entrevistar celebritats al seu compte d'Instagram. Permeti'm copiar-ne una: Què és per a vostè la llibertat?

L'autèntica llibertat és l'amor propi. Quan treballes l'amor propi et treus de sobre la dependència emocional i, sobretot, necessitar determinades coses per estar bé. La llibertat és estimar-te i poder viure amb tu, en pau i feliç.

Em fa la sensació que sap bé del que parla.

Hi estic treballant.

Alcavota Torrent

Lidia Torrent (Barcelona, 26 anys) volia ser criminòloga. De fet, va estudiar el primer curs, però mentrestant va començar a treballar com a cambrera-presentadora a 'First Dates', on aplica el que ha après per fitxar i acompanyar pretendents en el procés del festeig. Gairebé mai falla en el diagnòstic ni en el pronòstic: “Soc una alcavota nata”, presumeix. Ella mateixa va trobar l'amor amb el seu company de programa, Matías Roure, tot i que es van separar i ara surt amb l'exfutbolista Jaime Astrain. Filla de la model i presentadora Elsa Anka, Torrent destaca en l'espai de Carlos Sobera per la seva capacitat d'empatia i comprensió. No descarta tornar a les aules. "Encara estic en període de formació", admet.