_
_
_
_

Mor Jürgen Müller, un dels fundadors de La Fura dels Baus

Va ser l'actor de la companyia que més representacions personals va realitzar i el que millor dominava el cos físic, segons la companyia

Jürgen Müller, actor de La Fura de les Baus.
Jürgen Müller, actor de La Fura de les Baus.JULIAN MARTIN (EFE)

L'alemany Jürgen Müller, cofundador de La Fura dels Baus i un dels sis directors artístics de la companyia teatral, va morir divendres als 65 anys a causa d'una malaltia pulmonar hereditària que patia des de feia una dècada. Müller (Weiterdingen, 1955) va ser l'actor de La Fura dels Baus que més representacions personals va realitzar i va ser també l'actor que millor dominava el cos físic, la dansa Butoh i la seva interpretació del teatre de la crueltat, segons ha informat aquest dissabte la companyia, que ha donat a conèixer la seva mort.

Müller, que va arribar a Barcelona per estudiar dansa contemporània i mim a l'Institut del Teatre, va participar en la creació i interpretació dels primers espectacles de La Fura, creant el denominat “llenguatge furer”. Al llarg de la seva carrera també va dirigir diverses propostes, com macro espectacles o teatre digital, i va exercir freqüentment com a docent en diferents tallers. La Fura dels Baus i l'equip de col·laboradors han lamentat aquesta “trista pèrdua” en un missatge a les xarxes: “Descansa en pau, furer. Visca Jürgen Müller!”.

Jürgen Müller, durant una de les representacions de La Fura.
Jürgen Müller, durant una de les representacions de La Fura.

La Fura dels Baus és una de les companyies teatrals més longeves amb més de 40 anys d'història, en els quals ha creat mig miler de projectes artístics utilitzant un llenguatge propi. El 2007, el grup, de la mà de Müller, que va dirigir Imperium, va tornar, amb un muntatge interpretat només per vuit dones, al plantejament conceptual dels seus primers muntatges. “Es pretén agitar la consciència de l'espectador i fer-lo reaccionar contra la lògica de canibalisme, dominació i reducció de l'ésser humà al consum” que, segons Müller, articulaven el món actual. L'espectacle es va poder veure al Grec d'aquell any, dos mesos després d'haver-se estrenat a Pequín en el marc del festival Meet in Beijing.

El 2001, al costat de l'actriu grega Irene Papas, va dirigir una versió de Les Troianes d’Eurípides que es va estrenar al festival de Sagunto, a l'antiga nau dels tallers de la siderúrgia d'aquesta localitat valenciana. En els últims anys havia participat en les estrenes d'un bon nombre d'espectacles, des de la recreació de Manes, una peça fonamental de La Fura creada als anys 90, fins a òperes com Karl V., Frankenstein, Manon Lescaut i Turandot, passant per la gira de Carmina Burana o M.U.R.S., que va inaugurar el Festival Grec de Barcelona el 2014, un treball sobre la commemoració de 1714,des d’una perspectiva contemporània i furera, dirigida a l'uníson per quatre veterans de la formació: Pep Gatell, Carles Padrisa i Pere Tantiñà, a més de Müller, que es va poder veure al castell de Montjuïc.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_