Les ferides obertes d’Igualada

Amb prou feines hi ha moviment al centre d’Igualada el migdia d’un dia entre setmana. Les terrasses dels bars, que poden obrir per oferir dinars, són buides o a mig gas. Amb prou feines hi ha clients a la merceria i la sabateria està tancada. El vent de febrer es cola pels porxos d’una plaça de l’Ajuntament gairebé deserta. “No hi ha ningú. Tot va fatal. Jo aguanto perquè no tinc treballadors, però he de continuar pagant impostos i faig facturacions diàries de 20 euros”, lamenta Jordi García, que regenta la gelateria Cal Jordi a la plaça. La que fos zona zero de la pandèmia a Catalunya, la primera ciutat confinada per l’explosió de contagis a començaments de març, arrossega encara les seqüeles d’una crisi sanitària sense treva. Continuen faltant recursos humans al seu hospital, on el virus va arribar a delmar la plantilla, i l’activitat econòmica es ressent després dels successius confinaments. La gestió de la pandèmia, auguren alguns veïns, passarà factura en els comicis del 14-F. “Hi haurà un vot de càstig”, apunten.

Fa gairebé un any, la tarda del 12 de març, Catalunya confinava 70.000 veïns de quatre municipis de la conca d’Òdena (Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena). El virus campava al seu aire per la zona i l’epicentre del focus era el mateix hospital d’Igualada, que va arribar a tenir el 40% de la seva plantilla aïllada a causa de la covid. El centre sanitari va col·lapsar, incapaç d’assumir l’allau de pacients infectats per falta d’infraestructura i mans, i tota l’activitat econòmica no essencial va tancar. Igualada es va convertir en el conillet d’índies d’una mesura que dies després s’estendria a tot Espanya.

“A l'hospital hi va haver una situació en la qual es va ajuntar un pic d’activitat quant a la velocitat de malalts amb una absència de més del 35% dels professionals. No hi va haver la rapidesa de resposta que hagués estat necessària. No va ser una resposta mancomunada com la que tenim ara”, explica Jordi Monedero, director assistencial de l’Hospital d’Igualada. El metge admet que, l’últim any, el Departament de Salut ha renovat els respiradors, ha augmentat la dotació de recursos materials i també ha incrementat les partides econòmiques destinades al centre per pal·liar l’impacte de la crisi sanitària. Però encara falten coses per fer. “Hi ha molta falta de professionals d’infermeria i altres especialitats i també en atenció primària és necessari posar més recursos. En salut pública s’ha fet un canvi real, però encara hi ha vulnerabilitat: estem convençuts que tenim la variant britànica del virus [més contagiosa] des d’abans de Nadal, però no l’aconseguim detectar. Cal augmentar el suport molecular per detectar-la i poder ser més previnguts i proactius”, apunta Monedero.

En el carrer pesa també l’embafament. Les amigues Montse, Dolors i Carolina, veïnes d’Igualada, esperen a creuar un pas de vianants als voltants de l’hospital. “Estem cansadíssims. Els restaurants i els bars són els que pitjor ho estan passant. Però tots estem tancats”, lamenta una de les ancianes. “Ara no tenim cursets presencials, són tots virtuals, i ja no ve de gust anar-hi”, intervé la Montse. La ciutadania està cansada, coincideix l’alcalde, Marc Castells (PDeCAT): “Hi ha una fatiga absoluta que afecta l’estat d’ànim. Una ciutat tan dinàmica com aquesta té ganes que això acabi i començar la remuntada, encara que serà difícil perquè vindrà una crisi social i econòmica important”.

Els comerços i locals de restauració acusen també el flagell d’un virus que només es mitiga amb l’aturada de l’economia. “Hem tingut alguna ajuda directa de la Generalitat, però és insuficient”, lamenta Salvador Vidal, que regenta la merceria Cal Perico. “El pitjor pal”, diu, va ser durant el primer confinament i encara no s’han recuperat. “Encara que han arribat ajuts i hem pogut donar recursos a través de la mancomunitat de municipis a restaurants, entitats culturals, comerços, taxistes, centres d’estètica..., això només és una petita ajuda que no compensa el sofriment que estan tenint. Per part de la Generalitat tenim la sensació que ens podrien haver ajudat molt més”, admet l’alcalde. Castells denuncia que no s’escolta el món local. “Vaig trobar a faltar que quan una ciutat ha patit de forma excepcional, no se l’ajudés de forma excepcional. Ens han donat ajuts tant la Diputació, que estem molt contents, com la Generalitat, però tinc la sensació que s’han donat per cobrir l’expedient i prou”, protesta Castells.

Les ferides de la pandèmia segueixen obertes i Igualada s’enfronta a les eleccions autonòmiques amb la ment més posada en la crisi sanitària que en els vots. “Igualada no s’ha recuperat. Ni els sanitaris ni els pacients. El primer confinament va ser duríssim”, valora Susana Juan, metgessa de família en el centre d’atenció primària Igualada Urbà i delegada de Metges de Catalunya. Es dona la circumstància que, en aquestes eleccions, diversos candidats de primera fila són d’Igualada: la consellera de Salut, Alba Vergés (ERC); la candidata del PDeCAT i consellera d'Empresa durant el brot a la ciutat, Àngels Chacon; i el número tres del PDeCAT i alcalde del municipi, Marc Castells. Però el pes de crisi sanitària, auguren els veïns, passarà factura.

“Això anirà per barris, però hi haurà alguns sectors, els més castigats per la normativa, que castigaran a les urnes. Hi haurà una factura electoral als que han estat al capdavant de la pandèmia perquè la sensació és que no es va fer tot el que es podia fer”, apunta Salvador Vidal. L’amo de la gelateria de la plaça, hi coincideix: “Jo no aniré a votar. Els polítics no ho han fet bé. Ens han deixat abandonats”.

Castells, que és part interessada perquè es presenta als comicis en llocs de sortida amb el PDeCAT, insisteix també, com a alcalde, que la pandèmia passarà factura a les urnes. “Intueixo que hi haurà un vot de càstig al Govern. La gent està descontenta i això es traslladarà el 14-F en dues accions: o que no vagin a votar o que no els torni a votar”. Susana Juan, en canvi, creu que no hi haurà aquest càstig: “La gent s’oblida aviat de tot l’ocorregut”.