Relat electoral contra coneixement i veritat

Tant se val si hi ha eleccions convocades o no, l’electoralisme sempre hi és present. Vivim en un partidisme, en una actuació d'acord amb els interessos de partit, que passa per davant o per sobre de qualsevol altre objectiu. El partit, el que ens és propi, ha passat a ser fonamental. Sembla ser el criteri principal que guia qualsevol acció de la majoria de les persones que formen part d'un partit o que sense ser-ho defensen una determinada posició. Hi ha excepcions, però costa trobar-les, costa que es puguin escoltar i veure.

Les organitzacions polítiques generen relats i intenten imposar-los, ens intenten convèncer d'ells

La dinàmica partidista d'actuació va acompanyada d'un concepte que fa anys que s'han instal·lat: el relat. Tot ha de tenir un relat, també les nostres actuacions, les nostres vides. Els partits polítics generen relats i intenten imposar-los, ens intenten convèncer d'ells.

Necessitem relats. Els relats ens han acompanyat sempre. Podem pensar en la Ilíada, l'Odissea, la Bíblia, el Senyor dels Anells, Star Wars, Harry Potter, Avengers, històries mitològiques, religioses, de superherois... Nens i nenes no paren de demanar que els expliquem determinades històries que els agrada escoltar una i altra vegada, o que els posem una i altra vegada determinades pel·lícules o cançons. No només els passa a nenes i nens. També a qui ja té alguns anys més i agrada de fer maratons de les seves pel·lícules preferides, seguir determinades sagues, sèries... Vivim en els relats i envoltats d'ells.

Els relats també tenen el seu lloc en la política. La creació de relats té un pes molt important en la política actual i depenent de la seva creació i difusió poden tenir greus conseqüències. Hi ha una tendència en la creació de relats polítics que busquen establir una realitat alternativa que ens separi de la realitat dels fets. Els relats polítics poden tenir com a objectiu crear una nova realitat que ens impedeixi distingir realitat i ficció. Els relats polítics poden ser ficcions que ens impedeixin contrastar la veritat dels fets i fer perdre a la veritat tota rellevància. Arribats a aquest punt la ficció ocupa el lloc de la realitat, de la veritat, del coneixement del món en què vivim.

Votarem el 14F per una operació d'estat? Votarem el 14F perquè qui va voler ajornar aquestes eleccions no va fer els tràmits necessaris per aconseguir-ho? Les acusacions sobre Laura Borràs per determinades contractacions irregulars són un repressió pel seu independentisme o una investigació ben fonamentada per una suposada mala pràctica? El principal problema pel que fa a l'habitatge és l'ocupació il·legal? Els desnonaments? Que no es garanteix el dret a l'habitatge? Si votem a una determinada persona o a un partit es solucionaran els nostres problemes com hi ha qui ens diu? Són molts els relats que podem trobar aquests dies a les intervencions electorals, però també fora de el període electoral.

Els debats electorals són afirmacions, desqualificacions, i els mítings són posades en escena

Els relats ocupen bona part de la comunicació política. Els debats electorals no acostumen a ser debats, són afirmacions, desqualificacions i intents d'imposar un propi relat. Els mítings electorals acostumen a ser moments per a la creació d'aquests relats, posades en escena. En aquestes eleccions en pandèmia s'ha defensat que l'assistència a un míting electoral permetia no complir amb una limitació establerta per fer front a la malaltia. S'ha argumentat que el dret a la participació havia de ser garantit. Sense entrar aquí en el debat entre salut i participació política, convindria pensar si els mítings tal com avui els coneixem tenen alguna cosa a veure amb la participació política.

Ni bona part dels mítings electorals, ni de la política institucional, per desgràcia, tenen a veure amb la participació del conjunt de la ciutadania en la política. Hi ha excepcions i convé destacar-les i valorar-les, d'altra manera la nostra limitada democràcia ho serà encara més. Si la política (les eleccions, els mítings, els debats que no són debats...) es queda en els relats que busquen imposar-nos una ficció que no ens permet distingir allò que és real del que no ho és tenim un greu problema per una societat que es vulgui democràtica. La imposició d'aquests relats no ens permet debatre sobre la realitat, sobre els fets, sobre allò que ens passa. La imposició d'aquests relats ens allunya de el coneixement, de les anàlisis, dels debats. No necessitem aquests relats que ens alienin, que ens allunyen de la realitat. Necessitem coneixement, reflexió, diàleg, debat, per poder intervenir en els importants reptes que tenim com a societat. Els partits haurien de contribuir-hi, no dificultar-ho. També els mitjans de comunicació.