La temptació de deslegitimar les eleccions

Està Catalunya condemnada a viure en una anomalia política perpètua? Començarem la campanya d'unes eleccions que ni tan sols sabem si se celebraran i la vida política catalana torna a dependre de la decisió d'un tribunal. No perquè aquest tribunal s'immisceixi en les decisions del Govern català, com sostenen amb vehemència els dirigents independentistes, sinó perquè les coses s'han fet malament. Molt malament. Hi ha un cansament enorme, tant pandèmic com polític, i molts volen girar full d'una vegada a una legislatura convulsa que s'ha convertit en un temps mort. Però si al final es vota i la participació disminueix, no és difícil aventurar que si els resultats no són els que l'independentisme desitja, abans que acabi el recompte haurà qüestionat la legitimitat dels resultats.

Pocs discuteixen la legislatura que ara s’acaba ha sigut temps perdut. Fa just un any, un president sobrepassat la va donar per acabada quan amb prou feines havien passat dos anys: els socis de govern eren incapaços d'entendre's. L'única sortida era passar per les urnes. Llavors va prometre convocar eleccions tan aviat com s'aprovessin els Pressupostos, però no ho va fer. Va preferir esperar que el Tribunal Suprem dictés una inhabilitació que estava cantada per endavant per poder presentar-se com a víctima en la nova cita electoral. D'aquest error pengen tots els altres. La coalició independentista va preferir deixar que els terminis correguessin per propiciar una convocatòria automàtica de les eleccions. La conjuntura, llavors, li era favorable. Les enquestes donaven ERC com a guanyadora i algunes apuntaven fins i tot una possible ampliació de la majoria independentista. L'únic dubte era si ERC sobrepassaria per fi JxCat.

Quan Pere Aragonès va firmar el decret de convocatòria, la situació de la pandèmia ja era molt dolenta. La previsió era que empitjoraria després de Nadal i tot i així no es va plantejar la possibilitat de proposar un ajornament. De fet, alguns indicadors crucials com la taxa de reproducció (R0) i el nombre de morts estaven pitjor el dia que es van convocar les eleccions, el 21 de desembre, que el 15 de gener, quan Aragonès va firmar el decret de suspensió. El 21 de desembre la R0 era d'1,53, és a dir, que per cada 100 persones infectades s'encomanaven 150 més, i aquell dia es van notificar 40 morts. El dia de la suspensió, la R0 era d'1,35 i es van notificar 20 morts. És cert que el nombre de contagis era molt més alt al gener que al desembre, igual que els ingressos hospitalaris. Però això era exactament el que havien vaticinat els experts i el propi Govern, la qual cosa no li va impedir de convocar les eleccions. I ahir, la R0 estava per sota d'1 (0,97).

Va resultar sorprenent que se suspenguessin els comicis per l'agreujament de la pandèmia sense restringir alhora activitats amb igual o major risc de contagi, com anar a comprar per les rebaixes. Si es pot anar a treballar, al teatre, l'escola o a dinar a un restaurant, s’hauria de poder votar amb seguretat. I, de fet, es pot. L'equip d'Ismael Peña López, responsable de la logística electoral, està fent un eball excel·lent per garantir la seguretat dels votants i els membres de les taules durant la jornada de votacions. Si es pot garantir la seguretat d'una caixera en un supermercat, s'ha de poder assegurar també que els membres de la taula estiguin protegits. Hi ha països que ho demostren: Portugal celebra aquest diumenge les eleccions tot i que es troba en confinament total.

Si ja estava previst que la pandèmia empitjoraria, què ha canviat entre la convocatòria d'eleccions i la suspensió? La irrupció de Salvador Illa com a candidat del PSC i la possibilitat d'un gir electoral. Poc després que s'anunciés la seva candidatura, diverses enquestes auguraven un empat tècnic entre ERC i el PSC.

Quan hi ha un canvi de tendència en una data pròxima a les eleccions, les enquestes solen captar-ne l'ona, però no la intensitat. L'última, el sondeig preelectoral del CIS conegut aquesta setmana, dona Illa com a guanyador i això ha remogut les aigües polítiques perquè confirma que hi ha corrent de fons. Les dades encara no són concloents però hi ha indicis clars que l'escenari polític pot canviar. I l'ansietat s'ha apropiat de la precampanya, especialment al bloc independentista. El baròmetre del CIS, basat en 4.000 enquestes, indica que la suma d'ERC, Junts i la CUP es quedaria nou dècimes per sota del 40% dels vots, deu punts menys que els que els atribuïa el baròmetre de desembre del CEO. Aquest sondeig, publicat tres dies abans de la convocatòria electoral, donava a l'independentisme un 49% dels sufragis i la possibilitat de superar per primera vegada el 50%.

L'enquesta del CIS ha malmès aquesta expectativa. La reacció d'ERC ha sigut tornar-se a sumar a l'estratègia sobreactuada de Junts. Ambdós han recorregut a la retòrica victimista, amb hipèrboles i exageracions evidents, com que estem davant d'un nou 155 encobert o que els magistrats que decideixen sobre la suspensió de les eleccions formen part d'una conspiració de l'Estat contra Catalunya. Tornem al discurs de traç gruixut. I el que és pitjor, a la temptació de deslegitimar les eleccions. Però no és segur que aquesta vegada funcioni aquesta estratègia. La ciutadania pateix les conseqüències de la incompetència i la paràlisi governamental. Està molt cansada. El país no està per a orgues.