Finlàndia, el millor carrer de Barcelona

Com és una ciutat habitable? Per què considerem millor un carrer que un altre? Es poden objectivar percepcions subjectives per ajudar a la planificació urbana? Valoren els espais de forma diferent les dones que els homes? Quins són els millors de Barcelona? Doncs, segons l’informe sobre un experiment de ciència ciutadana que acaba de publicar la consultora en urbanisme i experta en el maneig de dades, 300.000 Km/s, la guanyadora és el carrer de Finlàndia, al districte de Sants-Montjuïc. Un carrer tranquil, amb un sol carril per a cotxes, voreres mitjanes, edificis relativament antics, abundants habitatges als baixos i arbres en els dos costats.

En el top ten figuren també, per ordre, la rambla de Badal (Sants), la plaça de Can Dragó (Sant Andreu), els carrers de Fusina (Born, Ciutat Vella), Larrard (la Salut, Gràcia), Marià Aguiló (Poblenou), Milà i Fontanals (Gràcia), Deu i Mata (les Corts), rambla Guipúscoa (Sant Martí) i Girona (Eixample). En l'extrem oposat, les que pitjor nota treuen són majoritàriament autopistes urbanes: la B-10, els carrers C, 50, L i 61 de la Zona Franca, la Via Trajana, la ronda Litoral, la Gran Via de sortida cap al Maresme i la Via Augusta.

El projecte, anomenat Mercè, busca determinar com és una ciutat habitable gràcies a la participació ciutadana i la utilització d'algoritmes d'intel·ligència artificial. Que quedi clar que el treball dona una bona nota a la ciutat, perquè determina que el 72% viu en carrers habitables, amb qualitat urbana. El treball, que abans de la pandèmia estava previst que coincidís amb la Setmana de l’Arquitectura, es va realitzar entre el maig i el novembre del 2020. Va consistir que els 1.300 participants que van respondre a una trucada en xarxes i publicacions, elegissin entre diversos parells de fotografies (42.000 imatges en total, preses de Google Street View) de 3.000 carrers seleccionats de la ciutat i les classifiquessin segons la seva percepció d’habitabilitat. Les imatges corresponen al punt mitjà del llarg del carrer.

Encara que els participants no ho sabien, prèviament, a cada imatge, s’hi havien associat paràmetres urbanístics objectius i que estan quantificats en registres públics, com la densitat construïda o superfície de verd, els usos, mida de calçades o l’antiguitat dels edificis. Així, amb els seus vots (avaluats com un algoritme jerarquitza els participants en un videojoc), es va entrenar un altre algoritme, ensenyant-li exemples perquè quan veiés una imatge pogués llegir-la en funció dels paràmetres més rellevants a l’hora de definir l’habitabilitat.

Amb els vots dels participants, es va extrapolar “un mapa de l’habitabilitat de la ciutat que mostra, d’acord amb cinc tipologies, quins són els carrers més i menys habitables”. “Els carrers considerats menys habitables són grans infraestructures i nusos viaris; i els més habitables, els que es caracteritzen per tenir espai públic amb arbres, amb pocs cotxes i edificis residencials que aporten qualitat”, resumeix l’informe.

Habitabilitat, el concepte

“Un concepte com l’habitabilitat té una connotació molt cultural i subjectiva, però és objectivable si som capaços d’entendre els patrons comuns del conjunt. Es poden generar indicadors a partir d’un consens, i en un moment en què les agendes urbanes prenen protagonisme, té valor”, defensa l’arquitecta Mar Santamaria, de 300.0000 Km/s.

El seu col·lega i també arquitecte Pablo Martínez afegeix que el projecte “és un intent de conciliar dues qüestions com són les metodologies quantitatives i qualitatives, i des del rigor mostrar que a partir del consens sí que es pot parlar de carrers més o menys habitables, més o menys bons”. “És un instrument que pot ajudar prioritzar a l’hora de redissenyar espais urbans”, afegeix l'arquitecte. “A l’urbanisme li costa molt comportar-se com una ciència”, defensa Santamaria.

El projecte constata que un 48% dels ciutadans de Barcelona viu en carrers que es consideren molt habitables. El percentatge ascendeix al 72% si se sumen les que tenen una bona habitabilitat. I només el 8% en viu en carrers poc o molt poc habitables. La majoria de carrers habitables es troben al districte de l’Eixample (un 64% de la longitud dels carrers i el 69% en relació amb la població). El districte amb més nombre de carrers molt poc habitables resulta ser Sant Andreu (pels polígons i nusos viaris). I Ciutat Vella concentra el 24% dels carrers considerats poc habitables.