Dos regals, encara

Malgrat que, en molts àmbits, el 2020 que acabem de deixar ha estat un any per oblidar, val a dir que en l’ambit de la literatura infantil i juvenil ha donat algunes bones notícies, materialitzades en dos regals autèntics i essencials que no hem pogut difondre, dinamitzar, compartir i gaudir-ne com calia.

Un dels regals ha estat l’Any Gianni Rodari, en commemoració dels cent anys del naixement de l’escriptor itlaià (1920-1980), que ha permès posar al dia, amb edicions més primmirades i de regal, les seves obres més populars: Contes per telèfon (Joventut), Gramàtica de la fantasia, Les dues vegades del baró Lamberto (totes dues al segell Kalandraka)... I també ha fet aflorar traduccions de títols que en català no coneixíem, com ara El Llibre dels errors (també a Joventut). L’any acaba amb una cirereta: el Llibre de Gianni Rodari, amb les il·lustracions de Marta Altés, que, amb els textos de l’autor italià, formen un binomi fantàstic.

El Llibre de Gianni Rodari és, clarament, una obra de capçalera, un recurs indispensable, ideal per divulgar l’obra del reconegut autor a l’escola, amb petits i suculents tasts, però també per compartir en família. Amb un disseny molt atractiu, ofereix els seus seixanta contes més emblemàtics, una tria de cent poesies, extractes d’opinions, articles i curiositats vàries; i, entremig, intercala fragments i fets clau de la vida de l’escriptor que va fer de la literatura una proposta de joc, on barrejava la realitat, la fantasia i el llenguatge, sempre buscant un punt d’originalitat.

L’altre regal del 2020 ha estat retrobar les aventures de la Pippi Langstrump, amb una nova i captivadora edició, quan fa exactament 75 anys que es va publicar per primera vegada en suec. Fins ara, comptàvem amb una edició ja descatalogada, realitzada per Joventut el 1982, traduïda per Carme Suqué i il·lustrada per Rita Culla. Ara ha estat l’editorial Kókinos la que s’ha llançat a publicar Pippi Caslcesllargues, tot afegint-hi dues aventures més de la nena de les trenes pèl-roges: Pippi a les mars del Sud i Pippi s’embarca, amb traducció de l’enyorat autor Antoni Garcia Llorca, que habita en terres del nord, i amb les il·lustracions de l’edició primerenca del 1945, d’Ingrid Vang Nyman.

Es tracta d’un regal immens recuperar un dels grans personatges de la història de la literatura infantil universal, retrobar una nena extraordinària i transgressora que es rebel·la davant el model que li ofereixen els adults: la família, l’escola... Amb nou anys, la Pippi viu sola, sense pares i sense necessitat de cap altra ajuda per tirar endavant. Tampoc té cap element màgic que la diferenciï dels altres; tan sols la seva força descomunal, que sovint utilitza per ajudar els més febles, tal com faria algun dels superherois més populars.

Al seu moment, l’obra va ser rebutjada per un editor, que la va considerar excessivament trencadora: no era el model a seguir en aquella època ni anava pel camí indicat. Llavors va guanyar un premi, el jurat del qual va posar en valor el seu paper transgressor i el seu humor hilarant, i la Pippi va començar a caminar, fent feliços innombrables lectors d’arreu al llarg de 75 anys i per diversos motius. Entre molts d’altres, la humanitat amb què Pippi actua sempre, la sinceritat i la naturalitat amb què ens arriba i la visió alegre i positiva de la vida que transmet. I amb una bona colla de valors sota el braç: l’amistat, la solidaritat, l’acceptació d’un mateix, la llibertat, l’espontaneïtat...

El 2020, doncs, va deixar dos regals que, amb els anys, multiplicaran el seu valor fins a xifres incalculables i perduraran molts anys més entre lectors de totes les edats.