Les xarxes i el col·loquial escrit

Possiblement una de les novetats més interessants de les noves tecnologies, almenys pel que fa a la llengua, és la plena llibertat que tenim en escriure, pràcticament equiparable a la que tenim en parlar. Malgrat totes les normatives i aquella pruïja de voler fer-ho bé, amb el mòbil a les mans ens sentim plenament empoderats per escriure com ens sembli, i això ha derivat en dos fenòmens, un de mèrit més aviat discutible i l’altre ben notable: per una banda, l’escriptura displicent, descurada, amb faltes d’ortografia atroces, errors de picat i puntuació inexistent; per l’altra, l’aparició per primera vegada, almenys amb una certa envergadura, del que podem anomenat un col·loquial escrit.

Qui ja s’hi ha fixat i n’ha parlat és la professora de la Universitat de Barcelona Neus Nogué, precisament a tomb de la irrupció de les noves tecnologies. Deia al web Com ho diria: “Les tecnologies han provocat, des del punt de vista lingüístic, l’aparició d’una cosa important, que és l’aparició d’un registre col·loquial escrit molt utilitzat, molt potent, creatiu, i que té unes característiques molt específiques. Des d’aquest punt de vista hi ha hagut un gran salt”. Si bé és freqüent trobar-ne exemples en narrativa (Marta Rojals comença la seva última novel·la amb un aviam), n’hi ha prou amb obrir WhatsApp o Twitter per constatar la fortalesa del nou registre.

Val a dir que en català hi tenim bastanta afició a això de traslladar al paper el que és purament oral, com si d’aquesta manera pretenguéssim fugir de la impostura que representa, segons com, disposar d’una llengua estàndard més o menys endreçada. Sí, és cert que gaudir d’un model de llengua normatiu va ser molt costós, però sempre ens ha agradat mantenir un peu en la informalitat i la diferència. L’anglès és així mateix una llengua molt donada a transgredir els codis normatius per acabar transcrivint coses de maneres singulars, mentre que el castellà és molt més rígid i li costa veure’s des d’altres punts de vista. Per exemple, en català ha acabat essent normal que les diverses variants dialectals disposin de mecanismes ortogràfics propis per singularitzar-se (les Normes de Castelló, sense anar més lluny), mentre que en castellà és inversemblant que un escriptor posem andalús se serveixi d’una normativa adaptada a la seva manera de parlar. Aquí acceptem feu’s-e un petó com a forma normativa col·loquial mentre que allí se censura el daros un beso.

No costa gaire trobar exemples de col·loquial escrit en una xarxa pública com Twitter. Sovintegen els finals en t, amb l’accentuació normativa corresponent —que no se’ns passi—, per exemple amb prèmit o col·lègit, i les aglutinacions, aprofitant l’estalvi d’espai, hi han trobat camp per córrer: esclar, encabat, sisplau; i fins podem trobar alguna aglutinació a la qual afegim la t final: perfavort. Són usos que aporten frescor i desimboltura en un entorn on senyoregen l’estirabot i l’insult fàcil. I tampoc es fan fàstics a les interferències del lèxic, però no a una vulgar exhibició de barbarismes, que també, sinó a aquells castellanismes nostrats, com ara antes, hasta o en ves de. I no pot faltar l’article lo, encara ara perseguit arreu per espuri però instal·lat còmodament en la nova col·loquigramalitat.

A més, hi tenim afició. El compte de Twitter de l’Optimot fa crides constants a l’audiència perquè hi enviï alternatives col·loquials a una certa forma estàndard, i de vegades n’hi ha prou que un usuari faci una aportació perquè d’altres s’hi sumin. El lingüista Àlex Fernàndez tuitejava: “Quan era petit, a Barcelona, deia ‘Avon vas?’. Més endavant vaig anar a espetegar a Vilanova, i vaig començar a dir ‘Onta vas?’. I ara fa uns quants anys que m’han empeltat l’‘Agon vas?’”. Tres solucions escrites per al neutre “On vas?”, a les quals cal afegir el reguitzell d’alternatives aportades per altres tuitaires: vonta vas, agonta vas, ahont vas, auon vas, unta vas, a unta vas, unte vas, avonte vas.

Cert que la tecnologia ha portar descurança en l’escriptura, però també una riquesa que no la sabíem per escrit. Malauradament, a les xarxes també hi ha hagut missatges desinformats que han menystingut coses com paiella, fumbol, indicció o dingú, senzillament pel fet d’allunyar-se de les fórmules diccionarials. Al contrari, gràcies a la tecnologia ara tenim l’oportunitat de conservar-les, difondre-les i valorar la riquesa que representen.