Un ‘lampista’ del PSC catapultat per la pandèmia

El coronavirus ha marcat un abans i un després en la vida de tots, i en la de Salvador Illa el canvi ha estat radical. De ser un discret servidor de partit, un lampista del PSC, ha passat a ser el ministre amb més atenció mediàtica de la història recent d'Espanya. Pocs titulars de Sanitat arriben a ser coneguts pel gran públic, però Illa ho és. Durant nou mesos, el seu tremp i rictus seriós han omplert els mitjans de comunicació. Illa per terra, mar i aire. Una enquesta del CIS de novembre el situava com el segon polític més ben valorat a Catalunya, només superat per Oriol Junqueras, líder d'ERC, a la presó. Els socialistes volen aprofitar la seva tirada per fer el sorpasso en les eleccions catalanes del febrer vinent.

Salvador Illa va néixer el 1966 a la Roca del Vallès. Aquest municipi de la província de Barcelona és sobretot conegut per tenir a la seva demarcació l'outlet de roba més popular de Catalunya, la Roca Village, un centre comercial construït durant la seva etapa com a alcalde. L'ara candidat a la presidència de la Generalitat ha jugat tots els papers al PSC: va ser alcalde durant els anys en els quals el socialisme dominava la política municipal catalana, i va assumir responsabilitats a l'Ajuntament de Barcelona entre el 2010 i el 2017. En l'última etapa va ser gerent d'Empresa, Cultura i Innovació, amb Ada Colau com a alcaldessa. Durant els Governs del tripartit d'esquerres a la Generalitat (2003-2010) va ocupar una direcció general d'Infraestructures.

Illa va deixar les seves responsabilitats municipals en un moment clau del procés independentista: va assumir el 2016 la secretaria d'organització del PSC, braç a braç amb Miquel Iceta, per reconstruir el partit després de la fugida de nombrosos militants i dirigents partidaris de l'autodeterminació de Catalunya. La seva dedicació al PSC i la fidelitat dels socialistes catalans a Pedro Sánchez davant de la seva rival interna, Susana Díaz, van portar Illa al Consell de Ministres de l'actual Govern.

Llicenciat en Filosofia, el candidat va explicar el 2019 al diari La Vanguardia que posteriorment va cursar el màster en Direcció d'Empreses de IESE per tenir estudis que li permetessin “guanyar-se la vida”. Però la veritat és que Illa s'ha guanyat la vida pràcticament per complet a l'Administració pública, amb l'excepció d'un pas breu pel sector privat quan va ser director de la productora audiovisual Cromosoma.

La seva manera de ser i trajectòria l'avalen per al diàleg davant d'un futur escenari per aconseguir pactes de govern: Illa va ser peça clau en les negociacions amb ERC perquè aquest partit donés suport a la investidura de Sánchez. I va negociar el 2019 amb Junts per Catalunya el seu suport a la socialista Núria Marín per presidir la Diputació de Barcelona.

A Illa l'uneix amb el candidat d'ERC, Pere Aragonès, el fet que tots dos defugen el radicalisme en les formes i el fang de les xarxes socials. La seva estratègia respecte a l'independentisme sempre ha seguit la contenció, fins i tot quan extremistes del nacionalisme van fer el 2018 pintades a l'entrada de casa seva. “Coneixen poc els socialistes si pensen que aconseguiran alguna cosa”, va dir. Ara haurà de preparar-se per a les crítiques dels seus rivals per la gestió de la pandèmia, en la qual Espanya és un dels països amb pitjors dades acumulades del món.