Una torre de Babel per a totes les butxaques

L’emprovador de guants és un petit artefacte que crida l’atenció. Té una base de fusta i està recobert d’un tou vellut vermell. “Posa-hi la mà, a veure”. La clienta obeeix. Es deixa fer per les expertes mans de la Victoria, que mira, remira i ajusta el guant a la mà. Si fa falta, introdueix unes pinces de fusta per eixamplar la boca del guant. La maniobra es repeteix a mesura que la Victoria treu més parells. Al final, la clienta opta per uns guants que se li ajusten a les mans com si fossin una segona pell. “És que tinc les mans molt petites i els guants que venen a les botigues no em van bé. Aquests són perfectes. Quina sort he tingut de passar per aquí, perquè no coneixia la botiga”, explica abans de sortir del comerç, més contenta que unes pasqües.

La botiga és Guanteria i complements Alonso, un establiment que va obrir el 1905 al carrer Santa Anna, a Barcelona. L’artesanat modernista de la seva façana deixa veure la placa antiga: “Distrito 3º. Barrio 10. Manzana 1ª. Calle de Santa Ana”. És el degà del carrer al mig de la zona comercial del centre de Barcelona, que podia ser clònic d’altres centres de qualsevol ciutat.

Más información

El de El Barato no surt car

L’última joia de la Rambla

Sobreviure a guerres, inundacions i virus

La façana de Guanteria i complements Alonso crida l’atenció per les motllures de fusta i les grans vitrines que trenquen l’anodí entorn. Una sensació que s’accentua quan es traspassa el llindar. A l’hivern, els aparadors i les vitrines de dins exhibeixen guants, gorres i bufandes, principalment. També hi ha petites bosses de cerimònia i elegants xals, mantons i mantellines. Sempre queda algun racó per al seu altre producte estrella: els ventalls, que són els que s’apropien dels aparadors a l’estiu.

La qualitat i la diversitat són la marca de la casa. “La diferència és que tenim un producte més selecte i exquisit”, explica Victoria Alonso, la tercera generació del negoci. “El meu avi tenia una fàbrica de guants des del 1890 al carrer d’Avinyó”, afegeix. Aquest va ser el punt d’arrencada. Després d’uns anys de distribució de la producció per altres establiments, el seu avi, juntament amb una coneguda de la família, va obrir la botiga el 1905. Aquella primera època la va succeir al capdavant del taulell la mare de la Victoria. “Quan sortia de l’escola venia a la botiga, acompanyava la mare i feia els deures. A poc a poc m’hi anava familiaritzant. I als 14 anys ja hi treballava. Ja fa 43 anys que atenc de dilluns a dissabte. Dino a la botiga i he estat molts anys sense vacances. Que això és dur, eh!”, explica d’una tirada.

Ha tingut tota mena de clients: “Actrius de teatre, cabareteres, duquesses, marqueses, veïns, turistes. Perquè, a més, tenim alguns productes que no són fàcils de trobar. Fem turbants per a persones que es queden sense cabells per la quimioteràpia, manyoples per a gent que ha patit una apoplexia. Abans que apareguessin als grans comerços, nosaltres ja veníem guants tàctils per als mòbils. El jovent té prejudicis i pensa que una botiga com aquesta serà més cara. S’equivoquen, perquè poden trobar més articles i de millor qualitat. Aquí hi ha bufandes, guants i colls de tots els preus. És com una torre de Babel per a totes les economies”, dispara.

Ho acaba d’explicar i entra a la botiga una noia jove buscant un ventall per a la seva àvia. N’ensenya de tota mena, alguns amb delicades reproduccions artístiques i d’altres més senzills però dona una qualitat que salta a la vista. La noia surt amb el ventall després d’haver-se emprovat diversos guants i lloar els productes: “El que et deia”, remata la Victoria.

Per Guanteria i complements Alonso han passat molts famosos: Lola Flores, el Gran Wyoming, Gurruchaga, Ana Belén i Núria Gispert. La Victoria explica que la venda ha canviat molt: “Fins i tot les persones han canviat físicament. Quan vaig començar hi havia moltes talles petites, del quatre o quatre i mig. Ara ja no, perquè són més grans i les seves mans, també”.

“A l’estiu venem més a turistes, sobretot ventalls. A l’hivern venen més els d’aquí. Jo els considero els meus fidels, que baixen al centre a comprar, sobretot guants i articles de qualitat”, subratlla. Explica que aquest any no ha sigut bo perquè molts d’aquests clients no han comprat i el turisme ha desaparegut. Aquesta setmana ha actualitzat la pàgina web que té per vendre en línia: “Amb aquesta situació ens hem d’espavilar. A més, no em vull queixar perquè entre els comerciants del carrer hem fet teràpia de grup per ajudar-nos”, fa broma abans d’entrar a la rebotiga. Un espai ple de capses –algunes de fusta, tan antigues com la botiga– fins al sostre que són l’autèntic mostrari de tot el que ven: “Guant cavaller pell moto”, “mitenes senyora extrallargues”, “guants metal·litzats”, “guants llargs núvia”, “estoles estampades”...

No sap què passarà amb la botiga quan es jubili. “Tinc un fill però no el veig gaire convençut... ja ho veurem. Perquè això és més dur del que sembla”.