Els llimbs de Messi

Messi desafia les divinitats des del llimbs del Camp Nou. La roda del futbol gira al voltant de la figura del 10. Els seus gols permeten actualitzar en un obrir i tancar d’ulls una història d’anys i viatjar en el temps, un favor que s’hauria d’agrair eternament al capità del Barça. El futbol es pot explicar a partir de Messi.

L’argentí no té el cap ni el físic de Pelé i, malgrat tot, marcarà més gols amb el Barça que el brasiler amb el Santos després d’haver-lo igualat dissabte passat: 643. El seu caràcter tampoc arribarà a ser mai com el de Di Stéfano, però si l’equip blaugrana s’ha sentit durant un temps superior al Madrid ha estat en el regnat del 10. Tot i que el millor relat s’ha construït amb el carisma i el lideratge de Cruyff, la certesa barcelonista més gran s’explica per mitjà dels partits i títols guanyats amb el davanter del Barça. Messi ha sigut fins i tot Maradona cada dia, com diu Valdano, tot i ser notícia per ell mateix cada dia a la Lliga i a la Champions.

Más información

Nostàlgia blaugrana

Messi reposa i reposa el Barça

Maradona i Messi, tan lluny i tan a prop

A Messi se’l compararà amb totes les celebritats per contrastar els seus defectes i les seves virtuts, quan és la síntesi del futbol des del temps de Pelé. La trajectòria del 10 ha estat tan prodigiosa que els rècords cauen per inèrcia, admiració i també encara pel seu joc, tot i necessitar reptes diferents, sigui o no al Camp Nou. La gent està tan acostumada a l’excel·lència que a Messi se li demana el mateix ara que en té 33 que quan en tenia 23, sense ser conscients que avui necessita l’ajuda dels companys, després d’haver aguantat l’equip durant molt de temps; tothom s’ha repenjat en Messi fins que Messi no ha pogut aguantar tothom.

El seu futur immediat és una incògnita, ja que acaba contracte el proper 30 de juny i a partir de gener podrà negociar amb el club que vulgui —se suposa que també amb el Barça—, a l’espera del resultat de les eleccions presidencials del 24 de gener. El proper diumenge en donarà algunes pistes a l’entrevista amb Jordi Évole a La Sexta. El que se sap de moment és que diu que se sent il·lusionat i amb ganes, després d’haver-ho passat molt malament a l’estiu, quan va enviar aquell burofax en què demanava que el deixessin sortir del Barça.

La negativa de Josep Maria Bartomeu va obligar aleshores Messi a quedar-se contra la seva voluntat; ara cal saber si la dimissió del president i l’arribada de Ronald Koeman l’han fet canviar d’opinió. Mentrestant, en qualsevol cas, no es pot negar la seva implicació i voluntat d’ajudar l’equip, i també la seva frustració quan no es guanya, com va passar contra el València, fins i tot després de marcar un gol que li permetia atrapar Pelé.

Els gols de Messi ja no són sempre suficients perquè el Barça guanyi. La pregunta és si es pot fer un equip nou de trinca amb ell o si la seva presència ho condiciona tot tant que seria millor fer-lo sense Leo. La resposta depèn de Messi. El jugador s’ha guanyat el dret de triar; que la seva resposta s’entengui més o menys dependrà de com s’expliqui, en el benentès que el seu compromís amb el club ha estat i és indiscutible i que si va demanar tocar el dos va ser per la mala gestió de Bartomeu. Altra cosa és com ho va fer.

Tot i que el jugador és ara mateix als llimbs, la marca Messi continua donant valor a la marca Barça; si es parla del club i de l’equip, és sobretot pels rècords del seu capità, i si els seus registres són notícia mundial és perquè són únics, propis del que per a molts és el millor jugador de tots els temps. Si més no, ens permeten recordar Pelé, Di Stéfano, Maradona i Cruyff. I això sí que no ho havia fet mai ningú.