Pells des d’un altre segle

No cal posar els peus dins La Siberia per adonar-se que és una pelleteria nascuda en un altre segle. A través dels aparadors ja s’albira l’estètica art déco que banya els racons d’aquesta pelleteria, pionera el 1891, quan va obrir les portes a Portaferrissa per oferir un producte de luxe que encara estava a l’abast de molt pocs, bàsicament la burgesia i l'aristocràcia. La botiga actual, situada a la Rambla de Catalunya amb la Gran Via de Barcelona, es va inaugurar el 1907 i encara hi és, amb el mateix mobiliari del 1919. Marc Espar, conseller delegat de La Siberia, forma juntament amb la seva cosina Victoria Espar la quarta generació al capdavant del negoci, i explica que s’han fet obres de manteniment però sempre conservant l’estètica amb què va néixer.

Más información

“Si el local no fos nostre ja no seríem aquí”

No sempre és una decisió fàcil, perquè es perd funcionalitat, però de moment consideren que aquesta ambientació de temps passats és un atractiu perquè la converteix en una botiga singular i més per als turistes, que al cap i a la fi són el 50% dels clients. Un perfil que ara, amb la pandèmia, han perdut, i per això estan passant una època difícil. A més, el client local està més angoixat i demana més arranjaments i reparacions que no pas peces noves. A La Siberia, un abric de pells heretat es pot convertir en una estola, una catifa o una tapisseria per a les noves generacions, que ja no volen dur les pells a sobre.

La irrupció dels animalistes i el rebuig d’alguns dissenyadors a utilitzar pells per vestir han suposat un cop per a les pelleteries aquesta última dècada. Espar explica que als anys vuitanta n’hi havia unes 300 a Catalunya, però moltes han abaixat la persiana. “Ja no es veuen pells a les pel·lícules”, remarca Espar, que defensa el seu negoci perquè “l’home sempre ho ha posat tot al seu servei” i la gran majoria de la població continua sent carnívora i utilitza els animals com a bé de consum en diferents àmbits.

En un gran vestidor de la pelleteria, on cadires i bancs estan confortats per pells, una fotografia de Salvador Dalí amb un abric llarg de lleopard recorda la distinció que va tenir La Siberia en el seu millor moment, quan lluir un abric de visó era un tema aspiracional. Aconseguits la casa i el cotxe, el visó era un dels desitjos per a moltes dones, recorda Espar, que reconeix que ara tenen molta competència amb la tecnologia, els mòbils o les operacions de cirurgia estètica, mentre que les pells han anat baixant pisos en l’escala de somnis.

Tot i així, no hi ha dubte que les pells són tendència, pel que es veu als aparadors i al carrer. Però la majoria d’abrics que es porten ara són de pèl sintètic. El cost té a veure en aquesta elecció però també el rebuig de les noves generacions a vestir-se amb la pell d’animals. Això fa que en algun moment Espar s’hagi plantejat si seria convenient obrir-se també a aquest nou producte, més assequible i en consonància amb una altra manera de consumir. “Però de moment anem contra corrent”, recapacita donant valor al treball artesanal i exclusiu del seu establiment.

“El visó és el rei de les pells”, explica Espar, que destaca aquesta peça com l’article més especial de la botiga, amb un cost d’entre 1.800 i 5.000 euros. La varietat de pells s’ha anat reduint i si abans en tenien 40 tipus diferents, ara n’hi ha entre 10 i 15. A banda del visó, alguns dels més valorats són la guineu, l’astracan, el rex o el conill, que procedeixen de granges. En els últims anys ha crescut la tendència de portar jaquetes de cuir o napa i en aquests casos la pell ve d’ovelles i cabres. “És un subproducte” d’animals que se sacrifiquen per al consum de la carn, matisa. Amb pells d’animals de caça pràcticament ja no treballen, afirma. Part de la producció és pròpia i l’altra es compra a Itàlia, sobretot.

Quan a finals del segle XIX, un jove de 21 anys, Josep Ticó Rebert, va tornar a Barcelona després d’haver treballat a la prestigiosa casa Revillon de París, va obrir la primera botiga d’Espanya dedicada a aquest material. “Encerta el futur brillant que tindrà la pelleteria en els propers anys”, reflexiona ara el seu besnet, i posa a la seva botiga el nom d’un dels territoris més rics en pells del món. Però la mala premsa de les pells i la manca de turisme a Barcelona han posat La Siberia davant del pitjor any recent. No de la seva història, perquè encara van ser més complicats els dies de la crisi del 29 o de la Guerra Civil. De moment, els seus 10 treballadors continuen al peu del canó. Espar es manté optimista i espera que entre el maig i el juny es recuperi el turisme. En els darrers anys, els visitants asiàtics i de l’Orient Mitjà són els de més poder adquisitiu. “Crec que es recuperarà i amb molta força perquè hi ha gent que amb la pandèmia ha pogut estalviar. El que feia un viatge l’any potser l’any que ve farà dos viatges”, diu esperançat amb el 2021.