L’agre debat entre feministes irromp amb força al Parlament

El Parlament celebrarà al desembre l’últim ple d’aquesta legislatura, que inclourà la reforma de la llei per erradicar la violència masclista, del 2008, per reforçar la protecció de dones i nenes incloent-hi a grans trets les persones transsexuals i diverses modalitats de la “diversitat de gènere”. La proposta ha generat un agre debat en el feminisme: un sector defensa que només és dona qui neix així o qui acaba el procés legal de canvi de sexe i que la llei s’acosta a postulats transsexuals, mentre que l'altre sector defensa “l'autodeterminisme de gènere”. La reforma s’està debatent per la via d’urgència.

La iniciativa va sortir de Catalunya en Comú per incorporar en la llei la “violència institucional” contra les dones —quan l’Administració no empara les agredides— i la “violència digital” —la difusió d’atacs a les xarxes. La seva idea era donar més “robustesa” a la norma revisant l’article 2, que diu: “Les referències a les dones incloses en aquesta llei s’entén que inclouen les nenes i adolescents tret que s’indiqui el contrari”. El volien canviar per: “[...] s’entén que inclouen les nenes i adolescents transgènere i cisgènere, les persones intersexuals, així com les identitats no binàries o les que no es volen relacionar amb cap espectre de gènere binari”.

Coincidint amb el debat al Congrés de la coneguda com a Llei trans, la definició va desencadenar una tempesta tan ferotge per part de certs grups feministes que els comuns han renunciat al text. Al final, només volen afegir “dones, adolescents i nenes transsexuals”. “Ens hem autoesmenat. Hi ha hagut una campanya molt dura en contra”, diu la diputada Susanna Segovia. Gemma Lienas, exdiputada de Catalunya Sí que es Pot, va comparèixer en comissió contra la reforma.

L’article 2 és una declaració d’intencions sobre l’univers del qual parteix cada grup, en què Ciutadans i ERC són els més inclusius, la CUP no intervé en la ponència, el PP al·ludeix a “cisgènere i transgènere” i desborda Junts, que es limita a dir “tret que la llei digui el contrari”. El PSC només afegeix que en les referències a les dones s’inclogui les menors de 18 anys.

“L’objecte jurídic de la llei ha de ser la dona”, al·lega Beatriz Silva, del PSC, que puntualitza que l’article 70 de la norma ja reconeix els drets de la diversitat transsexual i ara volen incorporar que les “dones transsexuals són dones i, per tant, subjectes de dret d’aquesta llei”. “És a l’article 70 però volem visualitzar-lo en el 2. És una posició política”, matisa Jenn Díaz, d’ERC, que aposta per situar les persones transsexuals al frontispici de la llei.

“Estem enfadades. La reforma desvirtua el concepte de dona com a categoria jurídica”, diu Silvia Carrasco, antropòloga, de Feministes de Catalunya, associada a dues coordinadores estatals que agrupen 170 col·lectius. “El plantejament no és transgressor ni revolucionari. La violència masclista en la història de la humanitat ha estat contra les dones i les nenes”, apunta, i lamenta la falta de debat social i que la reforma no inclogui la lluita contra la prostitució o l’accés dels joves a la pornografia infantil.

L’anàlisi contrasta amb el de Laia Rosic, psicòloga i coordinadora del grup de treball sobre violències masclistes del Consell Nacional de Dones (CNDC), que desdramatitza, recordant que tot el feminisme busca “l’abolició de l’estereotip de gènere”. I reivindica que històricament el moviment feminista a Catalunya ha anat de la mà del col·lectiu trans. El CNDC demana modificar l’article 70 perquè els drets de les persones transsexuals que han patit violència masclista s’equiparin al de les altres dones sense que se’ls exigeixi un informe de disfòria de gènere (trastorn del sexe), com diu ara la llei. “No se’ls pot imputar una patologia. Són dones i han de ser llegides com a tals”, diu Rosic.

Amb un debat més enverinat fora del Parlament que dins, tot apunta que el cavall de batalla de la ponència estarà centrat en aquest article 70. Díaz confia a pactar amb altres grups perquè la llei no exigeixi documentació a les transsexuals que vagin a les oficines per ser ateses com a víctimes d’aquesta violència i recorda que fàcilment es pot tardar 10 anys a deixar la primera “empremta administrativa” que reflecteixi el canvi legal d’identitat. La Generalitat ja expedeix les targetes sanitàries sense exigir el canvi al DNI. “Es nota molt quan en el teu partit tens o no un grup trans. El que no volem és deixar a les mans del treballador de torn poder atendre les persones trans”, assegura Díaz.

Feministes de Catalunya vol mantenir l’article 70 tal com està i altres partits al·leguen que si les transsexuals ja són considerades dones no cal reformar res. ERC vol protegir-les en els anys de trànsit en què no tinguin documentació.