Maradona i Messi, tan lluny i tan a prop

Messi no va ser el primer fill futbolístic de Maradona, ni tampoc serà l'últim, però definitivament ha estat el millor. Almenys, per al Pelusa. A l'Argentina, li van buscar desesperadament successors, fins i tot quan Diego encara vestia de curt. Un dia era Ariel Ortega, l'altre Javier Saviola, va aparèixer també Carlos Tévez i ja ningú va dubtar quan va emergir Messi. “Aquestes coses s'hauran de veure quan el Leo acabi la seva carrera. Està en el bon camí per ser el millor de tots els temps. Seria molt feliç si el Leo guanyés el Mundial i es convertís en el millor de la història”, entenia Maradona el 2009, quan Messi ja liderava el Barça. S'havien conegut quatre anys abans, el 2005, al programa de televisió La noche del 10, que conduïa Maradona. Van jugar un partit de futbol-tennis, però en l'enrenou del plató els va resultar impossible conversar sols. Diego es va quedar amb les ganes.

Dos anys després, el 2007, quan es trobava de gira amb el Show ball (futbol ràpid) a Rosario, Maradona li va dir a una persona del seu entorn que contactés amb Messi, que estava de vacances a la seva ciutat natal. De seguida es van posar en contacte amb Jorge, pare i representant del blaugrana: “El Diego vol veure el Leo”. Messi no va trigar a acceptar. La trobada estava programada per al matí del 3 d'agost, però el Pelusa es va llevar tard i es van trobar passat el migdia. Messi va arribar acompanyat pel seu germà Matías, el seu nebot Tomás i el seu pare. Expliquen els que eren a l'hotel que a Diego se li va il·luminar la cara quan va veure el blaugrana. I, d'entrada, per relaxar un Messi nerviós, li va parlar al seu nebot: “Aquest és el famós Tommy. M'han dit que ets un fenomen jugant al futbol”.

Jorge Messi, aficionat de Newell’s, equip en el qual Diego havia jugat cinc partits el 1993, va explicar que quan Messi era petit li havia regalat uns vídeos en VHS amb les jugades de Maradona. “El Leo no té sostre, s'ha de divertir. Ens donarà moltes alegries”, va subratllar el Pelusa davant de les càmeres de TyC Sports. Maradona i Messi es van quedar sols i van tenir una llarga conversa. Leo es va guardar una foto d'aquell dia, que durant un temps va utilitzar com a imatge a Messenger.

Els consells

Un any després, el 2008, Maradona agafaria les regnes de la selecció argentina. Com a entrenador, el primer que li va demanar va ser que no perdés mai més una Pilota d'Or davant de Cristiano Ronaldo. Messi ara en té sis. També el va ajudar a perfeccionar la tècnica per llançar les faltes. “No li treguis tan ràpid el peu a la pilota, perquè si no ella no sap el que vols”, explica Fernando Signorini, l'històric preparador físic de Maradona, que va ser el consell del Pibe de Oro. El viatge de Messi i Maradona junts en la selecció va acabar contra Alemanya als quarts de Sud-àfrica 2010 (4-0).

Des de llavors, poques vegades es van tornar a creuar. La relació, en qualsevol cas, sempre va ser d'afecte, respecte i admiració mútua, entelada, de tant en tant, per alguna declaració provocadora de Maradona sobre Messi. “Per respecte al Leo no dic si el millor és ell o vaig ser jo. Me l'estimo molt i m'ho passo bé quan el veig al camp”, assegurava Diego un dia que es llevava pro-Messi. I, no obstant això, sense que no passés res, podia esplaiar-se amb una frase més combativa: “Messi no fa de cap, va al lavabo 20 vegades abans de jugar”. El blaugrana sempre va relativitzar la ciclotímia de Diego, també les comparacions.

”Em pregunto si la gent em seguirà estimant”, va dir Maradona en una de les seves últimes entrevistes. A Messi també durant anys el va perseguir el fantasma de l'afecte dels argentins. I va descobrir que, després d'anys de debat, el Messi menys Messi es va guanyar l'afició. Primer va cantar l'himne després d'haver-se negat a fer-ho durant molt de temps. “Des que van començar amb la polèmica de l'himne ja no el canto, si no em canvia res. És una ximpleria”, solia dir. I quan l'Argentina va quedar eliminada, va arremetre contra el poder. “La Conmebol és corrupta”, va deixar anar el 10 blaugrana en l'última Copa Amèrica. I l'afició ho va celebrar. Un Messi maradonià al Brasil es va guanyar l'afecte de la gent.

Maradona va néixer en un entorn marginal –“vaig néixer en un barri privat. Privat de llum, d'aigua i gas”, ironitzava Diego sobre la seva infantesa—, i Messi és fill de la soferta classe mitjana, de vegades afavorida, d'altres perjudicada per la canviant política argentina. “Des de molt petit el meu germà es va fer càrrec de tota la família. Això és molt de pes per a una persona”, diu María Rosa Maradona. “Messi és el fill del seu papà i de la seva mamà, és el germà dels seus germans. És el millor dels seus companys i és el millor de l'actualitat. Però sempre va estar en el rol lògic en què la vida el va posar. Per això, per no haver tingut cap necessitat ni deute pendent, té comportaments absolutament tan austers i lògics que nosaltres, els periodistes, el convertim en un personatge que no és i per al qual no està preparat per ser. Maradona va ser el pare dels seus pares, el pare dels seus germans, el superamic dels amics i el protector del seu protegit, mentre que Messi va ser la criatura lògica que va néixer, es va criar, es va desenvolupar i es va consagrar dins de la contenció amb què un nen pot arribar a ser home”, entén Ernesto Cherquis Bialo, que va ser director d'El Gráfico, biògraf de Maradona i assessor de Julio Grondona.

Maradona va ser tan extraordinari al camp com a fora. Messi només sembla ser-ho al camp.