El confinament perimetral deixa Andorra tancada i sense la meitat dels ingressos

Andorra torna a estar tancada entre les seves muntanyes. Aquest país de 77.000 habitants ha perdut des de l'octubre la meitat dels ingressos de la seva economia, procedents del turisme. Els confinaments perimetrals decretats a França i a Catalunya han deixat el gran basar dels Pirineus sense visitants. També s'han trencat els llaços familiars transfronterers de milers de ciutadans, persones com Puri López, que té enyorança de no poder visitar els seus nets a Tarragona.

Más información

Una setmana de davallada comercial a la Jonquera

López i les seves companyes, infermeres, pregunten al periodista quan s'aixecaran les restriccions de mobilitat per entrar a Espanya. Saben que no hi ha alternativa possible, els controls dels Mossos d'Esquadra a l'altra banda de la frontera són diaris. Confien que un acord del Govern d'Andorra i la Generalitat permeti altre cop els desplaçaments abans de la data prevista, el 21 de desembre. Les dues parts estan negociant una alternativa, segons l'Executiu andorrà. Mentrestant, només els que tenen justificants laborals, sanitaris o d'atenció a persones dependents poden travessar la frontera, com els 1.500 veïns de la Seu d'Urgell (Alt Urgell) que treballen a Andorra. L'alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, estima que una de cada quatre famílies del municipi s'han vist afectades per la interrupció de la mobilitat.

López és membre d'un dels equips mèdics que cada dia fan tests de covid-19 a la població a diferents punts de la regió. El Govern estima que testa de mitjana cada setmana el 10% dels habitants. Aquests cribatges massius són el que fan que el nombre de positius d'Andorra sigui tan elevat, defensa el cap de Govern, Xavier Espot: si la incidència acumulada per cada 100.000 habitants a Espanya era el 24 de novembre de 374,5 positius, la d'Andorra, amb les dades disponibles del 16 de novembre, era de 1.322. Les proves de diagnòstic per 100.000 habitants d'Andorra eren quatre vegades superiors a les d'Espanya.

Al ple parlamentari de pressupostos de la setmana passada, Josep Pintat, líder del grup opositor Tercera Via, va advertir que Andorra “està més aïllada que mai” i que “l'evolució de la pandèmia està descontrolada”. Enrique Orera és de Saragossa i fa 14 anys que viu a Andorra. Ell, la seva dona i les seves dues filles van anar dilluns passat al laboratori mòbil de proves de la covid-19 instal·lat en un aparcament d'Andorra la Vella, la capital. Una de les nenes havia donat positiu i la resta de la família, sense baixar del cotxe, se sotmetia al test. De moment hauran de confinar-se 10 dies a casa. Orera treballa en la instal·lació de tanques publicitàries, la seva dona és funcionària. Tots dos mantenen la feina i elogien l'acció del Govern davant de la pandèmia, però Orera està convençut que quan finalitzi el període de gràcia dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), molts residents optaran per tornar al seu lloc d'origen, perquè a Andorra no existeix el subsidi d'atur i la vida és cara. Espot assegura que encara no estan detectant una davallada de residents, com sí que va succeir amb la crisi del 2008, gràcies a les mesures socials que han introduït. Malgrat tot, Óscar Cardoso, treballador de la construcció, avisa que molts compatriotes seus portuguesos que s'han quedat sense feina ja estan tornant al seu país –la comunitat portuguesa és, després de l'espanyola, la més extensa entre la població estrangera d'Andorra.

Les estacions d'esquí, un altre gran atractiu d'Andorra, han reduït un 35% la plantilla per a aquesta temporada, explica Montse Guerrero, directora de l'Associació d'Estacions d'Esquí d'Andorra. La sort se la juguen amb el final del confinament perimetral a Catalunya abans de Nadal. De moment creuen que hauran perdut pràcticament tot el mercat exterior que no sigui el francès i l'espanyol –aquest aporta el 50% del mercat–, i que la temporada passada va representar el 33% dels usuaris.

“Desgasta moralment estar vuit hores cada dia sense saber si avui hi entrarà algú”, comenta Lluís Gaspar, depenent des de fa 20 anys de la botiga d'electrònica Orly, a Andorra la Vella. El 65% dels ingressos de l'establiment, els clients estrangers, s'han esfumat, i de moment de quatre empleats, dos estan amb l'ERTO. “Andorra sense turisme està morta”, expliquen Rosana Brun i el seu marit. Des que va reobrir la restauració el 17 de novembre, el seu restaurant, La casa del grill, ha tingut com a molt sis comensals diaris. A l'agost, quan les muntanyes andorranes van arribar a un nivell rècord de pernoctacions, després del primer confinament i amb els destins del Pirineu a l'alça, La casa del grill tenia 120 clients al dia. Avui el restaurant està a la venda perquè no saben ni tan sols com podran pagar el lloguer del local.

Joan Micó, director del Centre de Recerca Sociològica d'Andorra (CRES), subratlla que la frontera és una presència que determina els andorrans, un poble que per l'orografia ja viu reclòs. “Les cues a la duana eren sinònim de prosperitat. Ha canviat la manera d'entendre la frontera. És com si un municipi turístic com Salou quedés de sobte tancat”. El CRES va presentar el setembre passat, juntament amb la Cambra de Comerç d'Andorra, un estudi en què només un 3% dels empresaris enquestats tenien previst liquidar el seu negoci, i un 12% s'ho estava rumiant. Micó avisa que els números potser han empitjorat perquè el sondeig es va fer a l'estiu, quan hi va haver una momentània recuperació econòmica. “Amb enquestes vam detectar que hi havia la sensació que l'amenaça havia passat. Potser la societat no era conscient del perill. És una lliçó de la nostra fragilitat”. Patricia Guasch, copropietària de l'estanc Les 1000 Pipes, recorda l'estiu com un miratge de bonança. Ha perdut la majoria de la clientela i la propera obertura de les fronteres no la tranquil·litza: el seu principal temor, admet, és que es desencadeni una nova onada de l'epidèmia al gener i suposi tancar el seu estanc per sempre.