Pensament i art per fer un ‘reset’ del món
El festival Clàssics convoca virtualment 35 filòsofs, creadors i científics i 23 obres artístiques per construir el futur a partir dels antics grecs i romans
Després d'una pandèmia com la que s'està vivint des del març, quin món sorgirà? Com es pot reiniciar? Segurament, per saber què cal llençar o què cal conservar d'aquest present i encarar el futur el millor és fer-ho a partir d'escoltar el que van dir els clàssics grecs i llatins i debatre a partir i des d'ells. Aquest és l'objectiu de Clàssics, el festival d'arts contemporànies i pensament que promou La Casa dels Clàssics i que, en la seva segona edició, i sota el significatiu epígraf de Reset, fins al 28 de desembre convocarà 35 pensadors i artistes i tindrà la implicació de 23 peces d'art, majoritàriament del MNAC, tot en format virtual (Festivalclassics.cat). Una entrevista amb el sociòleg francès Gilles Lipovetsky i una xerrada entre els filòsofs Jordi Graupera i Begoña Román obren aquest mateix dilluns (a les 19.00) l'ambiciós programa.
Pensadors com Rob Riemen, Gregorio Luri, Ingrid Guardiola i Manuel Delgado; gent del món de l'arquitectura o l'art, com Vicente Guallart o Pepe Serra; del teatre, com Salvador Sunyer i Pol López, i científics, com Salvador Macip, conformen, entre d'altres, l'heterogeni i contundent elenc d'un Clàssics que, a diferència de l'edició anterior i per les restriccions sanitàries, tindrà menys propostes artístiques i més converses. “Reset pretén buscar què és el que cura, i el que cura l'ànima és la conversa, parlar clar; que s'hagi de fer des de casa és també una manera de recuperar-la després de l'expropiació que n'hem viscut per la feina i el confinament”, ha apuntat Román en la presentació del programa.
Amb un home de Vitruvi renaixentista, però de forma andrògina perquè “representa l'ésser del futur, que no sabem com serà, però sí amb l'instint de renéixer”, segons Sira Abenoza, directora de La Casa dels Clàssics (sorgida arran de la històrica col·lecció de la Bernat Metge, que des del 2017 pilota el conglomerat editorial Grup Som), el programa es divideix en tres dimensions. La del Passat entrellaçarà obres de pensadors, escriptors i artistes clàssics que van viure o van imaginar moments de crisis o de pandèmies per analitzar-ho “des de la premonició al reset”, emmarca Abenoza. Lectures dramatitzades de textos, obres del MNAC i fotografies jugaran aquest rol. Tucídides, Ovidi, Camus, Orwell, Bradbury i fins i tot Pedrolo, entre d'altres, apuntaran textualment, algunes davant de peces com l'Evacuació, de Helios Gómez, L’empestat, de Marià Fortuny, i fins i tot el Pantocràtor de Taüll. El mateix director del MNAC, Serra, ha fet un aperitiu comentant un quadre del taller de Rubens dipositat al museu que gestiona, Sant Roc com a patró de la pesta (“Rubens sostenia que per pintar bé cal entendre els antics, com anomenava els clàssics”), mentre l'actor López ha dramatitzat un fragment de La pesta de Camus (“Cadascú porta la pesta en si mateix…”). Ell i l'actriu Carlota Olcina posaran la veu als textos.
Salut, tecnologia, crisi climàtica, urbanisme i vellesa seran alguns dels continguts exclusius que apareixeran en l'àmbit del Present, principalment sota el format de conferències i duels entre mirades contràries, combinat amb pel·lícules i documentals que no obliden el substrat grecollatí. Seran 27 actes, amb entrevistes a, entre d'altres, el filòsof polític iranià Ramin Jahanbegloo, tiquets com els de Mèlich amb la poeta Blanca Llum Vidal i el del director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, amb Serra, i diverses peces audiovisuals, com el documental Comandante, d'Oliver Stone.
Com que el futur és de tots, Reset deixarà aquest àmbit de reflexió perquè qualsevol persona anònima pugui penjar al web del festival fotos, escrits, dibuixos i fins i tot articles de més importància, que s'entremesclaran amb clips de “personalitats mediàtiques” de diferents àmbits que convidaran la ciutadania a participar en el debat. A més del Grup Som, l'Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, el MNAC, la Filmoteca de Catalunya, L'Auditori, la plataforma Filmin, Docs Barcelona i Mediapro participen en aquesta segona edició del Clàssics, que aquest any mantindrà accessibles en línia tots els continguts generats més enllà de la durada del festival.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.