Els últims llums d’un circ sense públic

Naus de majoristes, hipermercats i magatzems de material per a la llar il·luminen l'avinguda de la Terrosa, a Vilanova i la Geltrú. A última hora de la tarda, la carretera i els aparcaments d'aquests comerços són un formiguer de veïns en cotxe que aprofiten el temps que queda abans del toc de queda per la pandèmia de la covid-19. A l'altra banda de l'avinguda, en un paisatge anodí d'extraradi, uns llums criden l'atenció. És el Gran Circ Universal, amb les pampallugues intermitents i de colors que coronen la seva carpa i els rètols de les taquilles, encesos com si tot estigués a punt per obrir. Dins del seu perímetre hi viuen 20 persones, aïllades a les seves caravanes, a l'espera que torni el públic.

El Circ Universal havia d'actuar a Vilanova a partir del 24 d'octubre. Les restriccions sanitàries aplicades a Catalunya van deixar els seus 30 vehicles, famílies i personal reclosos al descampat on havia d'inaugurar-se la funció. Els espectacles públics estan suspesos a Catalunya, ja siguin concerts, teatre o cinema. Les dues setmanes que fa que l'Universal està aparcat en aquest municipi de la costa del Garraf són poques comparades amb els més de tres mesos que van estar tancats a Mungia, al País Basc, durant el primer confinament. Llavors, com ara, i malgrat l'absència d'espectadors, els propietaris, la família Burkhart, continuaven encenent la il·luminació exterior entre les sis de la tarda i les dues de la matinada. “Al circ, l'últim que s'apaga són els llums. És un senyal d'esperança”, diu Loredana Marton. De 42 anys, acròbata retirada, Marton és la muller de Fredi Burkhart, fill del fundador. Confien que l'alerta actual s'aixequi a principis de desembre i puguin aixecar el teló a Vilanova per les festes de Nadal.

Poc abans d'esclatar la crisi sanitària, els Burkhart donaven feina a una quarantena de persones; ara en són la meitat. L'Universal ha actuat a tot Espanya i Europa. Dels 34 municipis en què poden actuar en un any normal, enguany han estat 6 a causa del confinament i de les limitacions en esdeveniments com les festes majors.

La Loredana i el Fredi es van conèixer perquè tots dos eren fills del circ. A la casa dels pares de la Loredana, en un poble de l'Alguer, a Itàlia, es parlava català. Era un lloc apartat del tràfec urbà i la mare es va enamorar del pallasso d'un circ, el seu pare. El coronavirus, afegeix Marton, també ha canviat la feina dels pallassos, perquè ara no poden fer números de proximitat amb algú del públic.

Els Burkhart subratllen amb orgull que la família està vinculada al circ des del 1925. Franz Burkhart, el patriarca, va néixer a Graz, Àustria, i es va traslladar a Espanya el 1978 per treballar com a domador d'animals. La seva especialitat eren els tigres, apunta la seva jove, per això a l'exterior de la seva caravana hi ha pintat un tigre blanc. El 1984 va fundar el Circ Universal. Molts guarniments de les instal·lacions actuals són d'aquella època, com si els Burkhart volguessin preservar el que Marton descriu com “l'orgull d'uns domadors de tigres que van crear un imperi”.

A la caravana del cap del clan hi ha una pantalla de televisió gegant amb un programa del cor sintonitzat. Davant del televisor s'asseuen Joanes Burkhart, fill de la Loredana, de 21 anys, i la seva parella, la portuguesa Ariana González, de 24. Ell és el que es coneix com l'home bandera, el que fa acrobàcies en una barra vertical; ella llueix el seu talent a les anelles olímpiques. La inactivitat, diuen, està passant factura al seu cos: el Joanes assegura que s'ha engreixat deu quilos sense la rutina de les actuacions i l'exercici que requereix el muntatge i desmuntatge de les instal·lacions. Al marge d'això, i de l'ofec econòmic, la seva vida no ha canviat tant perquè la comunitat del circ ja tendeix a romandre reclosa. Fins i tot els que estudien, els menors, ho fan per costum a distància. “La disciplina del circ és com la dels xinesos. Aquí la instrucció és que ningú va al poble, ningú surt més enllà de les tanques del circ excepte quan s'ha d'anar a comprar. Un cop per setmana hi va un membre de cada família”, afirma Marton. “Això és com un petit poble. Si un donés positiu de la covid-19, la resta ens contagiaríem. I no hem tingut cap positiu”. La seva rutina és llevar-se al matí, fer els torns dels assaigs i a la nit, a les nou, ja són tots a les seves caravanes.

Els membres d'aquesta comunitat tenen mil orígens però moltes coses en comú: una llengua franca, l'italià; o que no s'imaginen la vida sense ser nòmades, i una mena de determinisme que els lliga per sempre a aquest negoci. A Marton li hauria agradat que el seu fill estudiés informàtica. Les projeccions audiovisuals de l'espectacle són del Joanes, com també ho són els hologrames d'animals que apareixen durant la funció. Ell, com els seus pares, no es planteja una altra opció que no sigui dedicar-se al circ. Li agradaria establir-ne un de fix a Cunit (Baix Penedès). I trobar la manera d'atraure el públic com abans. “Fa deu anys, amb facilitat podíem tenir mil espectadors. Ara, si arribem a dos-cents, és un èxit”, admet la seva mare.

El 2020 és un any perdut per al Circ Universal, diu Marton. Les poques funcions que han representat des de l'estiu han hagut de ser, a més a més, amb un aforament reduït, primer al 50% i ara al 30%. Si el 2021 continua igual, tancaran el circ mentre no puguin treballar amb més normalitat. “A Espanya som uns 50 circs. Quan acabi tot això, pot ser que només en quedin deu”. Marton critica que el món de l'espectacle no pugui obrir. No té constància que s'hagi produït cap brot de la covid-19 en un circ. Per què ells han d'estar buits i els centres comercials que els envolten estan oberts? Joanes Burkhart explica que els artistes s'obliden dels problemes quan actuen. “Ara els problemes sempre hi són”, rebla amb un posat reflexiu l'home bandera del Circ Universal.