“Hi haurà una competència duríssima per un llit d’UCI”

El doctor Ricard Ferrer (Barcelona, 52 anys), president de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries, fa vuit mesos que brega amb el coronavirus a primera línia. Des de la seva trinxera, la unitat de vigilància intensiva (UCI) de l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, Ferrer ha atès centenars de malalts crítics per la covid-19. El cap d'aquest servei, que va arribar a ser el més gran d'Espanya en la primera onada amb 200 llits habilitats, adverteix que les UCI tornen a tremolar. L'escenari que es dibuixa per al novembre li recorda “massa” el que es va viure durant la primavera.

Pregunta. Les UCI estan al 25% d'ocupació amb pacients de covid-19, segons el Ministeri de Sanitat. Què significa?

Resposta. Dels ingressats a la UCI, el 75% són no covid i el 25% són covid. El que cal entendre és que aquests pacients no hi eren l'any passat. Si ara el 25% són covid, vol dir que tenim el 25% dels nostres llits dedicats a una patologia que l'any passat no teníem. Aquesta activitat addicional està per sobre de la que tenim estructuralment instal·lada.

P. Això què implica?

R. Cal expandir la UCI, tenir més llits ben equipats i amb més professionals. I hem d'intentar, si no es frena l'entrada de pacients de covid, frenar la de malalts no covid. Parar algunes cirurgies programades, trasplantaments que no siguin una urgència de risc vital. Ara i durant els propers mesos, un llit d'UCI serà un recurs molt preuat, i competiran per aquest llit pacients de covid, de qualsevol patologia greu i de qualsevol catàstrofe que pugui passar, com un accident amb múltiples víctimes.

P. El director del Centre d'Alertes i Emergències, Fernando Simón, va dir dilluns que a finals de novembre la situació de les UCI serà “molt complicada”.

R. Opino exactament igual. La transmissió porta una inèrcia, un impuls tan important que l'efecte de les mesures que es prenen no es veu fins d'aquí a dues setmanes. Amb les UCI, aquesta inèrcia va més enllà de dues setmanes. Si ara prenem una mesura contundent, durant tres setmanes seguiran entrant pacients a les UCI de forma important. Per això, amb la inèrcia que porta això, dic que al novembre un llit d'UCI serà un recurs molt preuat i hi haurà una competència duríssima per aquest llit.

P. Es pot fer alguna cosa per evitar-ho o ja estem abocats al col·lapse?

R. Hi ha moltes zones del país que passaran un novembre molt difícil. Estaran obrint llits nous d'UCI cada dia, buscant professionals perquè puguin atendre aquests pacients i decidint quina activitat deixen de fer, no només per frenar l'entrada de pacients no covid, sinó també per veure quins professionals treuen d'una activitat per fer-ne una altra.

P. Hi ha diferències entre els pacients que atenen ara respecte als de la primera onada?

R. Els pacients han estat més joves, encara que això ara es va revertint i es va assemblant més a la primera onada. La velocitat de creixement és menor i el curs a la UCI és més ràpid. Però lamentablement, la situació que es planteja per al mes de novembre em recorda massa a la primera onada.

P. Per què els pacients estan menys temps a la UCI?

R. Coneixem millor la malaltia, els tractaments que donem ara tenen uns resultats científics al darrere. Hem deixat de donar alguna medicació que, probablement, no tenia cap efecte i causava problemes. I hem anat millorant l'atenció al pacient amb el coneixement.

P. La supervivència a la UCI també és més elevada ara?

R. Fins ara sí, però hem de tenir en compte que si arribem a una situació de col·lapse, tornarà a pujar la ràtio de mortalitat. La mortalitat d'aquests pacients no depèn només dels tractaments, sinó que tinguem prou mitjans tècnics i capacitat per atendre'ls. I si es van acumulant, no es poden atendre igual que quan tens tot el temps del món i la capacitat per fer-ho.

P. L'amenaça durant la primera onada era disposar de respiradors i llits suficients. Quin és el gran repte ara?

R. Poder donar servei a tots els pacients crítics, siguin de covid o no covid. Durant la primera onada va desaparèixer la patologia no covid perquè es va deixar de fer molta activitat que ara s'intenta mantenir. A més, el confinament total va reduir moltes patologies agudes relacionades amb el transport, però ara el nivell de circulació de cotxes i accidents laborals és molt similar al que tindríem altres anys.

P. Els preocupa que falti personal?

R. Si això segueix augmentant, segur que en faltarà. És molt difícil aconseguir infermeria experta en vigilància intensiva. Els intensivistes que estan al mercat ja han estat tots reclutats i lògicament la formació d'aquests professionals no es genera d'un dia per l'altre. No hi haurà més professionals, així que l'única opció serà deixar de fer alguna activitat i aquests professionals, que no són intensivistes, incorporar-los en una unitat multidisciplinària perquè ens ajudin a manejar aquest increment de casos.

P. Temen els contagis a la UCI?

R. La gestió de les quarantenes està complicant molt la disponibilitat de personal. És un percentatge de gent que no pot venir a la feina i cal substituir-los. Hi ha hospitals que cada dues o tres setmanes fan PCR al personal d'àrees crítiques, i jo crec que és una mesura que hauríem d'estendre a tots els hospitals.

P. La població ha normalitzat aquestes xifres a la UCI i el risc de col·lapse?

R. Sí. Fa molts mesos que parlem d'aquests temes i, en certa manera, es normalitza. Igual que el fumador, quan veu en el paquet de tabac que fumar mata, la imatge ja no li genera cap impacte. En el fons estem fracassant, hem deixat circular el virus lliurement. És un fracàs col·lectiu: no hem estat capaços de trobar una manera per evitar aquesta circulació tan important del virus.

P. Què li falta per saber a la gent perquè es conscienciï?

R. Nosaltres estem absolutament compromesos per atendre tots els pacients crítics, covid i no covid, que vinguin a l'hospital. Però podem arribar on podem, i si no s'atura la circulació comunitària i no deixen d'arribar casos a l'hospital, arribarà un moment en què no podrem atendre tothom. És important ser responsables i intentar revertir aquesta situació.