L’arribada d’alumnes estrangers a universitats catalanes cau fins al 80%

Les universitats catalanes es queden aquest curs sense gairebé alumnes estrangers. La por i la incertesa creada per la covid-19, afegides a les barreres aixecades per universitats i països, han fet caure fins a un 80% tant l’entrada com la sortida dels estudiants que volen acollir-se a un programa europeu com l’Erasmus o intercanvis amb campus d’altres comunitats o continents. “És difícil planificar quan et canvien les regles del joc d’un dia per l’altre perquè les restriccions dels països canvien molt ràpidament i això complica la gestió dels campus”, destaca Isabel Valverde, vicerectora de projectes d’internacionalització de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Frederik Schäfers va arribar fa un mes des d’Alemanya per estudiar Economia a la UPF. Va triar Barcelona perquè volia millorar el seu nivell de castellà (després d’haver passat nou mesos a Sud-amèrica) i el campus de la Ciutadella perquè “té professors amb bona reputació i un programa d’estudis molt interessant”, destaca. La decisió de realitzar l’Erasmus la va prendre per Nadal, però fins arribar a Barcelona ha passat un periple: “Vaig dubtar més d’un cop i en diverses ocasions vaig plantejar-me l’opció de no venir. Al final la universitat em va comunicar que l’Erasmus es mantenia. Les notícies no eren bones, perquè a Alemanya es dona una imatge molt negativa de la situació d’Espanya. Vaig optar per demanar consell, però contactar amb la UPF a l’estiu va ser impossible perquè estava tancada. Al final m’hi vaig decidir per un motiu: a Alemanya estaria preocupat per estar en contacte amb els meus pares, que són grans i de risc. Aquí [a Espanya] cal anar amb molt compte, però només estic en contacte amb gent jove”, afegeix Schäfers. El jove no considera gaire important haver arribat a Barcelona en un moment poc àlgid. “Si hagués vingut en una altra època hauria anat a festes, a la platja... Però no m’importa, perquè sí que estic coneixent gent d’aquí i d’altres intercanvis”.

Más información

Les quatre universitats de Barcelona s’integraran als ‘supercampus’ europeus

Un valencià marxa d’Erasmus a Itàlia als 80 anys

Catalunya és la segona comunitat que més estudiants rep: 29.000 en el curs 2018-19 (les últimes dades disponibles del Ministeri d’Universitats), per darrere de Madrid, amb pràcticament la mateixa xifra. A més, és la tercera comunitat que envia més alumnes a campus estrangers, uns 7.900, per darrere de Madrid i Andalusia. Per universitats, l’Autònoma de Barcelona és la que rep més alumnes estrangers en el marc de programes de mobilitat, entre ells l’Erasmus (3.963 en el curs 2018-19), seguida de la Universitat de Barcelona (2.117) i la UPF (1.886), segons l’Idescat. Pel que fa als estudiants enviats a campus estrangers, els de la Universitat de Barcelona són els més decideixen marxar (1.495), seguits dels de l’Autònoma (1.328) i la Politècnica (1.311).

Les dades facilitades per les universitats donen un panorama desolador en aquest inici de curs. El campus de Bellaterra registra una caiguda mitjana del 45% d’alumnes arribats en el marc d’aquests programes de mobilitat i d’un 33% dels que marxen. “És un impacte molt fort”, resumeix Màrius Martínez, vicerector de Relacions Internacionals de la UAB. A la Universitat de Barcelona, l’arribada d’Erasmus s’ha reduït en un 57%, mentre que a la UPF i a la de Girona la presència d’alumnes estrangers s’ha desplomat un 70% i a la Politècnica, la de Tarragona i la de Lleida, la caiguda inicial és del 80%.

En aquesta desfeta influeixen diversos factors. “D’una banda hi ha el panorama d’incertesa creat per la covid, així que molts alumnes prefereixen anul·lar o ajornar les estades en altres països. A més, ens trobem que les universitats de destinació estan aplicant restriccions i que fins i tot els països posen dificultats o no deixen entrar els nostres estudiants perquè consideren Espanya un país de risc”, explica Martínez. S’hi afegeix la crisi econòmica generada per la pandèmia, que també comença a fer efecte en les economies de moltes famílies, afegeixen des de la Universitat de Lleida.

Amb tot, a les universitats no els preocupa l’efecte econòmic que pot causar aquesta caiguda en les seves arques perquè asseguren que és inapreciable. “En els Erasmus i en els intercanvis bilaterals no guanyem ni perdem res perquè cada estudiant paga la matrícula a la universitat d’origen”, justifica el vicerector de la UAB. On sí que es nota la minva econòmica és en els programes no oficials, com màsters i cursos propis de cada universitat, en els quals l’estudiant estranger sí que abona l’import al campus de destinació. En aquest últim cas, la Pompeu Fabra, per exemple, es tem un cop important, ja que l’any passat acollien un miler d’alumnes en aquests cursos.

I també hi ha efectes col·laterals, com la reducció de reserves d’algunes residències d’estudiants i la falta de diversitat a les aules. “Les classes perden pluralitat perquè tenir un alumne estranger és un valor afegit, aporta una visió diferent que enriqueix el grup”, destaca Josep Maria Martí, coordinador de Relacions internacionals de la UdL. I també té conseqüències per als alumnes. “Per a alguns és una experiència frustrada i una oportunitat perduda per estudiar un curs que els interessa”, lamenta la vicerectora de la UPF. “L’Erasmus també és una vivència personal i una forma de conèixer una altra cultura, però ara les restriccions no fan possible gaudir ni d’una ciutat inquieta com Barcelona ni del contacte amb altres estudiants”, afegeix Martínez.

Però aquest detall no és primordial per a tots els estudiants. “No soc una noia de festes. No em preocupa la falta de vida i d’oci nocturn. El pitjor és que no coneixerem gaire gent”, lamenta Alexandra Silva, que a començaments de setembre va arribar de Portugal per estudiar Turisme a l’Autònoma. “La ciutat és buida, però estem vivint una Barcelona que d’altres no han viscut o que no haguéssim vist com a turistes. L’altre dia vam poder fer fotos de la Sagrada Família sense gent”, destaca la jove. Malgrat els dubtes per la pandèmia, l’estudiant explica que la seva família la va animar a fer l’Erasmus. “Si vas a classe és igual que sigui a Portugal o a Barcelona”, li van dir. I ella, a més de conèixer Barcelona i aprendre espanyol, tenia clar que no volia perdre el tren de l’Erasmus. “Sabia que no tindria una oportunitat com aquesta en la meva vida”, rasa.