Fede Sardà: “La nit tornarà a ser el que era”

Fede Sardà és un empresari nocturn, gairebé 70 anys, campió d’Espanya de tenis taula per a més grans de 50 anys i ànima de Luz de Gas, un dels clubs més populars de Barcelona. Aquest mes havia de celebrar el 25è aniversari de la sala, però la pandèmia s’hi ha posat pel mig. Malgrat les incerteses hi ha obres a la recepció, i Fede s’hi presenta cada dia. La pols, el silenci i la buidor li recorden que encara està tancada, però no ha perdut l’esperança que algun dia tot torni a la normalitat.

Pregunta. Què volia ser de gran?

Resposta. Bomber. Al final no ho he estat, però m’han quedat les idees de bomber.

P. Com descobreix la dedicació a la nit?

R. Era informàtic a Catalana de Seguros i els caps de setmana, ja amb 15 anys, feia de discjòquei. Amb el temps va arribar la direcció de sales com Tropical, Up & Down, Oh Barcelona, La Tierra, Otto Zutz....

P. Quina ha estat l’època daurada de la nit barcelonina?

R. A la meva vida, des de la meitat dels vuitanta fins a la crisi del 2008, que nosaltres vam notar el 2011. Abans la gent sortia tots els dies de la setmana i nosaltres sempre estàvem oberts. Fèiem òpera els diumenges! A partir de la crisi, l’oci accentua la tendència a concentrar-se el cap de setmana. Vam tancar la sala de diumenge a dimecres, i la gent va començar a sortir divendres i dissabte.

P. Resultat?

R. Se surt menys, però a mort.

“Quan surt un empresari nocturn al cine mai falten la pistola i la coca. Aquí, quan venen els Mossos, ens troben amb els escacs”

P. El paper de la dona a la nit ha canviat?

R. Les dones surten a ballar, i abans havien d’empassar-se converses que no desitjaven amb ligons. Ara no. Si veiem que un paio es fa pesat, intervenim i li preguntem a ella si se sent molesta. Si la resposta és afirmativa, indiquem educadament al noi que la deixi en pau, i si insisteix, al carrer. Estem molt atents a aquestes situacions. Amb les cambreres, igual. No tolerem el micromasclisme. Els temps en què les noies esperaven que les convidessin a ballar ja són història.

P. I la diversitat d’opcions sexuals?

R. Aquí ens venen tots tipus de persones i es barregen. Crec que abans estava més marcat el territori de cadascú.

P. En què va pensar quan va concebre Luz de Gas.

R. No vaig fer cap estudi de mercadotècnia, simplement vaig creure que el que m’agradava a mi podria agradar a més gent. Què m’agradava? Una sala amb música en directe i enllaunada, que fos alegre, amb música actual de perfil comercial, un bon tracte igual per a tothom...

P. I no tenen reservats vip...

R. En efecte. Aquí tothom és igual i té el mateix tracte. Per aquí han passat Mick Jagger, Kevin Costner o Hugh Grant... i amb no m’he fet fotos amb cap d’ells. Venen, fan un tomb per la sala i beuen. La gent se’ls mira, però això no és Madrid i no els molesta.

P. Un descregut en relació a les estrelles?

“Si els fons d’inversió compren les sales, això de Barcelona serà una desfilada de guiris bevent alcohol barat”

R. No és la paraula, simplement no perdo el cul pels famosos, i tampoc he passat mai per camerinos, on han estat Rosario, Estopa, Serrat, Carreras... Si no em criden, cosa que sí que van fer Víctor Manuel i Ana Belén, els deixo tranquils. Els famosos són aquí com qualsevol altre. Ni fem recepció de limusines ni res. Ens agrada la gent barrejada. És un dels atractius de la sala, tothom té el mateix tracte.

P. Punxen reggaeton?

R. A la sala principal no, és un estil que no m’agrada, el trobo reiteratiu i tampoc no me n’agraden les lletres. A la sala de dalt, la que va ser poc temps zona de fumadors, punxem música llatina i una mica de reggaeton.

P. Els concerts atrauen públic?

R. Públic sí, diners no. Paguem els concerts amb les copes que fem al club. Els concerts de la una de la matinada els pago així, i sovint els de les 21 hores són organitzats per altres promotors. Ara, si jo fos només empresari de discoteca i no tingués música en directe, m’hauria avorrit molt i no estaria aquí.

P. Per què els locals nocturns no són apreciats culturalment?

R. Miri les pel·lícules. Quan surt un empresari nocturn no falten mai la pistola ni les ratlles de coca a sobre la taula. Aquí, quan venen els Mossos, ens troben jugant a escacs.

P. Luz de Gas té fama de lligar-s’hi molt.

R. Sí, s’han fet moltes parelles. L’altre dia, una d’elles, ara amb tres fills, em va mostrar el posagots on ell va apuntar el telèfon d’ella el primer cop que es van veure aquí.

P. Per què el ball és tan important?

R. El ball és diversió, diversió necessària.

P. Un concert que voldria a la seva sala?

R. Dos: James Taylor i Sade.

P. I l’aniversari?

R. Quan tot torni a la normalitat, i ho farem amb Blow Monkeys i The Christians.

P. Tornarà la normalitat que hem conegut fins abans de la pandèmia?

R. Segur. I la gent tornarà a sortir després d’una setmana de feina, i guardarà una mica de calerons per fer una copa. I com que nosaltres no vivim del públic estranger, tornarem a omplir. La nit tornarà a ser el que era.

P. Vostè sempre és molt positiu.

R. Sí, no vull envellir més del que resulta inevitable. A més, els meus pares van passar una guerra, van passar gana, mataven... M’estimo més la covid-19 que una guerra, que no està tan lluny de la meva generació.

P. Com veu el futur de les discoteques i sales de concert?

R. Fins que no pugui obrir amb total normalitat, Luz de Gas continuarà tancat; a una discoteca s’hi va a ballar, si poso cadires i taules em converteixo en un bar musical, i jo tinc una discoteca. Tenim 65 persones i 45 músics, i aguantem. Hem demanat un crèdit ICO i en demanarem un segon per arribar fins a l’estiu vinent. Després, si això continua com ara, alguna cosa faré, trauré diners de sota les pedres, però Luz de Gas no la tanca la covid-19... I el meu casero, Gustavo Buesa, és un exemple, m’ha dit que m’oblidi del lloguer fins que no obrim.

P. Ha rebut ofertes de compra?

R. No, però no vendré. Si es confirma la irrupció dels fons d’inversió que compren sales, Barcelona perdrà la personalitat cultural i la nit serà una desfilada de guiris bevent alcohol barat i fent soroll.