Catalunya prioritza una altra eina digital contra la pandèmia abans que Radar Covid

La Generalitat de Catalunya ha llançat ContacteCovid.cat, una eina digital per ajudar en el rastreig de possibles contactes de positius. El seu objectiu és comunicar mitjançant SMS els resultats de PCR, a més de donar instruccions per als dies següents o per a possibles baixes laborals i que els afectats puguin al seu torn avisar de qui han estat els seus contactes estrets. L'eina, que no és una aplicació disponible als stores d'Android o Apple, funciona només quan un usuari rep un SMS des de la plataforma.

Contactecovid.cat no pot substituir les funcions de Radar Covid, l'aplicació del Govern espanyol per rastrejar contactes per Bluetooth. “Són diferents i complementàries”, va dir dilluns en roda de premsa Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública de la Generalitat. Però la mateixa Generalitat ha admès que la priorització de la seva eina ha retardat l'arribada de Radar Covid a Catalunya. “Radar Covid s'ha retardat primer perquè hem tret aquesta. Després també perquè estem fent un cens de la comunitat universitària i no és una cosa que es construeixi d'un dia per l'altre i anem escollint prioritats amb els recursos que tenim”, va explicar Argimon. EL PAÍS va preguntar al Departament de Salut quina relació tenia el cens amb la implantació de Radar Covid, però no havia obtingut resposta al tancament d'aquest article.

Argimon va insistir que no hi havia cap raó política més enllà de l'ordre de prioritats: “La idea de ContacteCovid.cat es va presentar el 3 de juliol, molt abans que sortís Radar Covid. No és, per tant, que hagi passat per davant ni nosaltres no vulguem Radar Covid perquè no. No busquin per aquí perquè no hi ha res”. El 3 de juliol Radar Covid ja existia i estava en pilot a la Gomera, tot i que no es va desplegar públicament fins a l'agost.

L'explicació de la Generalitat sobre el retard arriba el dia en què la Comunitat de Madrid ha anunciat per fi l'activació de l'app a tot el territori. Fins ara, només estava en proves al municipi de Guadarrama. Precisament, el vicepresident madrileny Ignacio Aguado va anunciar dimecres que el llançament serà “en els propers dies”. La secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, Carme Artigas, havia demanat dilluns al matí a Catalunya i a Madrid a activar l'aplicació Radar Covid durant el fòrum de debat Repensant la sanitat espanyola. Una nova sanitat per a una nova normalitat, organitzat per EL PAÍS i Roche Farma. Artigas va explicar que l'app ja acumula més de 4,6 milions de descàrregues.

Catalunya quedarà, per tant, com l'última comunitat on Radar Covid estarà disponible. Des de la Generalitat no han volgut aventurar de moment quan preveuen que Radar Covid funcioni al seu territori. Fins ara l'explicació del retard era un “problema tècnic”. Però ara ja no. Fonts del Govern d'Espanya asseguren a EL PAÍS que aquest problema va quedar resolt a finals de la setmana passada: “Fins a finals de la setmana passada no es va poder connectar perquè fallaven les proves. Des de dijous ja van funcionar i estàvem a l'espera que connectessin per la seva banda”, expliquen.

Malgrat l'arribada de Radar Covid a Madrid, el funcionament de l'aplicació continua sent vacil·lant a la resta de comunitats. València encara no ha començat a repartir codis, segons fonts del Govern autonòmic. A la resta de comunitats el repartiment de codis continua sent testimonial. A Balears, per exemple, l'app es va activar el 28 d'agost. A dia d'avui, segons fonts del Govern autonòmic, han repartit 155 codis a positius que portaven l'app al mòbil perquè alertessin els contactes de risc. És un percentatge molt petit respecte als prop de 6.000 positius que va haver-hi a Baleares només durant el mes de setembre.

Reacció dels ciutadans

El problema amb l'aplicació no és només pels codis que es reparteixen. També és de la reacció dels ciutadans quan reben una notificació. A Balears, des de l'1 de setembre només 10 persones han trucat als serveis sanitaris citant l'app com l'origen de l'alerta. “Segurament seran algunes més perquè el filtratge de bases de dades es va canviar al setembre i pot ser que n'hàgim perdut alguna”, diuen fonts del Govern balear. “Amb l'adopció que tenim, la xifra que millor ens prediu la gent que trucarà per contacte de risc és un 10% dels codis lliurats”.

Aquesta xifra coincideix aproximadament amb els resultats del pilot de La Gomera que va fer el Govern al juliol. Divendres passat Pablo Rodríguez, assessor de la Secretaria d'Estat d'Intel·ligència Artificial, va fer una xerrada per videoconferència en un workshop sobre privadesa i apps de rastreig organitzat per la Universitat de Califòrnia, Irvine. Allà va revelar una dada que el Govern espanyol no ha admès mai: només un 12% dels ciutadans que havien rebut una notificació com a contacte de risc havia trucat a les autoritats per avisar. “És una xifra de la qual esperàvem més, és una mica baixa”, va dir Rodríguez. “Potser té a veure amb l'ambient de simulació. Estaria bé saber quant és en realitat. Encara que no truquin, sí que hi pot haver un canvi de comportament. Està per confirmar”, va afegir.

Rodríguez va poder revelar aquesta informació i altres del pilot perquè les dades segueixen sense ser públiques i estan pendents de revisió en un article científic per a alguna revista internacional. Rodríguez, que és moonshot ambassador de X, companyia del grup de Google, treballa a la Secretaria d'Estat com a “assessor extern durant el desenvolupament de l'app”, i perquè “és un reconegut expert tecnològic, i és d'agrair que els cervells del país hagin volgut aportar a un projecte que és de tots”, segons fonts del Govern.