El teletreball noqueja el barri d’oficines

Aconseguir una taula per dinar al Llacuna, un petit restaurant del barri 22@ de Barcelona, acostumava a requerir fortuna o paciència. Abans de la pandèmia era una de les destinacions de migdia per als milers de persones que poblen aquesta zona d'edificis corporatius. Però ara l'activitat a l'establiment s'ha quedat en una tercera part del que era abans, explica un empleat, i asseure's en una de les seves taules és més senzill. El teletreball ha buidat aquests carrers que ocupen més de 200 empreses i on cada dia es movien els seus 45.000 treballadors.

T-Systems ha enviat a treballar a casa els seus gairebé 1.100 empleats de Barcelona (i els de la resta d'Espanya) fins al gener mentre es planteja com tornen, després que el 85% de la plantilla respongués en una enquesta que preferia seguir a casa. A uns centenars de metres, el despatx legal Cuatrecasas ha iniciat el retorn dels seus empleats, encara que de moment només la meitat podrà tornar a la seu barcelonina. Altran i Capgemini es troben en un procés similar, però el personal permès per treballar a les seves oficines serà, ara per ara, encara inferior: només un 25%. La llista de casos similars és llarga. Als vestíbuls d'alguns edificis d'oficines fins i tot els grans plafons amb què es dona la benvinguda a empleats i visitants estan apagats.

L'última Enquesta de Població Activa oferia una dada reveladora sobre l'auge del teletreball a Espanya. Ha passat d'un testimonial 4,8% dels assalariats el 2019 a un 16,2% forçat per la crisi sanitària, cosa que equival a més de tres milions de persones. Una anàlisi efectuada per CaixaBank Research calcula, no obstant això, que a les grans ciutats catalanes (Barcelona i la seva conurbació) aquest nou tipus de feina podria arribar al 40% del total, cosa que arribaria a reduir entre un 7% i un 12,5%, en funció de la combinació de teletreball i activitat presencial utilitzada, la mobilitat a les ciutats. Aquesta possibilitat també podria incentivar les mudances fora dels centres urbans, com algunes persones ja han començat a fer arran de la pandèmia.

Més enllà de les estadístiques, “el 22@ està molt buit, res a veure amb abans”, afirmava divendres Elena Vidal de camí a unes instal·lacions que l'Ajuntament de Barcelona té en aquesta zona on abans hi havia fàbriques. Funcionària municipal, ella mateixa estava teletreballant la totalitat de la seva jornada fins dilluns passat per poder atendre els seus fills. Des d'aleshores, coincidint amb l'inici del curs escolar, la meitat de la seva jornada laboral l'haurà de passar al despatx.

Enric Urreta, president de l'associació 22@Network, que aglutina empreses i altres organitzacions presents a la zona, considera que la fotografia que ara es veu al barri no es pot considerar fixa. “Fins a febrer o març no tindrem una visió clara del que passarà, perquè ara hi ha exemples de tot: des d'empreses que no han tornat i mantenen el teletreball fins a altres que ho estan fent de forma gradual”, explica. Hi ha alguns altres casos, tanmateix. Com el de la tecnològica Goin, que ha decidit no renovar el contracte de lloguer, abandonar el barri i ocupar un espai més petit en vista d'una nova situació en què impera la distància de seguretat i el teletreball. “Sabem que creixerem, però no tenia sentit que una empresa de 30 treballadors estigués en un espai on en cabien 60 i on els empleats ja no hi treballaran vuit hores. Al nou espai només farem les reunions de planificació i amb els equips dividits”, explica David Riudor, conseller delegat d'aquesta empresa emergent de serveis financers.

Adaptacions com les que estan fent totes aquestes empreses per prioritzar el teletreball tindran conseqüències a peu de carrer. Goin retallarà a la meitat el lloguer de l'oficina, però el trànsit inferior a les seves instal·lacions també retallarà dràsticament el consum —i la despesa— de material de papereria o altres subministraments. I els seus empleats deixaran d'anar als comerços de la zona. Des dels bars on es prenien un tallat a mig matí als que podien ocupar per prendre un menú de migdia o, en el cas dels fumadors, al petit estanc a la confluència dels carrers Àlaba amb Pallars. “Hi ha més gent teletreballant que a les oficines. Nosaltres hem pogut passar perfectament dels 300 clients diaris a 200”, explica la seva dependenta, Nelva López.

Altres grans eixos

El cas del 22@ no és únic. Els efectes de treballar a casa en aquesta zona són generalitzables als altres dos grans eixos on s'ubiquen el gruix d'oficines de Barcelona: l'eix sud de l'avinguda Diagonal —on es troba la seu de La Caixa i altres de grans asseguradores i consultores, entre centenars d'altres empreses— i el que envolta el passeig de Gràcia, on el drama és superior: a la caiguda de treballadors d'oficines se suma la devastadora reducció de visitants forans que ha tancat hotels i ha martellejat fins a l'extenuació els negocis dirigits al turisme.

“Està afectant molt i només s’ha de veure com de buits estan els carrers. Al centre hi ha restaurants que han perdut fins un 80% de la facturació, però com els treballadors d'oficines tampoc no estan venint això està provocant que també hagi caigut tot el consum associat en altres botigues” apunta Xavier Llobet, president de l'associació de CorEixample, que reuneix els comerciants del marge oriental del passeig de Gràcia. Jordi Òdena és el propietari de la papereria Dues Paraules, especialitzada en material d'oficina. Reconeix una caiguda de la facturació d'un 25%. “Per exemple, la venda de talonaris per agafar comandes als restaurants està morta”, explica Òdena, allunyat de discursos victimistes —“ens hi haurem d’adaptar"— i que admet que també han vist com es modificava la demanda: “En alguns casos el que abans enviàvem a una oficina ara l'hem d'enviar dividit als domicilis dels mateixos treballadors i fins i tot algun empresari ens ha demanat que li enviéssim material a la seva casa de la Cerdanya, on està treballant”.

Transports Metropolitans (TMB), l'operador públic que gestiona les xarxes de metro i bus de la ciutat (cada dia registra de mitjana 1,7 milions de viatges), quantifica en un 5% l'impacte del teletreball en la caiguda de la demanda. Mayte Castillo, la directora de la xarxa de Rodalies de Renfe a Catalunya, calcula que l'afectació sobre la xarxa ferroviària de curta distància (326.000 viatges registrats al dia, la majoria per traslladar treballadors de la regió metropolitana a la ciutat) podria arribar entre un 5% i un 10% de la demanda prèvia a la covid-19: “Calculem que a finals d'any no tindrem les mateixes xifres de passatgers que l'any passat i, en part, serà a causa del teletreball”.

Des que es va inaugurar el 1993, el centre comercial de L'Illa ha mantingut l'aura de ser un dels complexos amb oferta comercial i de restauració més rendibles de la ciutat. El motiu és que, malgrat no ser excessivament gran, està ben situat: un barri amb rendes altes i, sobretot, amb oficines al seu voltant i fins i tot al mateix edifici que l'allotja. El resultat és un trànsit estable de dilluns a dissabte. Veure-hi clients de vint-i-un botó és habitual.

“Des que va començar setembre i, sobretot, des de l'inici escolar sembla que hi ha una mica més de gent, però estem tenint molta afectació. A les primeres persones amb vestit que vaig veure els vaig dir: ‘Us hem trobat a faltar. Us necessitem’”, explica Ana Saura, propietària del Sakura-Ya, un restaurant de cuina japonesa que va obrir fa 15 anys a l'Illa. La seva clientela s'ha reduït a la meitat. Assegura que hi havia restaurants que només obrien fins al migdia i que no han tornat a apujar la persiana per falta de clientela. “Tots entenem que el teletreball és necessari i que ha arribat per quedar-se, però també haurem d'assumir que això no només canviarà els centres comercials, també modificarà les ciutats. Hi ha molt negoci darrere d'una oficina: els cafès de mig matí generen molts llocs de treball”.

Retallades de plantilles

Els efectes que assenyala Saura al seu restaurant semblen respondre als d'altres establiments del mateix entorn. Fora del centre comercial, però no excessivament lluny, sobreviu un restaurant denominat La Llimona que va obrir David Fernández fa 33 anys. La caixa enregistradora s'alimenta bàsicament de dinars i menús de migdia i ara aguanta la situació gràcies al fet que la meitat d'una plantilla formada per una dotzena d'empleats està en regulació temporal d'ocupació. Aquesta retallada obeeix a la caiguda de la clientela d'oficina, que Fernández considera que pot arribar a ser entre el 20% i el 30%. Quan se li pregunta com arriba a aquestes conclusions ho explica: “La nostra caixa a la nit i dissabte, quan depenem de la gent del barri, ha caigut entorn del 25%, mentre que en horaris d'oficina la pèrdua és del 50%. Estic bastant convençut que és a causa del teletreball”.

Però també s'han enfonsat els serveis de càtering que demandaven les empreses a pastisseries com Natcha. “Enviàvem dinars un dia sí i un altre també a Danone, a Sinbal, a Assistència Sanitària, i això ens ha caigut en picat. Jo mateixa soc un exemple del que està passant: dels meus vuit familiars, quatre treballen des de casa”, afirma Mercè Rovira, una dependenta.

“El teletreball està reduint les reunions i els desplaçaments i això està tenint conseqüències a tot Barcelona, però sobretot a les zones més cèntriques. L’impacte és difícil de mesurar, però crec que és més elevat que un 10%, i per a un restaurant el 30% dels seus ingressos depenen, de mitjana, de la mobilitat laboral. A les zones d'oficines aquest percentatge és més elevat”, explica Roger Pallerols, president del Gremi de Restauració de Barcelona, que lamenta el tancament d'un 15% dels bars i restaurants de la ciutat per l'aturada econòmica.