Les sales de concerts catalanes afronten un final d’any agònic

Tancades des del mes de març, les sales de concerts afronten mesos determinants. Segons una enquesta interna de l'Associació de Sales de Concert de Catalunya (ASACC) la gran majoria tenen el final d'any com a límit de resistència i ja s'han fet unes jornades organitzades per l'associació sobre com gestionar concursos de creditors. Segons opina Lluís Torrents, gerent de Razzmatazz, “la situació és devastadora, amb empresaris endeutant-se per afrontar despeses fixes sense tenir cap ingrés i la incertesa de com i quan podran tornar a treballar”. L'impacte en el teixit cultural de la ciutat pot ser irreparable, ja que a Barcelona no es concedeixen llicències per a aquest tipus de negocis, de manera que una sala tancada és sinònim d’una llicència perduda. La música en directe es perfila com una altra víctima col·lateral de la pandèmia.

Más información

Esclaus de la inseguretat i la incertesa

La Generalitat tanca l’oci nocturn a tot Catalunya pels rebrots

La llei seca del ball

En vista d'aquesta situació de fragilitat, ja han començat els moviments dels fons d'inversió disposats a comprar a baix preu sales en una situació difícil. Amb Alberto Guijarro, director de la sala Apolo, ja hi han contactat, encara que la venda de moment no entra en els seus plans: “Però tot té un límit i si això continua així pot arribar un moment insostenible”. Aquell moment podria ser el febrer, quan la sala, que ja s'ha endeutat amb l'ICO per un import d'un milió i mig d'euros “avaluarà si pot continuar endeutant-se sense que hi hagi perspectives de recuperació de l'activitat o un rescat per part de l'administració”, diu Guijarro. A tot això, la sala Abaixadors, una altra sala del grup, ja està en venda. Joan Mas també ha rebut ofertes per Jamboree, “hi ha alguns compradors, d'aquests que van en gran, que volien comprar la sala i l'edifici, pensant-se que era meu. Les ofertes són ridícules, ja que només t'ofereixen pagar el deute i donar-te una mica de xavalla”, assegura. Segons Lluís Torrents la situació és d'extrema gravetat, ja que el desembarcament d'inversors suposaria la mort de la música en directe: “Aquests fons busquen rendibilitat immediata, canviaria el perfil del lleure i convertiria les nits en desfilades d'ampolles màgnum de xampany amb destinació a privats exclusius o bé discoteques massificades, però el concert, activitat poc rendible que sol organitzar-se vocacionalment, desapareixeria”.

La sala Sidecar també va rebre una oferta, en el seu cas d'un particular, l'import de la qual era “un veritable insult”, segons qualifica Roberto Tierz, el propietari, que fixa el desembre com a data límit abans del concurs de creditors. “Tenim 16 persones en ERTO, continuem afrontant despeses fixes i hem d'aguantar campanyes com la del Ministeri de Cultura, que ens continua fent responsables dels contagis quan estem tancats des del març: és indignant”, diu contenint amb prou feines paraules més gruixudes. En termes semblants s’expressa Torrents. La seva sala, Razzmatazz, té unes despeses fixes de 130.00 euros mensuals i una plantilla de 130 persones: “La nostra empresa està sanejada i en principi podem resistir més enllà de l’estiu que ve, però molts empresaris s'estan plantejant per a què serveix aguantar si cada dia que passa t'endeutes més i l'administració continua sense implicar-s'hi. A sobre hem comprovat que les autoritats no acaben d'entendre l’abast del problema, ens dirigim cap a un desert cultural mentre a altres països d'Europa ja hi ha ajuts efectius a la música en viu”.

En el sector les mesures suggerides per l'administració no convencen, ja que s'assegura que no solucionen cap problema, “obrir amb aforament reduït i taules i cadires a la pista ens fa perdre més diners, ja que en treure de l'ERTO alguns treballadors perds la bonificació i pagaries encara més a la Seguretat Social”, diu Torrents. La sala Apolo prendrà una decisió la setmana que ve. Segons Guijarro, tenen 120.000 euros de despeses fixes mensuals, “el problema és que si ho fem l'administració creurà que el problema està resolt, que ja hi ha activitat, quan encara perdríem més diners, però d’altra banda pensem en la responsabilitat social i potser si ara obrim amb un 20%, més endavant l'aforament s'anirà ampliant. No sé què farem, la veritat. Sé que ens cabrien unes 250 persones a la sala gran”. Els concerts serien, en tot cas, amb artistes nacionals, “les gires internacionals ja s’han desplaçat a la tardor de l'any que ve”. Roberto Tierz aprofundeix que “el problema és que prenen decisions persones que no coneixen el sector i a sobre no ens consulten. Si obres amb cadires necessites gairebé més personal de barra, perquè el públic ha de ser atès a la seva localitat, a més que per garantir les normes faria falta més personal de seguretat”, assegura abans de manifestar les seves tres opcions: “O obrim, o ens rescaten o tanquem”.

L'única finestra oberta són els tests ràpids, i les proves es faran a l'octubre a l'Apolo fruit de la col·laboració del Primavera Sound (el tema dels festivals d'estiu és un altre meló per obrir) i l'equip del doctor Bonaventura Clotet, de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. En aquest moment és l'única solució viable des de l'àmbit sanitari, perquè en el polític l’ASSAC ja està negociant en una taula sectorial que per fi sembla que es posarà en marxa i en la qual, com assenyala Carmen Zapata, gerent de l'associació, “proposem a grosso modo aturar la sagnia de despeses fixes mentre durin els tancaments”. Això comptant que, com pensa Joan Mas, “vindran anys sense alegria perquè les sales estaran ofegades pels deutes”. De moment l'Associació d'Amics de la Plaça Reial presentarà dilluns a l'Ajuntament un projecte “per fer concerts gratuïts, a l'aire lliure i aforament limitat cada dia de l'any. Si ens hem de morir, que sembla que sí, fem-ho amb música”.