La PAH i el Sindicat de Llogaters temen una “sagnia de desnonaments”

Més de 300 persones de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) van aconseguir, el 18 de juny, aturar el desnonament a Liliana Salazar –una dona de 43 anys amb dos fills, de tres i set anys– que viu a l’Hospitalet de Llobregat. Faltaven tres dies perquè s’aixequés l’estat d’alarma. Des d’aleshores, els desallotjaments judicials no han parat de créixer, sobretot l’última setmana. Tant la PAH com el Sindicat de Llogaters adverteixen que si les administracions no intervenen ràpidament s’enfronten a una “sagnia de desnonaments” i a una nova crisi de l’habitatge sense que s’hagi tancat la del 2008.

Els Mossos d’Esquadra van carregar dijous contra desenes d’activistes que van intentar impedir un desnonament al barri del Carmel a Barcelona. Els agents van aconseguir desallotjar la família que vivia al pis i entregar-lo al seu amo, Oleguer Pujol Ferrusola, fill de l’expresident de la Generalitat. Des de dilluns passat fins al desallotjament al barri del Carmel, l’Ajuntament de Barcelona ha comptabilitzat –només a la capital catalana– 123 desnonaments.

Más información

El retorn dels desnonaments

Lloguers socials abans de desnonar

“No tenim comptabilitzats els desallotjaments que hi ha hagut a l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma, Cornellà... Però podem dir clarament que estem davant d’una veritable onada. Una hemorràgia de desnonaments que les administracions estan obligades a detenir”, adverteix el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera.

L’1 d’abril es va publicar al BOE un decret pel qual se suspenien els desnonaments de persones vulnerables i sense alternativa habitacional per l’impagament del lloguer. A més, s’establia una pròrroga extraordinària de sis mesos per als contractes d’arrendament que vencessin durant l’estat d’alarma. El problema amb el qual es van enfrontar les famílies afectades és que havien d’acreditar que la seva vulnerabilitat es devia exclusivament a les conseqüències de la crisi econòmica provocada per la pandèmia de covid. A més, en molts casos només s’ajornaven o prorratejaven els pagaments del lloguer però l’inquilí continuava amb el deute.

“Hi va haver moltíssima gent que no es va poder acollir al decret. Als que se’ls va acabar el contracte de lloguer i sí que es van poder acollir a la pròrroga de mig any se’ls acaba en poques setmanes. Ara afronten una pujada en el preu del lloguer que en ocasions suposa el 40% més del que pagaven el març del 2020”, denuncia Palomera.

La portaveu de la PAH Barcelona, Lucía Delgado, adverteix que les moratòries del Govern de Pedro Sánchez no són més que un “pedaç” per tapar “la total absència de polítiques d’habitatge”. Tant Delgado com Palomera creuen que hi ha d’haver una ampliació d’aquestes moratòries: “Que es prorroguin els contractes de lloguer amb preus de març del 2020 almenys fins al juliol del 2021”.

“No és normal que les administracions no fomentin més els habitatges de lloguer social en aquests moments. A Barcelona, la majoria de famílies que viuen de lloguer ho fan en pisos de fons d’inversió que constantment augmenten el preu. Ara hi ha moltíssims pisos turístics buits i les administracions han d’exercir el seu poder perquè tornin al mercat. Avui a tot Espanya hi ha més de 150 desnonaments al dia i ningú no ha salvat les persones, només s’han buscat solucions per als bancs i així ens va anar en l’anterior crisi econòmica”, lamenta la portaveu de la PAH.

Palomera té clar que sense la intervenció pública s’agreujarà encara més la crisi de l’habitatge: “El mercat del lloguer no es comporta com la resta de mercats. A Barcelona el preu d’un pis continua sent alt: 950 euros. Estimem que amb la crisi del coronavirus el lloguer només ha baixat un 5% com a màxim, tot i que ha disminuït molt la demanda, perquè molts estudiants s’han quedat als seus municipis i molta gent amb el teletreball ha marxat a l’extraradi abandonant la ciutat”. El portaveu del Sindicat de Llogaters manté que l’oferta de pisos ha augmentat perquè no hi ha demanda de pisos turístics. “El problema són els agents de la propietat immobiliària. Continuen pressionant per mantenir el preu dels pisos i així no reduir els seus honoraris. A més, les famílies demandants de lloguer no tenen capacitat de negociació, encara menys si han d’afrontar despeses com les finances. Si no hi ha una intervenció pública aviat, l’hemorràgia de desnonaments no haurà fet més que començar”, lamenta Palomera.