El Parlament regula el lloguer atent a un possible recurs

Catalunya disposa des de dimecres d’una llei que limita el valor dels lloguers segons la zona, la renda de l’inquilí i la del propietari de l’habitatge. La norma, tanmateix, corre el risc de ser recorreguda pel Govern davant del Tribunal Constitucional. El Consell de Garanties Estatutàries ja va considerar que envaeix competències estatals. El text va tirar endavant gràcies als vots d’ERC, CUP, els comuns i 29 dels diputats de Junts per Catalunya. Els altres quatre diputats d’aquest últim grup, que continuen al PDeCAT, es van oposar a l’aprovació i van certificar així la divisió dins del grup parlamentari.

En la votació general l’articulat va rebre 71 vots a favor i 63 en contra (Ciutadans, PSC, PP, dos de Demòcrates i quatre diputats del PDeCAT). Els neoconvergents, que es desmarquen per primer cop del grup de Junts, van argumentar que la norma alteraria el mercat de lloguer tot reduint-ne l’oferta i perjudicant el petit propietari. En la votació de les esmenes, tanmateix, el PDeCAT sí que va votar com els seus excompanys.

Malgrat el gran acord a la Cambra, el dictamen contrari del Consell augura un possible recurs davant del Constitucional. Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters, va treure ferro a aquesta possibilitat i va considerar que la decisió de portar el text a l’Alt Tribunal “és política”. També s’oposen a l’articulat Foment i les patronals que representen el sector immobiliari. Fins i tot l’Autoritat Catalana de la Competència creu que pot tenir efectes nocius al mercat del lloguer.

El ple del Parlament va començar ahir amb els dubtes sobre el futur de la llei que inicialment havien pactat el Sindicat, republicans, la CUP, comuns i neoconvergents. Junts per Catalunya va generar incertesa per dues raons. Primer, perquè malgrat donar suport a la tramitació havia esmenat el text acordat a començaments de l’estiu i dimarts les posicions semblaven molt allunyades. Segon, perquè no se sabia quin seria el sentit del vot del grup quan era evident que hi havia visions enfrontades no només entre els quatre diputats que continuen al PDeCAT, sinó entre d’altres que ja són amb Carles Puigdemont.

Des de les files d’ERC i dels comuns es demanava a Junts que donés suport a la llei per evitar que decaigués. El missatge més clar va arribar a la sessió de control al president Quim Torra, en què el líder d’ERC, Sergi Sabrià, va lamentar que “el centredreta” impedís d’aprovar la norma. Torra va respondre criticant aquesta etiqueta i va demanar “de no equivocar-se d’adversari”.

La fumata blanca va arribar just després. Junts i el Sindicat van aconseguir un acord respecte al punt que més els separava, els requisits de renda per tenir la condició de “propietari vulnerable”. El text inicial feia que el límit de preus fos obligat per a qualsevol propietari que tingués una renda d’uns 1.000 euros. Junts va maniobrar ahir per aconseguir apujar aquest llindar, argumentant que hi havia molts petits propietaris que quedaven desprotegits.

El text estableix que els nous contractes no podran superar el preu de l’anterior. A Catalunya funciona, de manera informativa, un índex de preus que es calcula d’acord amb les fiances de lloguer que es dipositen a l’Incasòl. Això permet saber el preu mitjà a determinades zones, segons les condicions de l’habitatge. La llei aprovada utilitza aquest barem per condicionar els nous contractes, que no podran superar el valor màxim establert per a certes zones.

La possibilitat d’apujar el preu està condicionada també per la renda tant del propietari com del llogater. Queden fora d’aquest control els petits propietaris que tinguin ingressos inferiors a 2,5 vegades la renda de suficiència de Catalunya, uns 2.000 euros mensuals (comptant-hi ingressos i rendes). Si els ingressos del llogater no superen 3,5 vegades el mateix índex, al voltant dels 3.200 euros en el cas d’una família de tres membres a Barcelona, el seu lloguer està blindat.