A tots els vells cinemes hi ha fantasmes

Una dona llança una cafetera bullint sobre el rostre del seu agressor en una antiga pel·lícula de Fritz Lang, de la qual Lluïsa Cunillé ha utilitzat el títol per a la seva nova obra, Els subornats. Em diu la directora Lurdes Barba: “Acabem de començar el viatge: els assajos al Teatre de Salt. Estàs convençuda que sabies molts secrets, però quan menys t'ho esperes arriben noves revelacions”. La funció s'estrena el 10 d'octubre a Salt, al Temporada Alta. I farà temporada a la Beckett des del 20 de gener fins al 14 de febrer. L'obra està escrita per a la companyia La Ruta 40, amb la incorporació d'Àurea Márquez. La resta d'intèrprets són Albert Prat, Sergi Torrecilla i Alberto Díaz. Quatre personatges que fugen o estan a la deriva es troben en un antic cinema. Un projeccionista; un home que ha entrat en política; el seu germà, que ha d'enviar una carta misteriosa, i l'encara més misteriosa senyora Selma Parker, amb un enigma del qual convé no revelar gaire cosa: curiosament, Cunillé no ha triat evocar el personatge de Gloria Grahame, sinó una aparent secundària de la història. Però no ens trobem en el més tèrbol del cinema negre. “Per descomptat, és un gest o un homenatge a Els subornats, encara que, com sempre, la mirada de l'autora abasta altres paisatges i altres perfils”, diu Lurdes Barba. “Personatges perduts, molt de la Lluïsa, que sembla que habiten un món que s'està acabant. Selma pren una determinació que la pot posar en perill; el polític també tria córrer un risc”.

Li dic que llegir el text em va recordar la desapareguda mare dels germans. “Hi ha històries per a tots. Es va quedar vídua. El pare era boxejador. Amb un director de tercera se'n van anar a viure a Itàlia. Ella sempre truca al fill gran perquè li agrada escoltar les mateixes històries”, em diu. Vaig pensar en aquesta frase, que sembla escrita a mitges entre Marsé i Modiano: “A tots els vells cinemes hi ha fantasmes”. Vaig pensar en The Flick, l'obra amb la qual Annie Baker va guanyar el Pulitzer, que també passava en un cinema atrotinat. Penso en narracions de la mateixa Cunillé, com Passatge Gutenberg, on Lurdes Barba actuava o dirigia: grans peces com Barcelona, mapa d’ombres, La cita, la recent Islàndia o Occisió, que té 15 anys i l'hivern passat, m'explica Barba, es va estrenar a la sala petita de L Comédie. Celebrem el començament de temporada amb un regal infreqüent: dues altres obres de l'autora pujaran aquesta temporada a l'escenari. Mentre Els subornats ocupa una sala de la Beckett, a l'altra dirigirà El jardí Albert Arribas. I del 6 de maig al 15 de juny, al TNC, Xavier Albertí s'acomiadarà del Nacional dirigint L’Emperadriu del Paral·lel, amb Pere Arquillué, Chantal Aimée, Silvia Marsó i Montse Esteve, al capdavant d'un gran repartiment. Ara, Barba i la seva banda s'estan impregnant del perfum del vell cinema recreat per Cunillé: el món al qual vol arrossegar els espectadors. Em torna la imatge final d'una punta de cigarret vermella foradant la foscor. I perdura en la memòria.