Tres nous consellers a mida de Puigdemont

Els nous consellers Miquel Sàmper (Interior), Ramon Tremosa (Empresa) i Àngels Ponsa (Cultura) han de servir a Quim Torra per reforçar l'alineament de la meitat neoconvergent del Govern amb el relat de Carles Puigdemont i de la nova formació Junts per Catalunya. Es reforça així un discurs independentista més dur que el que oferia, per exemple, la consellera d'Empresa destituïda, Carme Chacón, únic membre del Govern que s'ha mantingut al PDeCAT i ha renunciat a la nova formació de l'expresident fugit. Miquel Buch (Interior), així mateix, havia mantingut un enfrontament amb el president de la Generalitat respecte a l'actuació dels Mossos en protestes independentistes.

La improvisada crisi de govern, tenint en compte les últimes explicacions de la portaveu del Govern, Meritxell Budó, que negaven possibles canvis, apunta a l'intent de refermar al màxim el mandat i retardar tant com sigui possible la convocatòria d'eleccions.

Ramon Tremosa

Ramon Tremosa va construir la seva figura com a economista a la Universitat de Barcelona i amb llibres sobre els suposats greuges econòmics patits per Catalunya, i va saltar a l'arena política el 2009 a través del Parlament Europeu, del qual va caure després de les eleccions de l'any passat. Ramon Tremosa (Sant Boi de Llobregat, 55 anys) torna ara a la primera línia com a conseller d'Empresa, una de les carteres més delicades del Govern per la crisi econòmica que ha deixat la pandèmia i els escassos recursos que ha dedicat la Generalitat al departament que dirigirà.

Però Tremosa és conegut per la seva capacitat de crear una gran imatge pública per al públic català malgrat arrossegar també un ampli expedient de tergiversacions: des de relacionar l'eurodiputat Javier Nart (Ciutadans) amb el terrorisme a mostrar un selfi amb un ex-primer ministre belga com a mostra del suport al procés que va ser ràpidament censurat pel polític belga. I en el seu timeline de Twitter no ha tingut problemes a l'hora de publicar muntatges de portades de mitjans de comunicació o fotografies descontextualitzades per intentar beneficiar el relat independentista o danyar la imatge d'Espanya amb l'etiqueta #marcaEspaña.

Una de les primeres crisis que haurà de gestionar serà la marxa de Nissan de Barcelona, en la qual la seva predecessora, Àngels Chacón, treballava braç a braç des de fa mesos amb la ministra d'Indústria, Reyes Maroto. Però també haurà de recuperar la maltractada economia que ha deixat el coronavirus, que s'ha acarnissat especialment amb el turisme, que en els últims anys ha patit també altres cops, com el que ha rebut la seva imatge arran de les protestes independentistes.

Àngels Ponsa

La substituta, a partir de dimarts vinent, de Mariàngela Vilallonga al capdavant de Cultura serà Àngels Ponsa (Artesa de Segre, 60 anys), que des del juny del 2018 ja era dins de l'organigrama del departament com a directora general de Cooperació Cultural i més tard, a partir del juliol del 2019, després d'una remodelació de la conselleria, directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i màster en Gestió Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona ha estat professora de l'Escola Massana d'Història de l'Art entre el 1988 i el 1991. El seu nomenament no ha sorprès dins del món de l'art. Ella ha estat la cara visible en presentacions d'exposicions organitzades pel departament d'Arts Santa Mònica, un centre sense director des del 2017, i ha participat en moltes de les videoconferències amb el sector cultural durant la pandèmia.

Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, ha estat membre del comitè de Sant Cugat, municipi on ha estat regidora de Serveis a la Persona entre el 1995 i el 2003 i secretària de la delegació d'Òmnium Cultural. Ponsa també és membre del Consell Social de la Llengua i del Consell Escolar de Catalunya. El 2011 va ocupar un escó al Parlament de Catalunya en substitució de Jordi Cuminal; el 2013, en comptes de Lluís Miquel Recoder, i el 2017, en lloc de l'exconsellera Neus Munté.

El juny del 2018, després de ser nomenada directora general, Ponsa feia una piulada en la qual donava les gràcies pel seu nomenament amb dues fotos d'ella: una al costat de Lluís Puig i una altra amb Laura Borràs, però no amb Vilallonga.

Miquel Sàmper

Miquel Sàmper és un home de l'òrbita de l'exconseller pres Josep Rull, que va substituir com a alcaldable de Terrassa, i fins ara era regidor de la població barcelonina per Junts per Terrassa. Llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques, va ser president del Consell de l'Advocacia Catalana i adjunt a la Presidència al Consell General de l'Advocacia Espanyola, i degà del Col·legi d'Advocats de Terrassa.

Per la seva trajectòria com a advocat, ha rebut la Creu de Sant Raimon de Penyafort del Ministeri de Justícia i també la Creu d'Honor del Consell de l’Advocacia Catalana, així com la Gran Creu al Mèrit de l'Advocacia Espanyola. Sàmper va ser creador de la primera Oficina d'Intermediació Hipotecària d'Espanya i ha col·laborat activament en causes humanitàries i organismes defensors dels drets humans.

Durant el judici del procés sobiranista al Tribunal Suprem, va protagonitzar una polèmica en ser citat per un guàrdia civil com un dels qui va encoratjar els manifestants “provocant una actitud gens pacífica” durant l'escorcoll a Unipost a Terrassa durant l'operatiu per evitar l'1-O. Després d'aquestes declaracions, Sàmper va anunciar accions penals contra l'agent i va assegurar en declaracions a diversos mitjans que les seves afirmacions eren completament falses.