_
_
_
_

L’inici de curs es complica per la contractació a última hora de mestres

Els sindicats alerten que els professors que reforçaran els centres encara no s’hi han incorporat i ho faran just abans que comencin les classes

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, dimecres, en una visita a Cornellà.
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, dimecres, en una visita a Cornellà.EP
Josep Catà Figuls

Dues setmanes abans que comenci el curs la incertesa continua. El Departament d'Educació planteja la tornada a l'escola mitjançant un protocol que va canviant: ahir dimecres el Govern va prometre a les famílies, després d'una reunió amb la plataforma Tornem a les escoles, que no es tancarien els centres excepte si hi ha un confinament total, mentre que el protocol establia que si hi ha dos positius en grups diferents sí que calia tancar el centre. Les ràtios, a més, són encara massa altes segons els sindicats, que denuncien que els mestres que reforçaran els centres per complir amb les places fixades a les aules no s'hi han incorporat i ho faran just abans que comenci el curs.

Más información
Què aprendrem de la pandèmia a les aules?
Les escoles de Catalunya obriran el 14 de setembre amb grups estancs i entrades i sortides esglaonades

Al juliol, el Departament d'Educació va anunciar la contractació de 5.417 docents per reforçar els centres en l'inici d'un curs, que previsiblement tornarà a estar marcat per la pandèmia. Aquestes noves contractacions són tant de mestres d'infantil i primària com de professors de secundària, batxillerat i formació professional. No obstant això, la tornada a la feina del món educatiu ha començat sense ells. Ramon Font, portaveu del sindicat Ustec, recorda que “aquests nous docents només serviran per no superar les ràtios, és a dir, per corregir una situació que ja era dolenta, no per millorar-la”.

El retard suma incertesa a un curs que està ple de dubtes. Manel Pulido, de CCOO, considera que l'inici de curs mostra “una descoordinació total”. “No tenim encara totes les mesures de protecció, no hi ha increment del pressupost de neteja, el personal vulnerable encara no sap si ha d'anar a treballar o no, hi ha pocs docents i les ràtios continuen sent altes. És una situació greu”, afirma. Les ràtios dels alumnes seran d'un màxim de 20 per grup a infantil i primària i de 30 a secundària.

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, va explicar ahir que el departament estudiarà els centres d'infantil i primària que superin la ràtio. “Quan tinguem la radiografia real del nombre d'alumnes per grup estable farem una anàlisi per emprendre accions si se superen les ràtios”, va dir el conseller. Dimecres el Govern central va transferir a Catalunya més de 337 milions d'euros del tram educatiu del Fons covid-19.

“Hi ha nervis, perquè veiem que falten recursos i cada dos dies canvien les normes”, admet una professora

Per complir aquestes ràtios no n'hi ha prou amb els professors de reforç, sinó que tots els centres s'han vist obligats a reorganitzar els seus recursos, eliminant especialitats i atenció especial a alumnes per aprofitar tots els docents per a grups d'un màxim de 20 alumnes. Els professors lamenten que aquest curs pedagògicament serà molt insuficient. A l'institut on treballa Elsa Bernat, un centre públic d'alta complexitat a l'Hospitalet de Llobregat, la reflexió als passadissos el primer dia és “a veure quant dura això, quan ens tornen a confinar”. Aquesta professora està especialment preocupada per mantenir els seus alumnes connectats si el grup ha de tornar a casa a fer quarantena. “Tenim clar que tindrem diversos confinaments i que haurem de passar a l'eduació en línia”, explica Edgar Martínez, coordinador d'ESO en un institut de Barcelona. Considera que l'administració “no s'ha posat a la pell dels centres”.

Per la necessitat de reorganitzar els grups i complir les ràtios i l'obligació que siguin estancs, tampoc serà possible mantenir l'hora de català extra per als alumnes d'origen migrant a l'escola pública de Mollerussa (Pla d'Urgell) on treballa Gemma Porta. “Al nostre centre hi ha molts nouvinguts, i no sé com ho farem… tampoc podrem atendre els d'educació especial, que tindran menys hores”, explica. “Hi ha nervis, perquè veiem que falten recursos i cada dos dies canvien les normes”, afegeix Porta.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Josep Catà Figuls
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_