La Filmoteca recorda el seu pianista, Joan Pineda

La Filmoteca de Catalunya recorda amb una sèrie d'activitats aquesta setmana qui va ser el seu pianista titular, Joan Pineda, que acompanyava en directe les projeccions de pel·lícules mudes. Pineda es va dedicar també a la composició de bandes sonores com les de La muerte del escorpión (Gonzalo Herralde, 1976) o Una familia decente (Lluís Josep Comerón, 1978). Tots dos films es podran visionar en el cicle que arrenca dijous a les 20.00 a la Sala Chomón del centre, on se l'havia pogut veure en tantes ocasions, i on se li dedicarà una sessió inaugural especial.

Aquesta sessió, gratuïta, constarà de tres parts: la projecció d'un muntatge d'imatges entorn de la figura de Joan Pineda, una taula rodona en la qual participaran la seva filla Ofèlia Pineda, el crític i exdelegat de Cinematografia del Departament de Cultura, Antoni Kirchner, i els experts en música de cinema Joan Padrol i Josep Lluís Falcó. Finalment, tindrà lloc una audició d'enregistraments pianístics del mestre amb la projecció d'escenes dels films muts musicats.

Joan Pineda (1931-2020) era metge, però la seva afició era la música.”I va posar tot l'entusiasme del món en la seva gran passió”, recalca la nota de la Filmoteca sobre l'homenatge al seu pianista. “El dia que, sobtadament, va haver d'improvisar al piano l'acompanyament del Faust de Murnau va ser l'inici de la seva intensa relació amb la música cinematogràfica en les seves formes més diverses. Principalment com a pianista per a projeccions de cinema mut en festivals, cineclubs i, sobretot, a la Filmoteca, on es va convertir en el col·laborador més veterà i ovacionat de la casa”.

Pineda va musicar en directe centenars de pel·lícules de cinema mut. Des de Méliès a Sjöstom, Chaplin, Chomón o Griffith, gairebé tots els directors de cinema mut han passat pel seu piano. Se sabia de memòria més de 500 bandes sonores i, amb ironia, es preguntava “per què caram van haver de parlar a les pel·lícules”. La seva obra es va recollir en un CD editat per la Filmoteca el 2008.

Pineda va ser també un pioner en la difusió de la música de cinema als mitjans, tant a la ràdio com a la televisió. Va debutar a Ràdio Barcelona el 1960 en un programa titulat Cine sin imágenes i el 1976 es va convertir en col·laborador de Ràdio 4 amb programa propi, Arpegis i estils. Va participar com a pianista a les gales de lliurament dels Premis Sant Jordi de Cinematografia, i el 1992 ell mateix va ser reconegut amb aquest guardó.