“Vull la PCR perquè marxo de viatge”

“On va? Depèn del país, el marge per a la validesa de la prova PCR és de 72 hores o de 48 hores”. La pregunta la fan des de l'altra banda del vidre de la recepció d'uns laboratoris de Barcelona a una dona que es presenta amb un volant d'un metge de capçalera amb la petició del test per detectar la presència del virus de la covid-19. No es troba malament, no té símptomes sospitosos d'haver-se infectat, no sap si ha pogut estar en contacte amb algun positiu o amb un portador asimptomàtic. La raó de la seva petició és que pensa fer un viatge i el país on va li exigeix un certificat conforme ha donat negatiu a la prova PCR.

Un requisit que s'ha anat estenent a mesura que Espanya —i en concret Catalunya, entre algunes comunitats espanyoles— ha anat tenint rebrots de coronavirus. Grècia i Àustria l'exigeixen, i Bélgica i Alemanya, en alguns casos. No sempre és per un viatge a l'estranger: en altres ocasions es demana per una mena de prevenció, especialment si es conviurà o s'estarà en contacte amb persones grans.

A les deu del matí, la cua al carrer de Provença, als laboratoris Echevarne, de Barcelona, és de no menys de 30 persones. Bastantes són per a PCR. “A la recepció no preguntem el motiu específic perquè es fa amb prescripció mèdica”, explica Nati Plana, gerent dels laboratoris. En les últimes setmanes, els viatges a l'estranger o de vacances i el descartament de les empreses en què s'ha produït un positiu són les causes més freqüents. Amb excepcions, com la d'una dona que els va plantejar fer un PCR a tots els convidats a unes noces com a regal al nuvi, per garantir que al convit no hi hagués cap positiu, explica la gerent, que aclareix que no van fer la “PCR regal de noces”.

Una dona va plantejar com a regal de noces una PCR a tots els convidats

No poques de les consultes que es fan als internistes en les últimes setmanes plantegen el desig de sotmetre's a la PCR. “Cada vegada és més freqüent, sobretot per a persones que conviuen amb joves que poden ser asimptomàtics i que temen contagiar familiars amb malalties de risc o als més grans durant les vacances. Fa uns dies vaig prescriure la pràctica d'una PCR a una dona que anava a cuidar els seus pares a un poble de Guadalajara i volia estar més tranquil·la. És una cosa que cada vegada es demana més, també, per l'alarma que estan provocant els rebrots. I els metges ho prescrivim amb més normalitat perquè ara hi ha més capacitat per fer els tests”, explica Javier Herranz, internista de la privada.

Les asseguradores privades no solen cobrir el cost de la PCR —que oscil·la entre els 120 i 140 euros— tret que s'inclogui en la pràctica de més anàlisis o proves.

Els epidemiòlegs s’oposen a fer  proves “per si de cas”

Aquesta PCR “per si de cas” o “preventiva” no té cap sentit i obeeix, més aviat, a una societat que està hipermedicalitzada. És l'opinió de Joan Ramón Villalbí, epidemiòleg i membre de la Societat Espanyola de Salud Pública i Administració Sanitària (Sespas), que creu que les peticions de PCR que no obeeixen a la sospita de la malaltia o pel risc clar de contagi formen part del “consum” sanitari i per la tradició que el sector privat “assumeixi allò que no vol fer el públic”. Subratlla que la prova no és exacta al 100% i que per això el seu valor és “dubtós” a l'efecte de prevenció. Opina que la seva realització només està justificada si hi ha símptomes, contactes amb positius “o en casos de transmissió comunitària”, com els cribatges massius que s'han fet a Terrassa, Sabadell o Santa Coloma de Gramenet”.

Una altra qüestió és que la PCR és una mena de foto fixa: “També és possible estar contagiat però amb una baixa càrrega viral i que no es detecti i que es manifesti al cap d'uns dies. O que el contagi es produeixi a l'espera del resultat [sol ser de 48 hores], argumenta Jesús Molina, epidemiòleg i portaveu de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salud Pública i Higiene. “La PCR no és cap passaport per a les vacances, l'important és seguir amb les mesures de distanciament, mascareta i higiene”, insisteix.