Rakitic: “Perdre et fa pensar molt”

Davant l’ordinador i amb un fons icònic com és la imatge aèria del Camp Nou, Ivan Rakitic (Rheinfelden, Suïssa; 32 anys) es passa la mà pels cabells mentre respon amb fermesa des d’una sala de la ciutat esportiva blaugrana. No ha estat un bon curs per al Barça, encara que el centrecampista articula un discurs positiu sempre que s’anteposi la paraula que més accentua durant l’entrevista: “Junts”. Aquest dissabte (21.00, Movistar LC), el Barça rep el Nàpols en la tornada de vuitens de Champions (1-1 en l’anada).

Pregunta. Han netejat la ment, com demanaven Messi i Setién després de caure a la Lliga?

Resposta. Sempre estem una mica en contacte, però sí que feia falta desconnectar i descansar. Després del confinament, les coses no van sortir com volíem; tocava pensar en nosaltres, millorar moltes coses. Hem de ser molt sincers perquè no hem fet les coses com tocava. Cal aixecar-se ja. Tenim el Nàpols i depèn de nosaltres fer un gran partit i passar.

P. També hauran de superar la seva defensa, presumiblement de cinc. Per què se’ls entravessa aquest sistema defensiu?

R. Atacar sempre és més difícil que defensar. I és complicat atacar un equip que s’ordena al darrere i acumula homes per esperar els errors. Cal moure la pilota, ser molt precisos, fins i jugar amb tranquil·litat i confiança. També amb paciència.

P. La perden amb facilitat?

R. No. Però quan hi ha molta gent ficada a l’àrea rival, cal buscar altres vies. Ho tenim clar. Això i que a nosaltres ens agrada molt atacar, ser a dalt. Som el Barça i està clar que deixarem espais. Però de vegades també cal tenir cap. Pensar en el que pot passar després. Nosaltres intentem recuperar la pilota el més amunt possible perquè amb la gent que tenim davant, podem fer molt mal. Encara que ho hem de fer molt junts, molt units, perquè a la mínima els equips ens ataquen igual i hem de córrer 70-80 metres cap enrere. I així se’ns complica. De manera que haurem de ser agressius, tots junts, més llestos, i de vegades fer una falta, que per una targeta no passa res. Saber que si no pots arribar 20 o 30 vegades a la porteria rival, amb 10 o 15 és millor si no deixes que passin al darrere.

P. Fa anys va dir que corria per Messi, perquè se l’havia guanyat. Ho manté?

R. Això no canvia ara ni mai. Ell i els de dalt saben que aquesta bona pressió avançada és important, però que també ens han d’ajudar. Tots ho tenen clar. Si no podem atacar bé, hem de descansar en la nostra posició, junts, perquè no ens puguin fer mal. I si estem forts en defensa, en atac estarem millor. No hi ha un jugador més guanyador que Messi, és el nostre capità, va al davant i nosaltres treballarem perquè es pugui divertir tant de temps com pugui a prop de l’altra porteria.

P. Encara que fa la sensació que la proposta de Setién encara no funciona. És així?

R. El míster va arribar el gener, directe a competir. Després vam estar tancats a casa i de nou a competir. Hem de confiar en nosaltres perquè sabem el que tenim; ser positius perquè el que hem fet ho hem fet junts, sempre. És el mateix grup que altres anys, barrejat amb algun de nou i joves que van pujant. Hi ha ganes; no s’ha d’entrar en debats sinó en treballar bé per ensenyar-ho.

P. Per què ha estat tan difícil l’arribada de Setién al vestuari?

R. No ho sé. Els resultats marquen l’ànim de tots. I amb el confinament no hem pogut tenir gaire contacte, proximitat. Tant per a ells com per a nosaltres. És complicat i esperem que connectem més.

P. És difícil ensenyar a aquest vestidor que té tan clara la idea de joc des de fa temps?

R. És clar que és difícil. Però és que si agafem 100 entrenadors, tots seran diferents per la seva idea, pel seu tracte... Aquí, en un club com el Barça, al vestidor hi ha caràcters forts i ha de ser així. Hem viscut molt i crec que ho fem en benefici de l’equip.

P. Va entendre el vestidor el canvi de Setién per Valverde quan anaven líders a la Lliga?

R. Els jugadors no posem ni traiem res. És una decisió de la directiva, del presi, i hem d’adaptar-nos a les idees. En aquest club hi ha molta exigència. Jo recordo un dels meus primers partits amb el Barça que guanyàvem 5 o 6-0 al Granada i en arribar a la zona mixta, la primera pregunta va ser: “Què passa que no esteu fins?”. Em va quedar clar!

P. A vostè, Piqué, Busquets, Suárez i fins i tot a Messi els exigeixen tenir menys anys...

R. S’ha generat una mica aquest moviment dels que tenen trenta anys, però són jugadors que qualsevol voldria tenir al seu equip. Puc parlar per mi, em cuido més que mai i estic millor que mai.

P. La seva feina no es valora tant perquè no és tan vistosa?

R. Quan un no veu un partit, pregunta: “Com han quedat?”. I després: “Qui ha marcat?”. No qui ha jugat bé, qui ha salvat un gol, qui ha robat més pilotes... Però és que cada un té el seu rol. A mi m’agradaria regatejar com Messi o marcar els gols de Luis. Però això és el Barça i cada un té les seves qualitats. Jo estic per ajudar, per córrer, per aportar el que pugui en atac i defensa.

P. Quan no jugava, va dir que estava trist.

R. Qualsevol que em coneix sap que el que jo vull és jugar. Sento molt respecte i no em vaig voler posar per davant de ningú o fer res que pugui crear mal ambient en el grup. Això és important per a mi.

P. L’any que ve vol seguir al Barça?

R. Sempre he dit que sí. No he de pensar de cap altra forma.

P. El que no segueix és Arthur. Creu que s’ha gestionat malament l’assumpte perquè no serà en la Champions?

R. Si no pot ajudar per la raó que sigui, millor que no estigui amb nosaltres. Si ell o el club ho han decidit així, cal acceptar-lo. És una pena perquè és un grandíssim jugador. Però hem de pensar en els que som aquí.

P. Un altre embolic del vestidor, que aquest any se les ha vist amb la directiva, amb el director esportiu (Abidal) i fins i tot amb Setién. No és molt enrenou per competir?

R. Ja que s’ha vist que sí. Però hem d’aprendre tots perquè junts fem el Barça. El que és important és anar en la mateixa direcció, sabent que no pensarem tots igual. És un club que està acostumat a anar a dalt, guanyant, sent fins i tot superior, i després veus que costa, que dol més perdre. I això et fa pensar molt. Però de vegades discutir pot ser beneficiós.

P. Si guanyen la Champions semblarà que no ha passat res?

R. Això funciona així! És una gran oportunitat i es pot fer moltíssim en poc temps. És com anar al Mundial amb el teu país. Encara no hem de pensar en Lisboa sinó contra el Nàpols. Estic convençut que anem preparats. Anem al màxim.

P. Aquest equip pot guanyar la Champions?

R. Per descomptat que sí.

P. Està tranquil, per la pandèmia, en viatjar a Lisboa?

R. Mentiria si digués que sí. No és una situació agradable. Però esperem que no passi res.