La trama del 3% va adjudicar obres de forma fraudulenta per 227 milions

Mentre el Govern prova d'esbrinar si el cas 3% ha perjudicat el patrimoni de la Generalitat, el jutge que ha finalitzat la investigació ho té clar: el tripijoc d'adjudicacions per beneficiar empreses donants de Convergència (CDC) va suposar no només un “greu descrèdit” per a l'administració catalana, sinó també un “perjudici per a l'erari públic de milions d'euros”. Encara que aquest perjudici no s'ha quantificat, hi ha una dada eloqüent: fins al 2015, la trama del 3% va adjudicar de forma irregular, des de la Generalitat i els ajuntaments controlats pel partit, 31 obres públiques per 227 milions.

Els 227 milions donen una idea de com de sistemàtic va ser el pagament de picossades i de com de sostingut va ser en el temps. Les adjudicacions sota sospita, que involucren desenes d'institucions (locals i autonòmiques) a Catalunya, se situen entre el 2009 i el 2015. És una etapa d'èxit polític per a Convergència, que torna al Palau de la Generalitat el 2010 després de la travessia del desert que va suposar el tripartit d'esquerres. El partit llavors controla un bon nombre d'ajuntaments als quals suma, el 2011, el de Barcelona, gràcies al triomf de Xavier Trias.

Quan arriba al poder, Artur Mas atorga al gerent del partit i home de la seva màxima confiança, Germà Gordó, plens poders per controlar l'obra pública com a secretari del Govern. Gordó és el dirigent de més nivell dels que han estat processats en la causa oberta per l'Audiència Nacional, que està a un pas d'arribar a judici. Un total de 32 persones —empresaris, càrrecs públics i quatre exresponsables de CDC— estan pròximes a asseure's al banc dels acusats per delictes de corrupció. Entre aquests, el de malversació de cabals públics, malgrat l'afirmat en sentit contrari per la portaveu del Govern, Meritxell Budó, en referir-se a la hipotètica personació de la Generalitat en la causa.

Fa dies que Esquerra Republicana pressiona perquè l'executiu autonòmic —del qual forma part— sigui acusació en el judici. El president de la Generalitat, Quim Torra, no ho descarta, però posa condicions: només ho farà si es detecten “perjudicis econòmics”. Torra ha ordenat als serveis jurídics examinar si és així, encara que de la lectura de la interlocutòria dictada fa uns dies pel magistrat José de la Mata es dedueix sense cap dubte —almenys de forma provisional— que ho va ser.

Poder convergent

El 2010 Convergència va recuperar el timó de la Generalitat, i amb aquest, el dels organismes que contracten obra pública; en especial, el gegant Infraestructures.cat. Les dues persones que van dirigir l'ens en aquella època (Josep Antoni Rosell i Joan Lluís Quer) estan processades. El mateix que Antoni Vives, regidor d'Urbanisme amb Trias i que va passar a ser responsable de Bimsa, l'equivalent d'Infraestructures.cat però en l'àmbit de l'Ajuntament de Barcelona. La reforma de la plaça de les Glòries (65 milions), encara inacabada, és un dels puntals de la investigació.

Les obres sota sospita involucren altres entitats com l'Autoritat Portuària de Barcelona, que per la seva naturalesa adjudica obres de gran quantia. Les dues que presumptament es van manipular van ser les del dic est (39 milions) i els accessos a l'ampliació sud del port de Barcelona (10 milions). També hi ha ajuntaments —Olot, Sant Fruitós de Bages, Lloret, Figueres, Sant Celoni, Sant Cugat o Tona—, el Consorci d'Educació de Barcelona, la Diputació de Barcelona i fins i tot l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, on es formen els aspirants a mosso d’esquadra. Les obres són de tota índole: la reforma de la plaça de les Glòries, el dic est del port, la nova estació de l'AVE a Girona, l'ampliació d'una línia de Ferrocarrils, un ambulatori a Mataró, el manteniment d'escoles o projectes d'urbanisme i reformes a carreteres i edificis públics.

Els responsables de Convergència “venien influències” sobre l'adjudicació d'aquests contractes als empresaris que volien guanyar els concursos. A canvi d'aquesta influència —real en molts casos, simulada en d'altres—, les empreses feien donacions a les fundacions afins al partit, que és el mateix que dir al partit perquè compartien la mateixa caixa. Gordó i els tresorers estaven al corrent de les adjudicacions, pressionaven els directors generals o alcaldes de torn i es reunien amb els empresaris per fer-los veure que la seva generosa aportació era necessària.

El jutge ha conclòs que 31 adjudicacions estan viciades perquè es van alterar per beneficiar tal o tal empresari amic. El 3% és l'import que, presumptament, anava a parar Convergència, encara que aquest percentatge s'ha d’agafar més com una referència. De vegades la coincidència és total, tant en xifres com en dates. En altres casos, els pagaments servien per mantenir una relació “privilegiada”, diu el jutge, amb Convergència, i seguir a la partida.