Agost de llagostes sense propietari

Hi ha places de poble que parlen. Parlen dels seus habitants. I de la gent que el visita. De la salut i els hàbits de la seva gent gran; de nits de tertúlia a la fresca a la porta de casa. De l'alegria dels seus nens; d'estius amb salnitre i gelat de dues boles. D'hiverns d'ensaïmades farcides. De xocolata o de crema. De sobrassada menorquina. Totes, això sí, de Cas Sucrer. Es Mercadal (Menorca) té dues places que parlen a plens pulmons. En la de la Constitució, són les terrasses les que animen la moguda i funcionen de termòmetre. Quan entre les taules del Tapes i de Ca'n Bep amb prou feines queden els dos metres de distància de seguretat exigida aquest 2020, és que torna a ser estiu. Encara que aquest estiu de mascaretes i hidroalcohòlics hagi hagut de despertar-se sense el popular jaleo —celebració d'origen medieval protagonitzada per cavalls, molts d'ells de raça autòctona mallorquina—, sense cavalls ni caixers desfilant per sa plaça al so de la banda municipal. Amb unes festes amb menys festa, amb toc de queda —els bars es tanquen les dues de la matinada, que no està tan malament— i concerts només en petit comitè, sense barra ni ball.

A la plaça del Pare Camps, una mica més amunt, a l'altre extrem del carrer Nou, cada dijous s'aixeca el mercat des de fa dècades i dècades. També ho fa aquest estiu, encara que és un mercat en versió reduïda: de les 130 o 140 parades d'altres anys, aquest any no n’hi ha més de 40, només amb producte alimentari i representació dels comerços del poble. Si a l'hivern la quietud de la plaça la trenquen els alumnes de l'escola a mig matí, tan bon punt les classes s’acaben també són ells i els seus patinets, ells i les seves bicis, els que donen color a un poble ple de vida, gràcies també a la terrassa d'Es Gurugú, local mític. Fins i tot en temps de coronavirus. Perquè encara que el juliol ha arribat una mica tard a l'illa, agost torna a respirar-se tan pletòric i animat com sempre. I això que la covid-19 ha deixat més morts de les desitjades al municipi, afectat com es va veure el geriàtric municipal, amb més de la meitat dels interns infectats.

Avui, quan l'estiu cau a plom sobre les dues places, quan ja costa més trobar una taula lliure per al sopar i els pescadors tenen excedent de llagosta, només uns quants veïns miren amb recel els nouvinguts per por de nous rebrots. N'hi ha altres que comencen a respirar una mica més tranquils mentre confien que la crisi sigui menys crisi. Homes com el Toni, propietari del restaurant Las Vegas, sempre tan atent amb els habituals com amb els clients que estan de passada, conscient com és que la salut del poble depèn que els vols tornin a arribar a Menorca plens de turistes.

Els de Mercadal, en ple centre de l'illa, a la falda del Toro —el punt més alt de Menorca, a 357 metres sobre el nivell del mar— són, sobretot, espanyols, especialment de Catalunya, molts d'ells reincidents i uns quants propietaris. Per això, els apartaments i segones residències ja són tots plens a l'agost. Les cases de Fornells, ja a la platja —magnífica la seva badia, imprescindible la llagosta a la brava, amb ous i patates fregides de Sa Llagosta—, estan tan plenes com ho van estar l'últim estiu. És més, s'han disparat les sol·licituds d'empadronament al municipi. “Molts volen assegurar-se que si torna el confinament la tancada, almenys, els agafi aquí”, relaten fonts del consistori. Són doncs altres zones de l'illa, normalment plenes de turistes britànics, les que estan acusant més la crisi sanitària.

Esclar que, sempre es treuen experiències positives en els moments durs. Aixecat l'estat d'alarma, els menorquins van poder gaudir de les seves platges, de les seves aigües cristal·lines i color turquesa com feia anys no recordaven. Això sí, sense gaires luxes. La incertesa ha portat els empresaris a renunciar a la renovació del contracte i la costa d'Es Mercadal s'ha quedat sense gandules ni para-sols. La Menorca de juny i primera quinzena de juliol ha viscut l'estiu més silvestre i tranquil dels últims anys, una sort per a aquells que es preocupen (i són molts els menorquins) per conservar un escenari tan salvatge i bonic com necessitat de protecció. Perquè Es Mercadal, i Menorca, serien uns altres sense els qui donen vida a les seves places tots els dies de l'any.