La pandèmia agreuja la crisi de la indústria a l’àrea metropolitana

Els debats previs a la pandèmia ara semblen llunyans, però el coronavirus i l'aturada de l'activitat pel confinament no han fet més que accelerar problemes de fons que ja existien. Un d'ells és la desindustrialització gradual de l'àrea metropolitana de Barcelona i el creixent nombre d'acomiadaments per expedient de regulació d'ocupació (ERO), que ja eren una realitat abans de la pandèmia. Els experts alerten que la recessió que segueix el virus aprofundirà la crisi de la indústria catalana, mentre que els sindicats apel·len a la mobilització i a un pla industrial català per trampejar el temporal.

Les comarques del Vallès Occidental i Oriental, el Barcelonès i el Baix Llobregat concentren la meitat de la indústria catalana. La ciutat barcelonina de Montcada i Reixac, presidint la confluència del riu Ripoll amb el Besòs, encarna l'eclosió industrial i l'esperit obrer que va impregnar al llarg del segle XX les ciutats que envolten Barcelona. Travessada per cinc estacions de tren i una de metro i per les carreteres que porten a la gran ciutat, Montcada, de més de 36.000 habitants, ha estat, des de fa dècades, un municipi industrial potent.

El curs, tanmateix, ha començat amb mal peu per a aquesta ciutat. El setembre de l'any passat, l'empresa TE Connectivity, l'antiga Tyco, anunciava un ERO que finalment es va pactar per a un centenar de treballadors. Dos mesos més tard, un altre tancament industrial, aquesta vegada a Prysmian, abans anomenada General Cable, afectava 153 treballadors d’aquesta planta. Després del pas de la pandèmia i l'aturada de l'economia, ha arribat a Montcada l'estocada definitiva: l'anunci del tancament de la planta de Nissan, que en aquesta ciutat ocupa 180 treballadors directes i en té centenars en empreses satèl·lit.

Els tres tancaments industrials –el de Nissan, encara en negociació– tenen una cosa en comú: sorgeixen de l'estratègia de reestructuració de grans grups multinacionals, que no veuen avantatges en mantenir plantes a Catalunya. “El debat sobre la indústria no ve pel coronavirus. El 2019 vam passar de 1.106 ERO a 2.800, estàvem en una fase de desacceleració cíclica i la indústria era l’únic sector que retrocedia des de feia dos anys”, explica Carme Poveda, directora del gabinet d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Poveda afegeix que “en un moment en què l'estratègia global és reestructurar l'activitat, Catalunya no està ben posicionada, perquè una tercera part de les empreses està vinculades a capital estranger que no té els centres de decisió” a Catalunya. És el cas de Nissan, que arran de la revisió del pacte global amb Renault ha hagut de deixar caure les fàbriques catalanes (que ja estaven al 20% de la capacitat de producció). Però també va ser el cas de Prysmian, un tancament que va obeir a la necessitat d'eliminar duplicitats de fàbriques després que el grup comprés General Cable.

“Ja érem conscients que en els propers anys, per la transformació de la indústria, algunes empreses acabarien tancant. La crisi del coronavirus ha accelerat aquestes decisions que estaven una mica en suspens i que la pandèmia ha brindat com a oportunitat per als empresaris. És el cas de Nissan, però també és el de la mina de Sallent i d'altres”, explica José Antonio Hernández, secretari general d'Indústria de CCOO a Catalunya.

Els sindicats consideren que ara és el moment de veure a què es dediquen els fons per a la reconstrucció i creuen que són una gran oportunitat per reforçar el sector industrial i que torni a ser el motor econòmic després de la desfeta del turisme pel coronavirus. “La indústria ha de ser el centre de l'atenció de les polítiques públiques. Estem veient que hi ha països que estan rescatant empreses industrials i això pot ser la tendència en els propers mesos”, coincideix l'experta de la Cambra de Comerç.

Pla de reactivació

El sector sent certa desconfiança per l'Administració sobre el pla per a la reactivació de la indústria, que ve de la decepció pel grau de compliment del Pacte Nacional per la Indústria. Aquest pacte, que va aconseguir el consens de tots els partits al Parlament i dels agents socials i empresarials, està a punt de culminar els quatre anys de vigència i la Generalitat defensa que s'ha complert un 92,5% dels objectius. “Però s'han implementat les mesures que s'haurien posat en pràctica igualment. Tot el que té a veure amb innovació i infraestructures no s'ha complert suficientment”, critica Hernández. “Haver fet bé o malament les coses en els últims anys ens situa de forma diferent per afrontar la crisi, i a Catalunya hem tingut un Govern que no governa”, afegeix.

La Cambra de Comerç considera que el sector industrial català dona mostres d'adaptar-se a una indústria de més valor afegit i de tecnologia avançada, sobretot en les petites i mitjanes empreses, encara que creu que falten fons per a la formació.