_
_
_
_

“Sincerament, els morts em són igual”

Desenes de joves se salten a la platja de Barcelona la prohibició de fer ‘botellón’ i al·leguen desconeixement i falta d'alternatives

Carlos Garfella Palmer
Joves fent un 'botellón' a la platja de la Barceloneta, divendres a la nit.
Joves fent un 'botellón' a la platja de la Barceloneta, divendres a la nit.JUAN BARBOSA

Veure un guàrdia urbà patrullar la platja de Barcelona un divendres a la nit és com veure Moisès separant les aigües de la mar Roja. A cada pas que fan els agents, desenes de joves carregats amb cerveses obren el pas com les aigües egípcies davant del profeta. És igual que el Govern aprovés dimarts passat la prohibició total de botellons com a mesura per frenar la transmissió de coronavirus entre els joves. A la Barceloneta, igual que la llegenda bíblica, ahir a la nit els joves no van tardar ni cinc minuts a tornar a la sorra quan la policia marxava.

Els arguments dels que es van saltar la norma el primer cap de setmana de prohibició discorrien entre la ignorància (“primera notícia, no en tenia ni idea”) i la rebel·lia (“si no hi ha discoteques, on bevem?”). Amb tot, el nombre de joves que es van concentrar per beure a la platja de la Barceloneta va ser menor al que s'acostuma a veure un cap de setmana normal, van coincidir els més assidus.

L’Andrea, mexicana establerta a la capital catalana des de fa gairebé una dècada, ho va fer sense indici de culpa. “A mi, sincerament, els morts em són igual”, va dir la jove davant les cares estupefactes dels seus col·legues. Era la 1.45 de la matinada i l'alcohol ja feia efecte.

La jove, una dissenyadora gràfica a qui acompanyaven set amics amb edats d'entre 25 i 40 anys, argumentava que “després de tants mesos tancats” la responsabilitat no podia tornar a recaure sobre ells. “Que ho assumeixin els polítics”, insistia. Entre les més de 44.000 vides que, segons els càlculs d’EL PAÍS, ha segat la pandèmia a Espanya, la jove va reconèixer que no hi havia la de cap familiar seu. “Llei de vida. Sé que és dur el que dic. Però és el que penso”. Aquest juliol, 107 persones han mort per la covid-19 a Catalunya.

El Carlos, amic de l'Andrea, va intentar compensar l'escassa empatia de la seva companya amb altres arguments. “No poden evitar que beguem. Si no féssim botellón aquí el faríem en un lloc més petit. Què és més perillós?”. Suspendre la festa unes setmanes seguint les recomanacions sanitàries del Govern no entra en els seus plans. “Som joves, volem socialitzar, tenim ganes de passar-nos-ho bé...", diu.

El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, va alertar dijous passat de l'augment de joves ingressats a l'UCI. Però el Carlos està tranquil perquè, com que no té familiars a Barcelona, no el preocupa poder contagiar-los. “Jo no miro les notícies, no me n’assabento”, es justifica una altra amiga.

Dimarts a la matinada, el primer dia amb els botellons prohibits a tot Catalunya, la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra van multar 48 persones per beure als carrers de Barcelona. L'ordenança municipal preveu multes d'entre 100 i 600 euros, mentre que les sancions aprovades per la Generalitat oscil·len entre els 3.000 i 15.000 euros.

Però les multes, encara que la franja d'edat de 15 a 29 anys sigui la que ha experimentat més increment de contagis aquest mes, no van frenar que la Manuela, l’Alexandra i el Rafa recorreguessin l'hora que separa Vic de Barcelona amb una ampolla de rom al maleter. “Hem vingut a Barcelona de festa i ens hem trobat que està una mica morta”, van lamentar els joves.

L’Alexandra entén les sancions perquè “el primordial és la salut”, però també opina que no poden deixar-los “sense res”. “Si ens tanquen les discoteques, on volen que beguem?”, es pregunta. Entre les desenes de grupets que divendres a la nit es van formar al llarg dels 1.100 metres de sorra se sentia molt francès, alemany i anglès. Davant la discoteca Shoko, tancada, un grup d'alemanys es va muntar la seva pròpia festa fumant porros i passant-se les ampolles de mà en mà. “Viva Barcelonavirus!”, cridava un, clarament ebri.

En el seu primer viatge a la capital catalana, aquest grup de Frankfurt es va trobar amb una Barcelona estranya en la qual als llauners els costava vendre les cerveses abans no s'escalfessin. “Poca gent, poca venda”, va resumir un d'ells una matinada en què el mercuri va superar els 25 graus.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carlos Garfella Palmer
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_