Catalunya porta l’aire a la Biennal d’Arquitectura

"El maig passat tot estava preparat i fins al final vam mantenir l'esperança de poder inaugurar el pavelló, però finalment l'organització es va decidir per una fórmula inèdita. La Biennale pròpiament dita s'ajornaria exactament un any, però abans podríem revelar les investigacions i el material documental del nostre projecte, amb la condició de mantenir rigorosament secret el plantejament de la instal·lació de la proposta. I per fi ha arribat el moment". Ho explica l'arquitecta Olga Subirós, comissària del Pavelló de Catalunya, en la 17a edició de la Biennal d'Arquitectura de Venècia, que està previst que se celebri del 22 de maig al 21 de novembre del 2021, sota el títol Com viurem junts?.

Mentrestant, els pavellons nacionals han pogut obrir el seu lloc web per difondre el seu plantejament conceptual i la investigació prèvia que han dut a terme. "Amb la inauguració virtual del pavelló (www.air.llull.cat), obrim el debat públic que en aquesta situació d'emergència sanitària és fins i tot més interessant i necessari", indica Subirós, recordant que el maig passat, quan es va ajornar l'esdeveniment, va haver de desmuntar el pavelló i l'Institut Ramon Llull, responsable de l'organització, va haver de llogar un magatzem durant un any per guardar-ho tot.

Quan Subirós va guanyar el concurs per representar Catalunya a Venècia amb Air/Aria/Aire, un projecte sobre la contaminació aèria abordada des de la perspectiva de l'urbanisme i l'arquitectura, no s'hauria imaginat mai fins a quin punt la problemàtica plantejada seria actual. "Abans del virus ja teníem una emergència. Cada any al món moren set milions de persones per la contaminació i 400.000 només a Europa. A Espanya, des de fa més d'una dècada, incomplim la normativa europea i superem amb escreix els màxims tolerats de partícules en suspensió i diòxid de nitrogen en l'aire", explica Subirós, apuntant que les iniciatives de maquillatge urbà, com les superilles a Barcelona, no eliminen la contaminació, sinó que només la desplacen.

Subirós, que aquests anys ha firmat el muntatge de moltes de les exposicions més atractives que s'han fet al nostre país, va encarregar la investigació al multipremiat estudi d'urbanisme 300.000 km/s, pioner en la planificació estratègica a través de dades que plasmen en instal·lacions i que combinen l'anàlisi i la visualització de macro- i microdades amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones. 300.000 km/s, elaborat per Mar Santamaría i Pablo Martínez, va recollir i analitzar una gran quantitat d'informació que es visualitza en 12 cartografies de la ciutat de Barcelona, dirigides a crear altres marcs d'actuació.

Desigualtat

“És evident que hi ha una gran desigualtat i que les zones més vulnerables i afectades són també les més pobres, el mateix que ha passat amb la pandèmia", apunta l'arquitecta, que va seguir una metodologia totalment del segle XXI, creuant dades transdisciplinàries amb l'objectiu de "redissenyar l'aire".

"La novetat de la nostra investigació és que no només hem utilitzat les dades inherents a la morfologia urbana, sinó també a l'economia, la cultura, la mobilitat, la comunicació física i virtual i les ciències de la salut", explica. Subirós espera que les mesures d'urbanisme tàctic, implementades per pal·liar els efectes col·laterals de la pandèmia, es mantinguin i que hi hagi una reconversió industrial per eliminar els combustibles fòssils que constitueixen un greu problema de salut pública.

"Hem de reconquerir el nostre dret a respirar sense que micropartícules cancerígenes vagin directes al nostre corrent sanguini i generin tota mena de malalties respiratòries i al·lèrgies", conclou Subirós, que té taxativament prohibit revelar com es plasmaran els resultats d'aquest treball al pavelló. De moment, l'únic que pot revelar és que hi haurà diferents tipus de visualitzacions i espais sonors creats per la cantant Maria Arnal.