_
_
_
_
Habitatge de lloguer

Catalunya fa el primer pas per limitar el preu dels lloguers

Un projecte de llei avalat per Junts, ERC, la CUP i els comuns preveu congelar i abaixar els lloguers dels 60 municipis catalans de més de 20.000 habitants

Josep Catà Figuls
Habitatge públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Habitatge públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.Europa Press

Catalunya va fer dimecres el primer pas per posar fi a les pujades abusives de lloguer i per començar a rebaixar-los. El Sindicat de Llogaters va presentar al Parlament un projecte de llei que té l'aval de Junts per Catalunya, ERC, la CUP i els comuns. La norma preveu congelar i abaixar els lloguers dels 60 municipis catalans de més de 20.000 habitants. El consens arriba després de mesos de desavinences entre els socis del Govern, i la seva aprovació depèn també de la seva convivència a l'Executiu, ja que s'ha de tramitar abans que finalitzi la legislatura.

Más información
El retorn dels desnonaments
Propietaris forcen clàusules per apujar lloguers després de la pandèmia
48.000 veïns desnonats a Barcelona en sis anys

En els últims cinc anys, el preu dels lloguers ha augmentat 30 vegades més que els sous, segons va denunciar ahir el Sindicat de Llogaters a les portes del Parlament. A Barcelona la situació ha arribat a màxims: abans de la pandèmia del coronavirus, el preu mitjà d'un habitatge superava els 1.000 euros, un increment del 40% en els últims cinc anys.

El projecte de llei presentat vol posar fi a aquesta tendència. El text, que es basa en el Codi Civil català, ha estat acordat pel Departament de Justícia i el Sindicat de Llogaters, i la seva aprovació està garantida per quatre grups de la Cambra sempre que la legislatura no s'esgoti abans. La norma es tramitarà mitjançant la lectura única —és a dir, amb urgència—, de manera que el Govern preveu aprovar-la a temps. El projecte de llei ha estat aplaudit pels sindicats i les entitats socials.

La norma, a l'espera que sigui aprovada pels grups parlamentaris, planteja dues grans mesures. La primera és que els nous contractes d'habitatges de lloguer no podran superar el preu acordat en l'anterior contracte. D'aquesta manera, el propietari haurà d'informar els nous llogaters de quin era el preu anterior. Amb aquesta mesura, que preveu multes d'entre 3.000 i 90.000 euros si no es facilita aquesta informació, la norma busca evitar que es registrin pujades de lloguer abusives als habitatges.

L'altra gran mesura establirà que si un habitatge tenia un preu per sobre de la mitjana de lloguers que hi ha a la seva zona, el nou contracte haurà de tenir com a valor màxim el que estableix l'índex de preus de la Generalitat, que és el preu mitjà de la zona. Aquesta mesura obligarà a la rebaixa generalitzada de preus de lloguer que estan actualment molt per sobre de l'índex que va establir la Generalitat. El Sindicat de Llogaters calcula que la meitat dels habitatges llogats tenen un preu per sobre de la mitjana.

El projecte de llei preveu excepcions a aquestes dues grans mesures en alguns casos. Per exemple, en projectes de gran rehabilitació, obres de millora, relació de parentiu entre propietari i llogater i altres règims de rendes, segons es desprèn del text proposat. També quedaran exempts d'aquesta regulació els habitatges d'obra nova durant els primers tres anys, que no hauran de fixar el preu segons l'índex de referència.

“Projecte històric”

El text reconeix, a més, les organitzacions de llogaters com a part en la mediació de conflictes. El portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, va considerar ahir que el projecte de llei és “històric”, tot i que encara és una proposta “de mínims”. Si s'aprova, afectarà cinc milions de persones que viuen a les 60 ciutats en què s'aplicarà la norma. Els ajuntaments, no obstant això, hauran de formular la continuïtat de la regulació al cap d'un any de l'aprovació de la llei, de tal manera que es podrà modificar segons la ciutat.

La proposta arriba després de més d'un any en el qual la carpeta de la regulació dels lloguers ha estat un dels punts de desavinença entre Junts i ERC al Govern. La primavera de l'any passat, l'oposició al Parlament va rebutjar la convalidació d'un decret preparat per la consellera de Justícia, Ester Capella (ERC), per limitar els preus del lloguer també segons el Codi Civil català i mitjançant l'índex de preus de referència. El decret no va prosperar, i tampoc va poder tirar endavant la proposta de Junts per Catalunya, un decret sobre habitatge que el conseller de Territori, Damià Calvet, va retirar abans que perdés la votació. La competència electoral en el context dels comicis municipals va frustrar un diàleg entre els socis del Govern i les entitats. Més tard, al desembre passat, Calvet va aconseguir tirar endavant un decret de mesures urgents sobre habitatge. Calvet havia criticat la proposta de Capella que ahir es va presentar reformulada, i va arribar a assegurar que no es pot fixar un preu màxim, tot i que ara el grup de Junts per Catalunya avala la proposta.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Josep Catà Figuls
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_