Els últims vestigis del Riviera

Quan les gegantines excavadores eliminin els últims fonaments, ja no quedarà res de l'Hotel Riviera que durant gairebé 15 anys va tenir el dubtós honor de ser el principal prostíbul d'Espanya. Encara no se sap què es construirà a la gran esplanada que aquests dies s'ha convertit en la meta del pelegrinatge dels veïns i en el decorat per a innombrables selfis. Els treballadors diuen que la propietat ja té el permís per construir-hi un hotel, però atesa la situació generada per la pandèmia, és possible que modifiqui el projecte apostant per un edifici d'habitatges o un supermercat. Fins i tot derrocat, el Riviera continua immers en el misteri.

Situat a la C-31, l'autovia de Castelldefels, a uns 500 metres del Canal Olímpic, el Riviera va funcionar com a hotel fins a mitjans dels noranta, quan es va vendre per convertir-se en un club amb habitacions. En la seva època daurada, quan fins i tot rebia autobusos de turistes, el cèlebre bordell va arribar a acollir més de 150 treballadores i es deia que la seva facturació superava els 16 milions l'any. La seva presència a Castelldefels va motivar l'aparició de nous negocis, l'increment de la flota de taxis i la multiplicació de perruqueries i esteticistes, però també protestes veïnals i greus episodis de corrupció que van esquitxar la policia i l'Ajuntament i finalment van motivar-ne el tancament el 2009, a més del de l'hotel Saratoga, un altre prostíbul proper. Els propietaris van ser condemnats a penes de gairebé 10 anys per l'Audiència de Barcelona. El Suprem després va reduir aquesta condemna a dos anys i va rebaixar notablement les dels policies implicats en la xarxa que protegia els prostíbuls a canvi de regals. 15 acusats van ser absolts. L'Ajuntament li va retirar la llicència per la seva proximitat a centres escolars al mateix temps que l'Audiència Nacional va vetar-ne la venda en investigar el patrimoni dels seus amos en una altra causa posterior.

Arran d'aquesta prohibició i la crisi que va afectar el sector de la construcció, el Riviera va romandre més de 10 anys en l'abandonament. Primer va ser saquejat a consciència i segons els veïns aquest va ser el període més perillós, ja que durant la seva etapa com a prostíbul un exèrcit de vigilants s'encarregava que tot passés en silenci i portes endins. Durant anys, els veïns van veure com les seves instal·lacions, des dels sanitaris fins a elements de ferro passant per cables elèctrics, eren desmantellades durant la nit. Tot el que era aprofitable va ser robat, mentre les escombraries s'acumulaven i colònies de gats i ratolins es feien amos del lloc.

Els grafiters van començar a utilitzar-lo com a terreny d'aprenentatge i els exploradors de llocs abandonats que amaguen històries truculentes i misterioses el van convertir en un lloc de referència. A YouTube hi ha desenes de vídeos que recullen els seus recorreguts diürns i sobretot nocturns amb incidents i ensurts inclosos en temps real, quan els exploradors es topaven amb algun hoste imprevist.

Todo això va passar fins que a finals de febrer va començar la demolició, que es va interrompre abruptament el 13 de març, quan la pandèmia va aturar les nostres vides. El Riviera va transcórrer els seus últims mesos en ruïnes i amb els budells oberts fins fa tot just dues setmanes, quan els treballs es van reprendre i ràpidament el van convertir en una pila de runa. Una vegada més es parla del Riviera al barri i a la premsa, però aquesta vegada és per especular sobre el futur del solar. Hi ha fins i tot qui confia en un projecte que preveu obrir comerços i pacificar la C-31, per fer-la d'un sol carril, de manera que es pugui creuar com abans. Tot i això, faran falta molts anys més perquè es perdi del tot el record del prostíbul que hi va haver.