Un pallasso, la seva neta i molta poesia per exorcitzar el virus

El pallasso i la nena es van posar el públic a la butxaca. Una cosa difícil d'evitar quan el primer és el teu pare i el teu sogre i la segona, la teva filla. Camille Decourtye i Blaï Mateu, els directors de la companyia Baró d’Evel, han concedit bona part del protagonisme de l'espectacle A tocar!, que aquesta nit ha inaugurat el festival Grec en un amfiteatre condicionat per les normes sanitàries contra el coronavirus, a Tortell Poltrona (pare de Mateu) i a la Rita, la filla de sis anys de la parella de directors. Poltrona i la seva neta han protagonitzat alguns dels millors moments de la vetllada i el pallasso, després d'una escena en què ha parlat de la mort com només ho pot fer un clown de debò, dels bons, gelant-nos el somriure i posant-nos els pèls de punta, ha ofert després un bis-comiat final d'antologia cantant i fent corejar al públic “no som res, res de res”.

A tocar!, que es torna a representar aquest dimarts, ha tingut moltes altres escenes màgiques, a càrrec dels amfitrions Decourtye i Mateu i dels seus magnífics convidats per a l'ocasió: Frederic Amat, un demiürg desdoblat en creador d'una plàstica sensacional i actor amb un toc peterbrookià; Imma Colomer, actriu capaç de conjurar totes les nits d'estiu i alhora, amb el seu camisó blanc, la imatge preternatural d'un personatge de Poe; la ballarina María Muñoz, amb els seus arabescos hipnòtics, sense oblidar els músics, l'escruixidora cantant de fados Lina, Refree i el guitarrista Nicolás Lafourest. L'espectacle ha agradat en general molt a un públic reduït a 800 persones (de les 2.000 d'aforament), separat insòlitament als seus seients i compost per algunes autoritats, com l'alcaldessa Ada Colau, que destacava per la seva mascareta amb la llegenda LGBT, i la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, però sobretot per membres de col·lectius que han estat a l'ull de l'huracà durant la lluita contra la pandèmia i que han estat els convidats especials de la nit inaugural (un dia, per descomptat, per tenir una emergència i preguntar: hi ha algun metge al teatre?). Per a molts dels espectadors que no coneixien el treball de Baró d’Evel la funció ha estat una descoberta, fins i tot una revelació. N'han sortit fascinats.

Per la seva banda, els acostumats a seguir la carrera de la companyia han trobat força coses ja conegudes en A tocar!, molt déjà vu, des de la primera escena, amb Decourtye i Mateu esfondrant-se literalment a trossos, un efecte que ja es va veure a Falaise, tot i que és veritat que en el nou context de referències a la pandèmia i a la fragilitat humana resulta pertinent i commovedor. L'espectacle, consagrat a exorcitzar el virus i la por i a enaltir la cultura com a instrument salvífic, una mica com la serp de bronze enarborada per Moisès al desert, peca de benintencionat i obvi. També és una mica desgavellat, destrenat. Cosa lògica si es tenen en compte les condicions en què s'ha creat, amb els artistes separats comunicant-se virtualment. Hi havia massa elements per enganxar i poc temps per donar-los homogeneïtat. Així doncs, A tocar! és una mena de collage amb capes i elements que es van afegint sobre el treball nuclear de la parella Decourtye-Mateu.

L'espectacle ha començat, després del lent procés d'entrada del públic, que, en files, amb les mascaretes, componia la imatge d'una pel·lícula de sèrie B sobre l'embarcament de la humanitat a un altre món, amb les imatges d'Amat, omnipresents, projectades sobre el mur de pedra, el penya-segat del fons de l'escenari de l'amfiteatre. El pintor i escenògraf ha estat tota l'estona en escena com un dj de la plàstica, component els seus dibuixos i amb intervencions per pintar a terra de l'escenari amb camins i cercles de guix més o menys caucasians.

Tortell Poltrona ha dit diversos monòlegs en els quals feia broma sobre la pandèmia amb la lleugeresa i alhora la profunditat que només pot proporcionar un pallasso. A destacar la frase “el Covi, què bèsssstia!”. Ha comparat la mort amb un viatge sense retorn per al qual tots tenim bitllet. Glups.

Per la seva banda, els números que han triat del seu repertori Decourtye i Mateu han emfatitzat les nocions de risc, fragilitat, repte i esperança presents en el muntatge. Era temptador veure en les interaccions en què passaven de l'amor a odi l'experiència comuna de les parelles durant el confinament. Cal advertir Mateu que el seu recurs exagerat al titubeig li està donant un aire al Joel Joan. Hi ha hagut intervencions potser massa explícites sobre la pandèmia i s'ha trobat a faltar una mica més de subtilesa poètica, una cosa en la qual acostumen a ser molt bons Baró d’Evel. Cal assenyalar que precisament aquesta nit, amb la polèmica que s'ha generat sobre l'ús del castellà a TV3, la consellera de Cultura s'ha trobat amb un text molt mestís, en el qual es barrejaven català i castellà. Potser per això presentava un tic a la cama: quin dia. Per la seva banda, Colau ha hagut de veure com Tortell Poltrona la interpel·lava directament des de l'escenari després d'assenyalar els mals del món: “Alcaldessa, què hem de fer?!”.

Cal destacar el monòleg d'Imma Colomer, gran actriu històrica del Lliure i en plena forma, en el qual ha denunciat el miratge que a partir d'ara canviarà tot i ha pronunciat amb absolut aplom la frase “la vida és un tremolor”. Ha estat ella la que ha destacat el poder de la cultura i ha evocat nits inoblidables d'estiu de les quals tots esperem que n'hi torni a haver moltes.